“Ser d’esquerres significa atrevir-se a fer grans llançaments”, deia Sánchez en un vídeo amb l’alcalde de Nova York, el socialista Zohran Mamdani, on tots dos tiren boles a una paperera imitant jugadors de l’NBA. El vídeo es va enregistrar el 23 de setembre, a poques hores de diferència del desnonament de Maricarmen, la iaia de 87 anys que ha encès els carrers a tot l'Estat. Un nou 15-M pot semblar una amenaça per a un PSOE que no ha resolt el problema de l’habitatge en 8 anys, però li permet llançar un triple per canviar radicalment un final de legislatura que semblava (i estava) escrit. Farà cistella?
“Venen dues setmanes bones”, apuntava aquest dimarts un ministre del govern espanyol. Les tendes de campanya a la Puerta del Sol, l’onada d’indignació i les negociacions in extremis són un repte, però també una gran oportunitat per a un govern de coalició que fins fa dos dies estava en hores baixes. Per què?
En primer lloc, perquè l’aparició de les tendes de campanya, les assemblees i les batucades serveixen per revifar una esquerra del PSOE que feia anys que estava a la deriva. Maricarmen ha mobilitzat electors imprescindibles per a qualsevol opció de reedició d’un govern de coalició. Podem i Sumar naden bé pels tendals de la Puerta del Sol i tenen una oportunitat per tornar a articular els seus projectes i recuperar el vot jove que han perdut en els últims anys.
L’objectiu: revertir el que diuen les enquestes com la de 40dB del 7 de setembre, que recull que els electors d’entre 18 i 24 anys es decanten primer per Vox (23,5%), després pel PSOE (21,5%) i després del PP (15,1%), Sumar (6,9%) i Podem (menys del 2%). L’esquerra del PSOE té una oportunitat d’apel·lar als nous votants, i Sánchez de veure vius els seus aliats.
El segon lloc, perquè li brinda la possibilitat de recuperar la major part de la investidura. Fa prop d’un any, Junts va anunciar una ruptura que havia deixat l’executiu a la deriva. L’afer Maricarmen, però, ha fet que el grup de Míriam Nogueras hagi tornat a la taula de negociació. Un baló d’oxigen que l’executiu no pensa deixar escapar. “El que fa una setmana no suscitava prou suport, potser ara sí”, apunta una veu de l’executiu. Cert que Junts encara no ha anunciat el seu ‘sí’ al decret, i cert també que negociar amb Junts genera problemes amb ERC i especialment amb Podem, però si aquest divendres el Congrés aprova el primer dels decrets d’habitatge, Sánchez haurà tret un peu de la tomba.
La Moncloa frisa pel nou escenari. Un ‘sí’ de Junts a habitatge i al decret de mesures per la guerra de l’Iran pot donar peu a una negociació sobre el finançament autonòmic, la pròxima parada. La Moncloa espera que Junts no voti les esmenes a la totalitat del PP i de Vox i presenti un text alternatiu per deixar una porta oberta a la negociació. I una hipotètica entesa sobre finançament pot donar ales, posats a somniar, a creure en un intercanvi de papers sobre els pressupostos generals de l'Estat. Més pista per recórrer fins al final de la legislatura.
I, en tercer lloc, perquè l’afer Maricarmen ha forçat a girar full de la crisi de Ceuta, un malson que l’executiu arrossega des del 31 de juliol. L’allau d’immigrants i la situació a la platja del Trampolín ja no obren telenotícies ni encenen proclames contra Sánchez. PP i Vox s’han quedat sense un element de desgast que volien explotar fins al final de la legislatura i han vist com el debat es desplaça a l’habitatge, un terreny que els és incòmode. Per a més inri, Ayuso ha destrossat la possibilitat que el PP defugís el debat fotografiant-se amb fons d’inversió i criticant obertament l’acampada de Sol. Un regal per a tota l’esquerra.
La pilota balla sobre l’anella mentre s’esgota el cronòmetre. Però la crisi de l’habitatge també comporta perills que l’executiu ha de valorar. El primer, el fet que després d’anys d’ostracisme, Podem no deixarà escapar aquesta oportunitat d’or de recuperar protagonisme. Ione Belarra i Irene Montero se senten fortament interpel·lades pel que passa a les places, i no poden acceptar renúncies sense defraudar els manifestants.
En segon lloc, perquè el Sindicat de Llogateres i la resta de col·lectius que aviat li disputaran el lideratge de la Puerta del Sol no semblen disposats a abandonar la mobilització. Queden setmanes de pressió al carrer que es poden girar contra l’executiu. L’activisme no acostuma a ser conscient de les dinàmiques de la realpolitik ni de la necessitat de pactar amb un partit de dretes com Junts per fer realitat part de les peticions.
I el tercer perill per a Sánchez és que les tensions entre Podem i Junts acabin impossibilitant la convalidació del decret. Un ‘no’ de la cambra anticiparia la pràctica impossibilitat d’aprovar qualsevol altra iniciativa i certificaria l’esgotament polític de la legislatura.
Sánchez ha tirat des de la línia de tres punts. Ara només falta que l’ofensiva del govern espanyol sobre habitatge no es quedi en l’artifici de cara a la galeria. És a dir, que a més de fer grans llançaments, com diu Sánchez, es compleixi el que respon Mamdani: “També cal encertar-los”.
