"Això que estem fent ho hauria de fer el Govern". Aquesta és una de les frases que ressona en un centre cívic de Cerdanyola del Vallès en què se celebra la reunió local de la Taula per la Llengua. És una de les plataformes que s'han creat a desenes de municipis catalans amb la voluntat de teixir, des de la societat civil, una sèrie de propostes i mesures efectives per salvar el català. La proposta ha tingut una bona acollida i és d'especial importància que municipis amb majoria castellanoparlant, com Mataró, Manresa, Rubí, Sabadell o la mateixa Cerdanyola, hagin creat la seva taula.

La trobada, amb la presència d'aquest diari, es produeix un dimecres a les 19 hores, quan tothom pot, perquè de salvar al català no se'n viu i tothom té les seves feines i obligacions. La reunió la comanda Arseni Armengou, veí del municipi i membre de Plataforma per la Llengua al Vallès, i compta amb una vintena de persones entre les quals hi ha representants d'entitats i també professors. Una cinquantena d'entitats es troben integrades en la Taula per la Llengua, entre les quals n'hi ha de culturals, clubs esportius, col·lectius socials o associacions de famílies. La Universitat Autònoma de Barcelona, amb el campus a Bellaterra, un agregat de Cerdanyola, hi és i ofereix recursos, però no hi participa de manera activa.

La reunió dura al voltant de dues hores i s'hi presenta una de les primeres accions de la Taula: una enquesta d'usos lingüístics de les entitats que participen en aquesta nova plataforma. Els primers resultats mostren un domini absolut del català, sempre dins les entitats, però tot plegat es trunca quan s'arriba als entorns més joves. El 50% de les entitats enquestades noten canvis en els hàbits lingüístics dels infants i adolescents cap a més preferència per al castellà. La resta, o no ha vist canvis o no ho sap respondre. Però cap percep una evolució favorable cap al català.

Entre la iniciativa i el pessimisme

Durant la trobada se senten dues veus diferenciades. Qui va perdent l'esperança, i qui ja en té prou de llepar les ferides i vol anar per feina. Un professor d'institut prou jove creu que tot el que es vol fer és massa ambiciós: "Hem de ser conscients que pot ser energia gastada". Una altra mestra jove ho exemplifica: "M'he trobat amb nens que s'aguanten el pipí perquè no em volen demanar d'anar al lavabo en català". "Sento impotència perquè tinc la sensació que no ens en sortim", diu una tercera professora d'edat més avançada.

Però n'hi ha que no estan per a laments. "L'objectiu de la taula és revertir tot això", anima un dels participants, que creu que l'oficialitat que transmet la Taula ha de donar-li el poder de canviar les coses. El context és complicat en un municipi en ple procés de "castellanització" sobretot en la gent jove, però hi ha esperança. "Des d'un entorn majoritàriament catalanoparlant, tots podem posar el nostre granet de sorra", diu Carles Chacón, dels bastoners de Cerdanyola. Frederic Sesé, que representa diverses entitats del teixit social i cultural, alguns de gent gran, és optimista: "Els joves hi són i hi seran: un bon exemple és que cada cop tenim més creadors de contingut i des de tots els punts dels Països Catalans", recorda.

Escola i esport, primers objectius

El primer pla d'acció de la plataforma a Cerdanyola se centra en dos eixos: l'educació i l'esport. Perquè s'ha constatat que a l'aula i en els entorns esportius és on hi reina el castellà, especialment en els usos informals. A l'escola es vol posar en marxa una sèrie de tallers dedicats al personal i a les famílies dels alumnes, amb l'objectiu que es puguin iniciar a la tardor. Des de la Taula han contactat amb la Bressola per rebre assessorament: "A la Catalunya Nord un 1% parla català i als patis de la Bressola només s'hi parla català; ells són l'exemple que és possible", diu Armengou.  

L'objectiu és donar la volta als factors que fan que predomini el castellà, i això es vol aconseguir no només fent parlar el català, sinó fent entendre per què cal parlar el català. Treball de fons i conscienciació. I és aquí quan un dels assistents s'indigna: "Això ho hauria de fer el Departament d'Educació". Tothom assenteix, però hi ha consens: si no ho fan ells, ho haurem de fer nosaltres. Una professora també demana incidir en extraescolars i casals, i una altra dona apunta als menjadors, tots tres uns espais on també venç el castellà.

La segona acció consisteix en la creació d'uns protocols per garantir el coneixement i l'ús del català en els clubs esportius de la ciutat. Això es pot traduir en un decàleg amb orientacions o amb un pla de treball per a cada entitat, i fins i tot amb formació de la llengua per a monitors i entrenadors. "Que la gent entengui per què s'ha de parlar català", insisteix un dels membres de la Taula. Nació va recollir fa uns mesos un cas de doble discriminació lingüística en un poliesportiu del municipi vallesà que va acabar amb l'espai comprometent-se a fer cursos de català als treballadors i a exigir el coneixement de la llengua en les noves contractacions.

Contrastos a la reunió amb l'alcalde del PSC

Un dels punts criticats pels membres de la trobada és que l'administració no fa prou per fomentar el català. En aquest sentit, Armengou explica que s'han reunit amb l'alcalde Carlos Cordón, del PSC, amb certs contrastos. De primeres, bones notícies: han obtingut el compromís de crear una regidoria de Política Lingüística si repeteix com a batlle en el pròxim mandat. Que s'hagi creat la conselleria i que alguns ajuntaments l'hagin posada en marxa hi ajuda. Cordón "va quedar parat" quan va veure tota la llista d'entitats adherides a la Taula, va felicitar els impulsors, i es va oferir a fer de pont amb altres espais, tot deixant caure que trobava a faltar més pluralitat. La Casa d'Andalusia s'ha negat a participar en la Taula i la Casa d'Aragó encara no els ha donat resposta.

Però la predisposició de l'alcalde, que cal fer valdre, a vegades es contradiu amb els fets. El moment més tens de la conversa va ser quan, des de la Taula, li demanaven a l'alcalde que parlés en català al seu Instagram, ja que és un perfil institucional des d'on fa anuncis que tenen a veure amb la ciutat. Assistents a la reunió critiquen que Cordón fa servir el castellà "segons a qui es vol dirigir" o "quan el missatge és important" i creuen que el motiu de fons és el prejudici d'arribar a cert públic objectiu segons la llengua utilitzada. "La reunió és positiva, però la situació és la que és", deia Armengou. Una frase potser extrapolable a la situació de la llengua al país.