Pressió al món local perquè colli i es posi les piles en la defensa i la promoció del català. El Govern ha enviat una carta a tots els ajuntaments del país per demanar-los que s'adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua. El més destacat de la missiva, que signen el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, és que l'executiu proposa una moció per portar als plens amb diferents mesures per garantir els drets lingüístics de la ciutadania i reforçar l'ús del català.
La proposta troncal és l'elaboració de plans municipals d'impuls del català per a l'actual legislatura, a més de vetllar pel seu compliment. En paral·lel, també es demana la creació de la taula local per la llengua, que ara només existeix en alguns municipis i per iniciativa social, com és el cas de Cerdanyola del Vallès. També es proposa que una persona o fins i tot una regidora lideri la política lingüística.
La resta de mesures van dedicades a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, un aspecte que suma desenes de denúncies públiques en els últims mesos. Així doncs, es demana garantir que el personal de l'administració, també el subcontractat, tingui el coneixement adequat del català. Segons la moció, les "clàusules lingüístiques" han d'estar presents en la contractació administrativa i garantir que es mantinguin. De la mateixa manera, s'insta els ajuntaments a garantir que l'atenció al públic i la comunicació institucional sigui en català.
Ajuntaments, proximitat i llengua
El Govern recorda que els ajuntaments tenen un paper clau en l'àmbit lingüístic, ja que són l'administració més propera a la ciutadania i tenen un "paper indiscutible" en la promoció de la llengua. L'adhesió al pacte, diuen des de l'executiu, és important perquè la proximitat de les administracions municipals els fa "detectar necessitats específiques, generar complicitats i aplicar accions concretes".
La carta, doncs, proposa que els ajuntaments puguin dur a terme noves polítiques lingüístiques a escala local, posant èmfasi en àmbits com les escoles bressol, els programes d'acollida de persones nouvingudes, la cultura, l'esport, els casals de jocs i gent gran, la seguretat ciutadana, les festes populars o el transport públic. "Cal incorporar la mirada lingüística a totes les polítiques locals", resa la missiva.
Dalmau ha reivindicat la voluntat del Govern que els municipis se sentin protagonistes de l'impuls del català. Per la seva banda, Vila ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua és una eina de país que "només té sentit si implica tots els nivells institucionals". "Els ajuntaments poden fer que el català sigui present a la vida quotidiana de tothom", ha considerat el conseller de Política Lingüística.
Un bon Pacte amb algunes debilitats
Cal recordar que el Pacte Nacional per la Llengua es va signar el passat maig amb el suport del PSC, ERC i els comuns -sense Junts ni la CUP- i una representació àmplia dels agents econòmics i socials i de la societat civil organitzada. La voluntat és garantir que el català sigui una llengua compartida pel conjunt de la ciutadania, present en tots els àmbits de la vida social, i amb un horitzó de treball fins al 2030.
El pacte és un bon punt de partida per millorar i capgirar la conjuntura actual del català. Al capdavall, torna a col·locar la llengua al centre, un pas important i decisiu després de la deixadesa dels últims anys. Així doncs, a partir del diagnòstic que la situació del català "és preocupant, però no insalvable", com bé demostra l'última Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP 2023), planteja mesures "ambicioses però realistes" per millorar-ne el coneixement i l'ús social. Tot i això, com ja va apuntar entitats com Òmnium i Plataforma per la llengua, "no és un punt d'arribada", ja que presenta mancances pel que fa a ambició, recursos, concreció i garanties.
