El Pacte Nacional per la Llengua ja és una realitat. El Govern, el PSC, ERC i els Comuns, i una representació àmplia dels agents econòmics i socials, i de la societat civil organitzada, ha signat aquest dimarts l'acord en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans. L'entesa no ha pogut comptar amb el suport de Junts, principal partit de l'oposició, ni la CUP, que el consideren insuficient, i tampoc amb el sindicat USTEC, majoritari en l'àmbit educatiu. Després de mesos de negociacions i acusacions de bloqueig -el pacte es va començar a gestar l'any 2021-, tira endavant amb el diagnòstic que la situació de la llengua és preocupant, però no insalvable, i planteja mesures "ambicioses però realistes" per millorar-ne el coneixement i l'ús social. El pacte, un document de 138 pàgines, inclou un pressupost inicial de 256 milions d'euros per aquest 2025, que haurà dels actuals pressupostos de la Generalitat, per impulsar un primer paquet d'accions immediates, que s'emmarquen en nou horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació, des de l'educació fins al món laboral, passant pels nous contextos digitals i els canvis demogràfics.

La signatura s'ha fet a l'arrencada de l'acte. Primer ho han fet les entitats de defensa de la llengua; després, partits i associacions. Finalment, ha estat el torn del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en nom del Govern, que tindrà ara l'encarregar de fer seguiment del compliment de l'acord. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha compromès a desplegar-lo de manera integral perquè el català "continuï sent la columna vertebral de la nació catalana". Illa, fent referències a Pompeu Fabra i Ovidi Montllor, ha insistit que ara toca passar "del paper al carrer" i ha destacat la importància de mantenir viva la llengua. Ha volgut mantenir la porta oberta perquè més partits i entitats s'hi adhereixin, especialment a Junts, crític amb la mesura. El president també ha volgut agrair la generositat de tots els actors que han participat en la gestació de l'acord i que l'han signat, i també ha recordat el paper del govern de Pere Aragonès, que va posar sobre la taula aquesta iniciativa l'any 2021. "Avui donem un bon exemple de rigor, responsabilitat i sentit de país", ha afirmat.  

Junts ha estat l'absència destacada de l'acte. En una roda de premsa al Parlament, la portaveu, Mònica Sales, ha insistit que l'acord "grinyola" perquè ells no hi són però s'ha obert a "renegociar-lo" un cop hi hagi la sentència del 25%. En la línia del que va dir dilluns Carles Puigdemont, ha assegurat que no es pot fer un pacte sense tenir en compte què diran els tribunals i què passarà amb l'oficialitat del català. La CUP, que tampoc signa l'acord, ha dit que és "propoganda". Des de l'IEC, partits i entitats signants han insistit que el pacte és positiu, que continua obert i ha animat tothom a adherir-s'hi. 

Un primer paquet de mesures aquest any

D'entrada, aquest 2025, es farà una gran campanya a la tardor per estimular l'ús del català entre els parlants i promoure'l entre nous parlants. Com a mesures més concretes, es faran iniciatives com una campanya de benvinguda per a persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del país, i facilitar-los l'accés immediat als recursos per aprendre català. En l'àmbit laboral -els sindicats celebren que s'aprofundeixi en aquest aspecte-, es posarà en marxa un grup de treball del Consell del Diàleg Social, per desenvolupar un pla específic de foment de la llengua com a competència professionalitzadora. Als municipis, es posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball, i una línia de subvenció per incentivar l'aprenentatge i ús de la llengua. També es desplegarà un pla d'informació, formació, assessorament i suport als establiments per facilitar el compliment de la normativa en l'àmbit comercial.

L'acte d'avui és una fotografia que ha de tenir una traducció pràctica amb el desplegament de les mesures previstes. Ho coordinarà el Departament de Política Lingüística, que tindrà l'encàrrec de vetllar i fer seguiment de les accions que s'hi inclouen. El pacte preveu un "procés de governança reforçada" i el conseller de Política Lingüística compareixerà anualment davant del Parlament i el Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d'execució i els indicadors de progrés. És a dir, fer balanç del grau de compliment del pacte. Les propostes s'aniran desplegament de manera progressiva, amb revisions anuals, i el pacte està obert a totes les parts que s'hi vulguin afegir, també aquelles que ara com ara no l'han volgut subscriure. Les organitzacions crítiques posen en dubte que les mesures que s'inclouen en l'acte siguin o bé prou ambicioses, o bé comptin amb els mecanismes de control i pressupostaris necessaris perquè s'apliquin correctament.

