La salut del català compta amb un informe anual, amb una revisió exhaustiva, que retrata a través de 50 dades el punt en què es troba la llengua pròpia del país. Se n'encarrega la Plataforma per la Llengua, amb l'InformeCAT. L'estudi incorpora dades que actualitzen la percepció sobre la llengua catalana al voltant de la feina. Una de les xifres que integra el document és la que sosté, a partir d'una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de l'any passat, que gairebé la meitat de la població (41,8%) considera que parlar català hauria de ser un requisit obligatori per treballar a Catalunya. En canvi, un 48,2% dels enquestats aposta perquè sigui únicament una recomanació i un 10% opina no s'hauria de demanar de cap manera.
Aquesta realitat queda complementada també per una altra dada que destaquen des de Plataforma per la Llengua: vuit de cada deu residents a Catalunya creuen que el català és bastant o molt important per poder "progressar professionalment" al país. A més, aquest valor de la llengua en l'àmbit laboral té una curiositat enganxada. Els castellanoparlants inicials -els que tenen el castellà com a llengua preferent- són els que més valor creuen que té el català per avançar en la carrera professional (84,4%). Per contra, els catalanoparlants inicials ho consideren en un 80,7% dels casos i els parlants d'altres llengües en un 79,4%.
Això conviu, però, amb les dades d'ús del català especialment baixes, amb un canvi de llengua habitual -el 80% dels catalanoparlants es passa al castellà quan li parlen en aquest idioma- i amb unes atencions comercials que moltes vegades costa que siguin en català. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha indicat que això té a veure amb la minorització permanent de la llengua catalana, el fet d'amagar l'idioma propi en el dia a dia i també la despreocupació de les administracions públiques per garantir els drets lingüístics.
De fet, des de l'entitat també s'ha assenyalat que històricament el problema tenia més a veure amb l'administració estatal i que darrerament s'han detectat cada vegada més mostres de deixadesa en la pròpia administració catalana. Com a exemples, se citen fets com que no s'hagi obert cap expedient sancionador entre 2022 i 2024 per no fer les classes en català o què només el 6,3% dels casos denunciats a l'Agència Catalana de Consum per vulneració dels drets lingüístics entre 2012 i 2024 hagi acabat en sanció.
La població estrangera reclama més accés al català
Tot plegat emergeix en un moment en què habitualment el català continua aplegant dades preocupants, com la minorització del català en tots els àmbits culturals o el fet que les sentències judicials en llengua catalana hagin arribat al seu mínim històric del segle XXI. A més, també es recorda que segons l'Enquesta d'usos lingüístics del 2023, publicada recentment, només el 8,6% dels nascuts a l'estranger fan un ús habitual del català, mentre que el 72,9% utilitza el castellà preferentment.
Per entendre aquesta dada, però, cal ressaltar-ne una altra també, remarquen des de la Plataforma per la Llengua: un 35% de la població nascuda a fora de Catalunya creia que les oportunitats que havien tingut per aprendre el català havien estat insuficients, segons el CEO. La xifra equivaldria a gairebé un milió de persones que viuen al país. "Aquestes dades mostren que hi ha una manca d'oferta formativa del català per als nouvinguts", resol l'InformeCAT. L'evidència d'aquesta diferència entre l'oferta de places per aprendre català i la gent que hi està interessada són els col·lapses habituals que es produeixen cada vegada que el Consorci per la Normalització Lingüística obre les inscripcions als seus cursos.
