El català es troba en una situació d'emergència, fet pel qual s'ha situat com una de les grans prioritats de la Catalunya postprocés. Per mirar de revertir la situació, el Govern de Pere Aragonès va iniciar la creació del Pacte Nacional per la Llengua i el PSC va recollir el guant a l'acord d'investidura amb ERC, on també es va acordar el primer Departament de Política Lingüística de la història de la Generalitat. El Pacte, presentat ara fa un any, el 13 de maig de 2025, tenia com a gran anunci l'objectiu prou ambiciós de créixer en 100.000 parlants nous anuals fins a arribar als 600.000 el 2030.
De moment, el balanç del Pacte presenta llums i ombres. Hi ha alguns avenços, però encara molts deures pendents i el consens al Parlament ni hi és ni se l'espera. Política Lingüística treu pit de la feina feta en el primer any i assegura que el nivell de compliment de les mesures previstes, entre les completades i les que es troben en execució, es troba en un 96%. El gran triomf del Govern és haver reforçat els recursos personals i materials per facilitar l'aprenentatge de català, un fet que té prou mèrit tenint en compte que la Conselleria encara no té pressupostos propis. Però, per ara, poc més a destacar, tal com critiquen Plataforma per la Llengua i Òmnium.
El reforç dels cursos de català, primer mèrit del Pacte
Política Lingüística encara prepara el balanç definitiu del primer any del Pacte i el conseller Francesc Xavier Vila l'explicarà pròximament en una compareixença voluntària al Parlament. Però les dades més recents, del febrer, apunten que el 35% de mesures del primer any s'han completat i que el 61% es troben en execució mentre que un 4% estan en "fase inicial". Un dels grans titulars del primer any és que s'ha completat el desplegament previst del Departament, amb una inversió de tres milions d'euros i la contractació de 109 persones.
Ara bé, el gran mèrit fins ara del Pacte ha estat el reforç de l'aprenentatge del català. Política Lingüística ha rellançat el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) amb més de cent tècnics. Juntament amb els cursos coordinats amb entitats i ajuntaments -amb dues línies de subvencions de 1,5 milions d'euros cadascuna-, es preveu arribar a 150.000 places per aprendre català, una xifra subjecte a l'aprovació dels pressupostos. "Si en comptes de tenir un pressupost de 85 milions, tornes a un pressupost de menys de 60, aleshores s'entra en dificultats", deia Vila en una entrevista a Nació en el marc dels primers comptes, que van ser retirats pel desacord entre el PSC i ERC.
La irrupció de la regularització de migrants
A les portes del primer any del Pacte ha aparegut la regularització extraordinària de migrants. El Govern, de la mà d'ERC, va acordar una esmena amb el govern espanyol perquè el català tingui un paper en la renovació de la primera residència. L'assumpte ha estat polèmic i el Govern encara busca l'encaix concreta de la llengua en aquest procés, però, per ara, sembla que la llengua serà un mèrit en una de les vies per acreditar arrelament. Mentrestant, el Govern ha anunciat 50.000 places més per aprendre català.
Aquest augment, que permetrà arribar a prop de les 200.000 places per aprendre català, anirà acompanyat de mesures d'acollida lingüística, amb materials i informació sobre els recursos per aprendre la llengua i l'ampliació de convocatòries d'acreditació, especialment dels nivells bàsics A1 i A2. Precisament, Política Lingüística ha creat un curs A1 de català i el certificat A1 de llengua catalana, que fins ara no existia, una incoherència que el mateix Vila criticava en conversa amb aquest diari. Tot sembla, doncs, encaminat perquè els migrants puguin acreditar aquest nivell de català com a mèrit per renovar la residència i obtenir els papers.
Desplegament territorial a mitges
Un dels grans objectius del primer any del Pacte, més enllà de mesures concretes, ha estat ampliar-ne els suports i aquí el resultat és desigual. El Govern va enviar una carta als ajuntaments en què els demanava unir-s'hi i els proposava mesures per contribuir a la protecció i l'impuls de la llengua. El guant, tal com va avançar Nació, l'han recollit 212 municipis que s'han adherit al Pacte, una xifra que està lluny del total de municipis que té Catalunya, però que representen el 62% de la ciutadania. Tres de les quatre capitals del país -Barcelona, Tarragona i Lleida- hi són, a més de grans ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Reus, Cornellà de Llobregat, Vic, Sant Boi de Llobregat, Rubí o Manresa.
Tampoc és una sorpresa, però, que bona part dels municipis catalans no signin el pacte. Junts i la CUP ja no van posar-se de cara de bon principi i en aquest any tampoc ho han fet. De fet, han continuat amb les crítiques cap a la proposta del PSC, ERC i els Comuns. Cada cop que hi ha problemes amb la llengua, dirigents de Junts -ara fa uns dies, el mateix Carles Puigdemont- aprofiten per disparar contra l'acord i assenyalar els partits i entitats que hi donen suport.
Sigui com sigui, els juntaires tenen més de 300 alcaldies a Catalunya i els cupaires manen a Girona, cosa que complica noves adhesions al Pacte. Res fa pensar que els dos partits s'hi acabin sumant, perquè seria una victòria política per al PSC que no els interessa concedir. El que sí que pot reivindicar el Govern és que, encara que amb matisos i reticències, el teixit social del país sí que hi és, des de Foment o Pimec a CCOO, UGT o la Intersindical passant per Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural.
Deures pendents en àmbits rellevants
Un any no dona per desplegar tot el Pacte, però, de moment, les entitats són crítiques. "No podem estar contents perquè s'ha quedat a mig camí", valora Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, en declaracions a Nació. L'entitat considera que Vila està fent una bona feina, però que la resta del Govern no l'acompanya. "No s'ha notat un abans i un després", lamenta Escuder, que considera que el diagnòstic era "excel·lent" però que les mesures no els convencien i l'execució encara menys. L'entitat es manté al Pacte, parla amb els actors, però no assisteix a les reunions de seguiment per evitar col·laborar en escenificacions. Per ara, no valoren abandonar el Pacte, però tampoc ho descarten en un futur.
De cara als pròxims anys, Plataforma exigeix "mesures desacomplexades" en àmbits com l'educació, la salut o el comerç. Són sectors especialment difícils de trastocar. En salut, l'executiu reivindica un pla per garantir l’ús del català i un programa d’aprenentatge per a professionals. Però Plataforma reitera que, a diferència dels migrants, els sanitaris tenen recursos suficients per aprendre el català i que, segons dades recents, el 13% ni l'entenen. En educació, el Govern defensa que ha vetllat per la vehicularitat del català però Escuder també demana més ambició: "Molta canalla no sap mantenir una conversa en català i li regalem un nivell C1". Política Lingüística també reivindica avenços en l'àmbit de la justícia, en el de l'empresa, en el tecnològic o en el de l'audiovisual. Esforços valorats per Plataforma però que creuen que es queden curts.
El diagnòstic de Plataforma és compartit per part d'Òmnium. Fonts de l'entitat reconeixen avenços, fent referència a l'accés a l'aprenentatge de la llengua o als cursos de català, però també consideren que el desplegament del Pacte "està sent irregular". L'entitat farà pròximament un posicionament públic de valoració del pacte, però ja avança a aquest diari que calen mesures "més ambicioses" i amb un pressupost que les pugui fer possibles. L'entitat també critica que el Pacte "no hagi assolit plenament" la transversalitat, i malgrat que ha mantingut contacte amb el Govern durant aquest any, li exigeixen "augmentar l'ambició".