El català, "llengua vehicular normal" a l'escola

Especialment rellevant és l'àmbit de l'educació. De fet, Junts ha justificat no participar del pacte per "esperar" que surti la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules. Sobre aquesta qüestió, el pacte estableix que el català és "la llengua vehicular normal" del sistema educatiu, que "ha de garantir-ne el coneixement efectiu" per part de l'alumnat. Des d'Òmnium ressalten la importància d'aquest compromís. "Qualsevol pretensió de desmuntar el model d'escola catalana, que acceptés la intromissió judicial per imposar el castellà a les aules, suposaria un incompliment greu del pacte", afirma l'entitat en un comunicat. L'acord també diu que la universitat ha d'utilitzar el català com a llengua acadèmica normal i garantir que els graduats "tenen les competències lingüístiques necessàries per exercir a Catalunya".

Un altre dels horitzons del pacte és reforçar de manera "estable i garantida" l'oferta formativa per a persones adultes, especialment les nouvingudes, per facilitar l'ús del català en la vida quotidiana i professional. El Govern ja va anunciar un pla de xoc en aquest àmbit, dotat amb 8,8 milions d'euros i 30.000 alumnes més, amb una ampliació de cursos i adaptació dels horaris per atendre les peticions d'aprendre la llengua. La fita per al 2026 és arribar a tenir 140.000 noves places. També es fa èmfasi especial en l'ús del català al món del treball i situa com a prioritat multiplicar les opcions d'aprenentatge i ús del català en l'entorn laboral. Els sindicats han valorat positivament aquest punt. CCOO, UGT, Intersindical i USOC formen part de la signatura del pacte.

Incorporar 600.000 nous parlants en cinc anys

El pacte fixa l'any 2030 com a horitzó estratègic per assolir els objectius i estableix un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d'euros per a la política lingüística de tota la Generalitat. Malgrat que és una xifra important, entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua la consideren insuficient. En pacte s'estructura en nou horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació. Aborda els criteris generals d'una política lingüística integral i es fixa com a objectiu incorporar 600.000 nous parlants en els pròxims cinc anys. També remarca la importància de garantir la "presència efectiva" del català a tots els nivells de l'administració, al sistema judicial i als serveis i sector privat, i treballar per aconseguir el reconeixement oficial de la llengua a la Unió Europea. Una de les crítiques en aquest punt és l'absència de mesures concretes per garantir que efectivament el català és present en aquests àmbits.

També es posa èmfasi en l'oferta cultural i comunicativa, per potenciar especialment l'accés i vinculació amb la llengua de les noves generacions. El Pacte aposta per "reforçar la cooperació de tots els territoris de la comunitat lingüística" i treballar perquè la llengua s'adapti als nous contextos socials i digitals, i sigui "percebuda com una eina útil, moderna i compartida". Alhora, a través de l'acord, es promourà una "consciència lingüística col·lectiva" per fomentar actituds positives cap a la llengua que ajudin a fomentar-ne la transmissió intergeneracional. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua "com a element de cohesió i projecte compartit".

Gestació lenta i acusacions de bloqueig

El pacte es va començar a gestar la passada legislatura i no ha estat fàcil. Va comptar amb un procés participatiu l'any 2022 i es van recollir més de 2.500 propostes per part de la ciutadania, entitats i societat civil. Això va transformar-se en un document d'objectius i mesures i des d'aleshores s'ha anat negociant amb la resta de parts. El Govern de Pere Aragonès ho va deixar pràcticament enllestit, però l'avançament electoral va fer inviable la seva signatura. Illa se'l va fer seu, amb el compromís de tirar-lo endavant en els primers 100 dies a Palau, però finalment ha costat vuit mesos tancar-lo. En aquest temps no han faltat les acusacions de bloqueig, especialment cap a Junts, per motius polítics, retrets que venen de diverses parts, no només governamentals. Finalment, l'acord s'ha signat i l'objectiu, ara, és que es compleixi. En això estaran especialment alerta entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua, que hi han donat suport des de la crítica a un pacte que, malgrat que és positiu, encara té mancances. 

Qui en forma part?

Govern
PSC
ERC
Comuns

Entitats de llengua

Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana
Plataforma per la Llengua
Institut d’Estudis Catalans
Òmnium Cultural
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN)
Fundació.cat

Agents econòmics

Comissions Obreres (CCOO)
Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya 
Foment del Treball 
La Intersindical 
Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec)
Unió de Pagesos 
Unió General de Treballadors (UGT)
Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

Entitats de la societat civil

Associació de Mestres Rosa Sensat 
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya 
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya 
Confederació de Cooperatives de Catalunya 
Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya 
Federació Catalana de Municipis 
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya