Ni un Govern prou implicat en l'emergència lingüística ni un Estat prou disposat a "barallar-se" per l'oficialitat del català a Europa. Aquest és el diagnòstic que fa Òscar Escuder (Barcelona 1968), president de Plataforma per la Llengua, després que l'entitat hagi suspès el primer any del Pacte Nacional per la Llengua. Escuder valora la implicació del Departament de Política Lingüística però lamenta que el consell Francesc Xavier Vila no se'n surti en arrossegar departaments com el de Salut, Universitats, Drets Socials o Empresa, que diu que "o no fan res o posen traves" en l'àmbit lingüístic. El diagnòstic li han fet arribar al president Salvador Illa, a qui demanen que agafi les regnes i a qui veuen més conscient de l'estat de la llengua ara que quan va arribar a Palau.

Sobre l'oficialitat del català, Escuder celebra en aquesta entrevista amb Nació que finalment l'Estat hagi tingut "valentia" per activar l'amenaça de vetar l'adhesió de nous membres a la Unió Europea. Ara bé, també recorda que és una maniobra que hauria d'haver fet fa tres anys, quan es va fer la sol·licitud formal. La conclusió és que hauria d'haver "negociat menys i barallar-se més". Per altra banda, el president de Plataforma també valora l'element lingüístic com a motivador de l'augment de presència jove a la manifestació de la Diada: "Els joves són més capaços de veure que estem fotuts lingüísticament".

Han estat molt crítics amb el primer any del Pacte Nacional per la Llengua. El principal problema són les mesures previstes o la seva execució?
Una mica les dues. Però el principal problema és que no hem vist un punt d'inflexió i també que el Govern i la resta d'administracions signants no se l'han pres seriosament. Signar i prou no serveix de res, cal signar-lo i ser coherent amb el que s'ha signat. I és sobretot el Govern qui no s'ho ha emprès seriosament. No s'han cregut que la llengua és una prioritat de la qual no es pot prescindir, sigui el departament o l'administració que sigui.

Plataforma xifra el nivell de compliment en el 38% i el Departament en un 98%. Per què hi ha tantes diferències en els dos balanços?
Crec que hem fet una anàlisi molt fiable i rigorosa. Però passa que hi ha mesures que estan escrites com a "fomentar" o "vetllar" i aquí entra un punt inevitable de subjectivitat per la manca d'indicadors. Aquestes diferències no volen dir que sempre hàgim puntuat a la baixa. Vam fer una escala amb mesures que no els podem donar ni un mínim grau de compliment, altres completament fetes i altres que estan a mitges. Hi ha apartats que, per exemple, diuen: "Dissenyar i executar un pla..." i a la mateixa explicació del Govern diu que s'està dissenyant. Si s'està dissenyant, ni està dissenyat ni s'està executant. O hi ha unes quantes mesures que parlen de canvis normatius o de la llei orgànica del poder judicial, o l'oficialitat del català a Europa... I també entenem que no estan completades perquè ja pots anar negociant que, si no hi ha canvis, és igual si en parles cinc minuts o tres dies. Es tracta que les coses canviïn, no només que hi hagi converses per canviar-les.

Quins són els aspectes on el Pacte Nacional per la Llengua sí que està complint?
Sobretot en el que depèn únicament i exclusivament de Política Lingüística. En el Consorci per a la Normalització Lingüística han augmentat el nombre de places i han creat un nivell A1 de català. Que també és per fer-nos-ho mirar, perquè no sé quants anys portava el Consorci funcionant i que no hi hagués un A1 és una mica de jutjat de guàrdia. Però el cas és que s'ha fet i s'ha fet bé.

I quins són els àmbits on va més endarrerit?
És que n'hi ha molts. Nosaltres hem parlat de quatre conselleries amb les quals, a més, ens hi hem reunit i hem vist que el grau d'implicació és nul o pràcticament nul. Són Salut, Universitats, Drets Socials i Empresa. I són conselleries que les seves accions afecten molt la ciutadania.

