"No hi ha hagut un punt d'inflexió ni ha marcat un abans i un després": aquesta és la valoració contundent que ha fet Plataforma per la Llengua per suspendre el primer any del Pacte Nacional per la Llengua. L'entitat, per veu del seu president, Òscar Escuder, ha lamentat que la proposta s'hagi quedat "a mig camí" entre un pla de govern i un pacte nacional, i ho ha resumit en tres passos: "El diagnòstic era impecable, les mesures són insuficients i el pressupost encara ha estat més insuficient".
Escuder ha demanat "mesures desacomplexades" a la Generalitat i ha recordat que molts dels "canvis profunds" necessaris van més enllà de les competències catalanes. "El Pacte és un pas endavant si es compleix però no ens farà arribar a la plena normalització de la llengua", ha apuntat Escuder. L'entitat, que en el seu moment va adherir-se al Pacte, reconeix la implicació específica del Departament de Política Lingüística però critica que la resta de departaments no han estat a l'alçada: "Si de veritat es creuen el Pacte, alguns consellers ho dissimulen molt bé", ha ironitzat el president de Plataforma.
Quins deures posa l'entitat al Govern? Doncs li demana una calendarització clara dels objectius, més concreció a l'hora d'establir les mesures, i que l'execució assumeixi nivells més alts. Segons l'anàlisi que ha fet Plataforma per la Llengua, l'executiu només ha complert el 39% de les mesures previstes en el primer any del Pacte Nacional, mentre que un 28% han estat començades i un 30% encara no han arrencat. "Són resultats molt decebedors", ha afegit Escuder, que va transmetre aquest malestar al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una reunió al juliol.
Políticament, Escuder ha criticat que les comunicacions del Govern i particularment d'Illa no són sempre en català, cosa que també li ha retret a l'Ajuntament de Barcelona. Sobre l'actuació de la Generalitat també ha lamentat que no hagi fet els canvis necessaris per protegir la llengua a l'escola o que no hagi treballat per reduir les vulneracions de drets lingüístics en l'àmbit de la salut. També li ha retret que no s'hagi aconseguit l'oficialitat del català a Europa, que passarà un nou examen el 22 de setembre després que Espanya hagi vinculat la qüestió a permetre o no l'adhesió de nous membres a la Unió Europea.
Al seu torn, la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, ha exposat diferents àmbits en què cal "avançar urgentment". A l'escola, ha demanat garantir que els alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb ple domini del català i protegir l'educació de l'ofensiva judicial que pateix. En salut, ha criticat l'augment de les denúncies per vulneracions de drets lingüístics: "La consellera menysté el problema", ha afegit. En l'esport i el lleure ha demanat garantir la socialització en català. En el comerç ha demanat garantir el compliment de les clàusules lingüístiques perquè no passi com el cas d'Ebro i en empresa evitar més vulneracions com la d'Amazon o Aticco.
Hi haurà ampliació.
