Si hi ha una polèmica recurrent de l'estiu que implica a la conselleria d'Educació aquesta és la de les places de Formació Professional (FP) per al curs vinent. Les assignacions es resolen en diferents tandes que acostumen a tacar l'agost d'incerteses, protestes i justificacions. Aquest any, malgrat que s'ha avançat la resolució, tampoc no ha estat l'excepció. Si bé els resultats oferts per l'administració han estat millors que els dels anys anteriors i el soroll del sector educatiu ha estat menor, la primera força de l'oposició al Parlament, Junts, s'ha afanyat a demanar una compareixença de la consellera Esther Niubó pels prop de 15.000 estudiants que s'han quedat sense una de les places demanades en el procés de preinscripció a un grau mitjà o superior.

Enmig d'aquest debat, i en un moment en què el Govern reivindica unes assignacions amb xifres rècord, emergeix una pregunta: per què milers d'alumnes continuen quedant-se, any rere any, sense plaça d'FP? Els motius apunten a diverses direccions: alguns tenen amb les peticions de molt poques especialitats -malgrat tenir l'opció de posar-hi 10 opcions- i altres tenen a veure amb problemes de fons, com la manca d'una oferta adequada. 

Incriure's a poques opcions

D'entrada, sobre el cas d'aquest any, un primer detall a tenir en compte és que les places ofertades al país eren 84.122, entre graus mitjans i graus superiors, mentre que les assignacions en van ser 81.479. Això suposa que es van ocupar el 96,86% dels llocs disponibles al sistema formatiu català. Ara bé, hi havia més aspirants. En total, 96.319 persones van fer la preinscripció per a algun curs de Formació Professional. Això evidencia una mancança en l'oferta de matriculacions. Hi ha un dèficit d'oferta d'almenys 12.000 places, si es tenen en compte aquestes xifres. A banda, però, cal tenir en compte que algunes que sí que s'ofereixen queden desertes, perquè les peticions es concentren en alguns cursos i zones específiques. Això fa que s'hagi acabat elevant el nombre d'estudiants sense plaça als 14.840, a data d'agost. 

Fonts del Departament d'Educació i Formació Professional aclareixen que dels prop de 15.000 alumnes rebutjats, un 70,7% van demanar tres opcions o menys, a la llista de cursos als quals demanaven inscriure's. Això fa que les opcions d'obtenir una plaça siguin més baixes. Per contra, s'especifica que només un 6% dels que es van quedar sense plaça havien plantejat 7 o més opcions. 

La decisió de posar-hi poques opcions té una explicació per a la conselleria. Existeix el fenomen de la duplicitat, estudiants que volen fer només un cicle concret i que si no obtenen aquella plaça concreta, continuen amb altres estudis, com pot ser el Batxillerat o l'accés a la universitat. "Si només es marca una opció d'un cicle molt demandat, les teves opcions de tenir una assignació es redueixen molt", apunten fonts del Departament.

Conservar els estudiants d'ESO i cicles bàsics

Alhora, la mateixa consellera Niubó reivindicava la necessitat de dividir els casos i de valorar especialment que la gran majoria (91,3%) dels estudiants que estaven dins del sistema educatiu -alumnes que venien de l'ESO o que havien fet un cicle bàsic- havien aconseguit alguna de les places demanades. "Són els que si no tenen places, es queden sense opcions. Els que poden portar a l'abandonament escolar", apunten des de la conselleria. Així, l'estadística d'aquests estudiants queda per sobre dels percentatges generals d'acceptació tant del grau mitjà (86,4%) com del grau superior (82,6%). 

De fet, dels 14.840 que no han obtingut plaça, la Generalitat calcula que 3.000 són alumnes que provenen directament de l'ESO o d'un cicle bàsic, aproximadament. D'aquests, hi ha uns 600 que s'han acabat matriculant a Batxillerat o a altres ensenyaments, quantifiquen des de la conselleria. Tot plegat deixa una bossa d'uns 2.400 estudiants que haurien volgut continuar estudiant amb un grau mitjà o un grau superior, provenint de la secundària obligatòria, i que no han pogut fer-ho. Ara, però, tant aquests com els 12.000 restants tenen una altra opció amb les vacants que es generin al setembre. 

El problema de fons: una oferta de places d'FP insuficient

Tanmateix, molts acaben desistint en veure que les places desitjades es fan difícils d'aconseguir. De fet, una de les claus de la crítica que es fa a la conselleria d'Educació és que escollir poques opcions de grau mitjà o grau superior no és la causa del problema, sinó que és la conseqüència d'una oferta insuficient. No hi ha prou cursos dels que desitgen els alumnes. Això fa que alguns es conformin amb una altra opció, però que uns altres es quedin directament sense cap opció de les que voldria. És a dir, sense plaça. 

De fet, un informe del grup de Globalització, Educació i Polítiques Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) assenyalava que en molts casos els aspirants a un grau mitjà tenien dificultats per trobar opcions vàlides a prop de casa o en entorns amb bon transport. "La distància als centres educatius es presenta, en primer lloc, com un condicionant a l’hora d’escollir-los, la qual cosa limita les opcions dels i les estudiants. L’oferta de secundària postobligatòria presenta una distribució territorial desigual i afecta de manera diferent els itineraris formatius. Mentre que els centres de batxillerat estan àmpliament distribuïts, la disponibilitat dels CFGM és molt més irregular, especialment en determinades famílies professionals i especialitats", resolia l'estudi Abandonament i continuïtat escolar a la formació professional de la perspectiva del professorat i l’alumnat, presentat aquest mateix 2025. 

En una altra anàlisi, aquesta de la Fundació Bofill, es reflexionava sobre el gran nombre d'alumnes que s'havien quedat sense plaça l'estiu del 2021. Fins a 26.405 persones no tenien lloc on estudiar, a l'agost, malgrat haver fet la preinscripció. Llavors, amb l'informe La crisi de la demanda de la Formació Professional a l'inici del curs 2021-2022 es va remarcar que, entre diversos condicionants, n'hi havia un de profund: "La disponibilitat d’espais i equipaments és, actualment, el principal obstacle per a una expansió de l’oferta d’FP que pugui satisfer la demanda de formació per tal de poder donar resposta, en darrer terme, a la demanda d’ocupació". 

En altres moments, la Generalitat ha acceptat l'endarreriment i les dificultats que té detectades la conselleria pel que fa a l'aconseguiment d'espais per dur a terme els cicles formatius. L'estudi de la Fundació Bofill hi posava l'accent en aquesta realitat com una de les que més explicava la manca de places suficients, després que s'haguessin fet esforços per contractar docents. Continuaven faltant espais. "Les inversions (construcció o habilitació d’espais i compra d’equipaments) porten una dècada d’endarreriment. Calen urgentment partides específiques en cadascun d’aquests dos apartats que permetin fer créixer l’oferta quantitativament i qualitativament. Per descomptat, això vol dir més recursos econòmics, però aquests recursos estan perfectament a l’abast del pressupost de l’Administració educativa. Només cal prioritzar", rematava el plantejament de l'entitat especialitzada en la lluita contra les desigualtats al sistema educatiu.