La regulació del lloguer de temporada va ser el pacte més ampli al Parlament. Ara, però, la llengua emergeix com el primer gran consens polític i social de la legislatura per a Salvador Illa. El Govern el solemnitzarà aquest dimarts sense la participació de Junts, i tampoc de la CUP. Les dues formacions consideren que el pacte és insuficient, però no són poques les veus implicades en les negociacions dels últims mesos que hi veuen una voluntat de bloqueig, sobretot per part del partit de Carles Puigdemont, per evitar que primer Pere Aragonès i ara Illa puguin apuntar-se una victòria política rellevant en un àmbit estructural com és la defensa del català. La porta perquè els postconvergents se sumin a l'entesa continua oberta.
L'acord s'havia de subscriure en els 100 primers dies de Govern, però no va ser possible. En aquell moment, des de l'executiu es feien crides a construir un consens ampli, fins al punt d'intentar incloure-hi el PP, a més de Junts. Els populars, que en matèria lingüística s'han quedat en les tesis de Ciutadans, no hi han volgut participar. Tampoc el partit de Puigdemont, que després de mesos de poques concrecions també se n'ha acabat desmarcant. "És una pena que Junts s'autoexclogui una vegada més d'un acte important de país", apunten fonts governamentals. En aquest context, i lligat el suport d'entitats de pes en la defensa de la llengua com Òmnium o Plataforma per la Llengua, Illa ha decidit avançar i fer-ho sense el principal partit de l'oposició. L'acord se signarà al migdia l'Institut d'Estudis Catalanes (IEC).
Des de Junts, però, han dit que volen "esperar" a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el 25% del català a l'escola. "És el mateix fer política lingüística si tenim una sentència favorable o si la tenim en contra?", s'ha preguntat Puigdemont en un acte amb el grup parlamentari. La sentència es preveu imminent, i els juntaires voldrien més concrecions sobre què pensa fer el Govern si l'alt tribunal tomba la resposta de la Generalitat per protegir el model d'immersió. Fonts consultades, però, apunten que fa mesos que es treballa amb Junts, que no concreta quines són les seves demandes, i ho interpreten com un intent de frenar l'entesa per motivacions polítiques. En les darreres hores, tant el PSC com ERC i els Comuns han lamentat el "no" del partit de Puigdemont a subscriure un pacte que, diuen, és "estratègic".
La pressió cap als juntaires s'ha fet evident. Illa, però, ha remarcat que "no hi han volgut ser" malgrat que s'han fet "esforços" per incloure'ls. També els socialistes han assenyalat que el pacte és prou ampli perquè tothom s'hi senti còmode. "El pacte és un bon instrument, fruit d'un treball intens que agrupa un ampli gruix de forces polítiques, sindicats i entitats referents en favor de la llengua", ha dit la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, que ha reconegut que hauria volgut que tothom "s'hi sentís còmode". Des d'ERC han criticat el "politiqueig" dels de Puigdemont i han recordat que el pacte és una eina "imprescindible" per respondre a la sentència del TC. Els Comuns, per la seva banda, han dit que els dubtes de Junts no poden fer embarrancar un pacte que gaudeix d'un consens important.
Illa, en tot cas, ha decidit avançar en aquesta carpeta sense esperar Junts mentre guanya força la percepció que el partit de Puigdemont no és "fiable". No ajuda a revertir aquesta sensació votacions com la de la setmana passada al Parlament per la taxa turística, que va suposar un revés que el Govern corregirà aquest dimarts amb un nou decret. El Departament d'Economia i els Comuns ja negocien per convalidar-lo al Parlament, després que els juntaires hi votessin en contra malgrat que, d'aquesta manera, facilitessin una mesura que no volen, com és l'increment de la taxa per als turistes que visiten Catalunya. Els socialistes confiaven que Junts votaria a favor d'ajornar aquesta la taxa -així constava al sector turístic, també- però finalment van votar que no.
Òmnium i Plataforma sí que hi seran
Junts no serà a la fotografia del Pacte Nacional per la Llengua, però entitats rellevants en el món sobiranista, com Òmnium i Plataforma per la Llengua, sí. Diverses fonts implicades en el Pacte veuen especialment rellevant que s'hi hagin sumat, perquè certifica que el pacte és prou bo per incloure dues entitats que són exigents en matèria lingüística. Totes dues coincideixen que el pacte és un bon punt de partida i remarquen la importància de fiscalitzar-ne ara el compliment. "Volem que tot el que hi ha escrit es compleixi en els terminis que toca", assenyala Òscar Escuder, president de la Plataforma, que admet que el seu suport és "condicionat" i que hi ha hagut una intensa discussió interna abans de posicionar-se.
Des de l'entitat, tot i que comparteixen alguns dels arguments esgrimits per Junts i la CUP, han considerat després d'analitzar al detall el pacte que hi ha prou elements positius per fer un vot de confiança al Govern, i ressalten el consens ampli que hi ha al voltant del pacte. Escuder assenyala que el pressupost previst -uns 255 milions d'euros- és insuficient, però alhora reconeix que és més del que mai s'ha dedicat per protegir la llengua. El pacte, treballat des de la passada legislatura, s'ha concretat ara amb mesures concretes i els recursos que s'hi destinaran.
Patronals i sindicats també s'hi sumen
El pacte inclou també les patronals de Foment i Pimec, i els sindicats majoritaris de CCOO i UGT, i també la Intersindical. "L'acord és imprescindible perquè el català està en situació d'emergència", assenyala Caterina Llibre, vicesecretària general d'UGT a Catalunya, en declaracions a Nació. Tot i la "sorpresa" pel fet que hi sigui Junts, la dirigent sindical assenyala que l'acord permet arribar "al moll de l'os" en la política lingüística de l'àmbit laboral. "Aconseguim que hi hagi un horitzó pel català en el món laboral", apunta, amb mesures que permetin garantir els drets lingüístics dels treballadors i un reconeixement del Consell del Diàleg Social com a agent clau per fer efectives les iniciatives del pacte per la llengua. No hi serà USTEC, que ha criticat que no se'ls hagi tingut en compte. Sigui com sigui, Illa aconsegueix segellar el primer gran consens de la legislatura, però ho farà amb l'absència destacada de Junts.