Què passa en aquests departaments que no s'estan creient en el tema de la llengua?
O no fan res o posen traves. A Drets Socials, per exemple, s'han oposat que el personal que ha de cuidar gent gran o persones amb vulnerabilitats comencessin a tenir nivells de català. A Salut estem millorant una mica, en part per la feina de l'anterior govern, però és que el grau d'empitjorament és molt més alt. A la pràctica, els resultats són cada vegada pitjors. Com que falten metges, com a tota Europa occidental, més de la meitat dels nous col·legiats a Catalunya són extracomunitaris. I els cursos voluntaris són insuficients tant en nombre com en contundència. Si els que no saben català no tenen clar que un dia o altre els demanaran que el sàpiguen, la gent que s'hi apuntaria i la gent que l'aprovaria seria molt més alt. En Universitats, han tret el grau de comunicació com a un dels que havia de ser lingüísticament estratègic. En general, hi ha una falta d'implicació que no té a veure amb recursos, sinó amb voluntat política.

No tot són canvis legislatius, per tant.
En salut, per exemple, no. En salut cal dir quan farem complir la llei, perquè la llei ja la tenim. La llei ja diu que metges i infermeres, quan accedeixen a una plaça pública de propietat, haurien de tenir un C1, i que això s'hauria de demostrar en el procés perquè t'adjudiquin la plaça. Si tothom sabés que quan arriba el dia que vol la plaça ha de tenir el C1, entenc que la gent tindria interès a aprendre la llengua. En consum estem igual, s'hauria de fer complir el codi de consum, està dins del Pacte i no ho estem veient.

Van exposar el seu diagnòstic en una reunió a l'estiu amb el president Illa i el conseller Vila. Quina va ser la resposta del Govern?
D'algunes coses n'eren conscients. No podem revelar converses privades, però puc dir que el president, que al final és a qui demanem que agafi el bou per les banyes i prengui responsabilitat en l'assumpte, ara és més conscient de tots els problemes que té la llengua i de tot el que no s'està fent que quan va accedir a la presidència.

I la resposta és que vol agafar les regnes de la situació?
És que els missatges sempre són positius. Tots aquests departaments que critiquem mai ens han dit: "Tant se me'n fot". És evident que és millor que els missatges siguin bons i que no diguin que no volen saber res de la llengua. Però no ens serveix de res que el conseller, el president o l'alcalde d'on sigui em digui: "sí, sí, ho farem", si després no ho fan. Està molt bé que ho vulguin fer, però cal que ho facin.

Deien que valoraven la implicació del conseller Vila en el Pacte Nacional per la Llengua. Estan satisfets amb la feina concreta del Departament de Política Lingüística?
Amb allò que tenen competències directes i exclusives, estem raonablement satisfets. Però una part de la seva feina també és arrossegar els altres departaments i amb això no se n'està sortint. Fins a quin punt això és responsabilitat seva o dels altres? No ho sabem. I per això apel·lem al president, perquè segur que qui en té la responsabilitat és ell. És ell a qui li toca picar el crostó a qui toqui.

Demanen un "veritable pacte nacional". El Pacte necessita una reformulació per fer-lo més ambició?
Això seria l'ideal, però entenem que és complicat i que no es pot fer d'avui per a demà. Nosaltres voldríem un pacte en què hi hagués la gran majoria de la societat i totes les forces polítiques. La part política la tenim perquè, fins i tot Junts i la CUP que no van firmar el pacte, van dir que aprovarien les mesures que s'anessin presentant al Parlament. Però els que manen no estan fent prou. Llavors, com que reformular o refer el pacte entenem que és molt complicat, com a mínim, que demostrin aquesta voluntat política i aquest punt d'inflexió que no hi ha estat fins ara. I per això no cal tornar-se a asseure o tornar a demanar les aportacions, que és un procés que va ser llarg quan es va confeccionar el Pacte i que ara ho tornaria a ser. Cal voluntat política i complir amb l'escrit, encara que sigui mínim.

Seria bo que partits sensibles amb la llengua, com Junts o la CUP, el signessin?
Tal com s'està complint ara, com que no n'estem satisfets, no podem recomanar a ningú que s'hi afegeixi.

Plataforma es planteja abandonar el Pacte si no hi ha avenços?
És una opció, però no és el que voldríem. Perquè es tracta que el Pacte pugui anar més enllà, no si de Plataforma hi guanya o hi perd. I la llengua no hi guanya res si nosaltres sortim del Pacte perquè no s'està complint. El que volem és que es compleixi i no haver-nos de plantejar si en sortim o no.

Una de les mesures estrella del primer any ha estat la creació de l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics. És un pas endavant?
Teòricament sí, però dels casos que els han arribat no han considerat que cap fos prou greu per haver de fer denúncies, assessorament o seguiment. Per tant, sobre el paper és un bon pas, però tornem a estar en el mateix, s'ha de fer i s'ha de fer bé. A mi m'agradarà veure com una oficina que depèn de política lingüística és capaç de denunciar que, per exemple, un hospital que depèn de la Conselleria de Salut, o una residència que depèn de Drets Socials, no està fent les coses lingüísticament bé. Fins ara hem tingut pocs casos, perquè és de molt recent creació, però ens agradarà veure com ho fan. Nosaltres tenim un servei de defensa de drets lingüístics, però el govern ho hauria de poder fer millor.

El Govern parla d'un rècord històric en expedients i sancions per incompliments de la normativa lingüística en l'àrea de comerç. Comparteixen aquest diagnòstic?
És que fer rècords històrics quan parteixes de tan avall...  És cert, però és que venim de no sancionar res. Es va començar a sancionar una mica amb l'anterior Govern i aquest també ho està fent, però encara estem molt lluny del que hauria de ser.

Un dels temes polèmics de la conselleria ha estat el paper del català en la regularització de migrants. Hi ha marge legal, en el marc actual, perquè el coneixement de la llengua sigui un requisit indispensable per renovar la residència?
Entenem que sí, que n'hi hauria d'haver. Hi ha un cert marge que s'hauria d'aprofitar. Si no, no s'ho haurien estat plantejant i no haurien creat el nivell A1. Ningú quan va dir això no pot ser perquè no cap a la llei d'estrangeria. Però sembla que finalment s'ha descartat i és també una altra ocasió perduda.

Vila posava la creació del nivell A1 com a exemple que estan fent la feina que no han fet els anteriors governs de la Generalitat.
I ho entenc. En tots aquests anys del Consorci no s'entén que no existís un nivell de principiant. Em sembla un escàndol. Si ara estem com estem no és perquè fa dos anys que hi ha aquest Govern o perquè fa quatre que hi havia l'altre, o sis de l'anterior. És perquè fa com a mínim trenta anys que no estem fent les coses bé. Recordo que als anys noranta la Carme Junyent ja avisava que a l'escola passaria el que està passant. Ja se sabia. I hem de ser justos: el Govern actual no ho està fent prou bé, però els que hi ha hagut abans tampoc. Siguem-ne conscients, però que es tirin les culpes els uns als altres no arregla la situació de la gent.

Assenyalaven també l'Ajuntament de Barcelona. Com valora els primers mesos de la comissionada per a l'ús social del català?
Una mica penso que li passa com al conseller de Política Lingüística, que ella ho vol fer bé, té les coses raonablement clares, però, en aquest sentit encara més que el conseller de Política Lingüística, no té competències directes. Tot el que fa ella és assessorar les altres àrees de l'Ajuntament i té molt de camí per córrer. Porta relativament poc temps, i algunes coses hem vist que les ha pogut canviar i altres moltes encara no. Però l'Ajuntament és un dels signants del pacte i el que hauria de fer és veure què li toca fer i posar-s'hi. I això no ho hem vist. I això no només és culpa d'ella. Ella potser podria haver fet alguna cosa més. Tots sempre podem fer alguna cosa més. Però hi ha molta gent a l'Ajuntament per encolomar-li tota la responsabilitat a ella.

Els ajuntaments estan més implicats en les polítiques lingüístiques en els últims anys?
Sí. No tenim cap xifra fiable, però fa uns quants anys hem creat la xarxa Implica't, que és una xarxa de política lingüística municipal on assessorem els ajuntaments sobre què poden fer. Perquè una de les coses que hem detectat és que hi ha força desconeixement de quines competències poden exercir. Tenim més d'un centenar d'ajuntaments que treballen amb nosaltres i hem vist voluntat de fer les coses bé. Parlem molt de la Generalitat, però moltes de les coses que afecten directament el dia a dia de la gent depenen dels ajuntaments.

La creació de regidories de política lingüística ha ajudat en aquesta implicació més gran?
Crec que l'origen és al revés. És haver vist que feia falta que l'Ajuntament fes coses lingüísticament ben fetes i llavors han creat la regidoria de política lingüística. Això hauria de posar el cercle virtuós en marxa, però l'origen de crear la regidoria crec que és per això, per haver vist que l'Ajuntament no feia tot el que calia.

Un altre dels deures pendents, en matèria lingüística, és l'oficialitat del català a Europa. La setmana vinent hi ha un nou moment clau. Creu que ara serà la bona?
De moment dimarts hi ha el debat i no tenim esperances que hi hagi una votació encara. Nosaltres tenim una sensació fonamentada amb moltes reunions sobre el paper del govern espanyol. Ens hem reunit amb cònsols, amb representants de diferents estats de la Unió Europea, amb ambaixadors, i amb molta gent. I en els primers temps el govern espanyol no havia fet res. Ni de lluny. Després, al cap d'un temps van presentar informes jurídics i veurem on estem ara. Nosaltres sempre hem dit que quan els estats tenen alguna prioritat que realment els interessa la negocien i la tiren endavant. I fins ara el govern espanyol amb el català a la Unió Europea no ho ha fet.

El govern espanyol ha condicionat l'acceptació de nous membres a la Unió Europea a l'acceptació de l'oficialitat. És aquesta la valentia que li exigien a l'Estat?
Sí, és exactament això. Quan els estats tenen alguna cosa que els importa diuen que "per la següent que tu em demanis no passo". I segur que en tres anys a Espanya li han demanat coses. El moviment que ara han fet és el que haurien hagut de fer fa tres anys.

L'Estat hauria d'haver fet menys negociació i més diplomàcia amb pressions, condicions o intercanvis per aconseguir l'oficialitat?
És que és així com els estats negocien les coses que els interessen. Espanya ha tingut temps d'aconseguir els càrrecs per diferents polítics de l'Estat. I això és més difícil en el sentit que aquests càrrecs els volia altra gent. En canvi, la llengua, perquè s'hagués afegit el català, no deixaven fora cap altre. Negociar és important, però haurien de barallar-se o fer-se més forts per aconseguir l'oficialitat.

L'oficialitat, avui dia, depèn només d'Alemanya?
Hi ha altres estats que han expressat reticències, però nosaltres pensem que si Alemanya canvia, els altres canviaran.

A la manifestació de la Diada hi ha hagut una destacada presència jove i un dels elements que els motivava a sortir al carrer era la llengua. Percep un augment de la preocupació lingüística entre els joves?
Sí. És que el pitjor del no compliment del Pacte és que passa en un moment en què pràcticament tothom, i els joves potser més, està d'acord que estem fotuts. Doncs si tothom està d'acord que estem fotuts lingüísticament, posem-hi remei. I els joves són més capaços de veure-ho, perquè d'alguna manera tenen una visió més del que fan els grans, del que veuen més al carrer, en àmbits que la gent més gran no ens movem. I els joves amb els quals tinc relació tenen una visió en certes coses més àmplies que les que tenim la gent més gran. I sí, crec que segur que els joves és una de les coses que els preocupa molt, per descomptat i per sort.