El fiasco de l'atorgament de places de docents per al curs vinent encara espera explicacions sòlides. Aquest dimarts, la consellera d'Educació, Esther Niubó, té previst oferir nous detalls que expliquin perquè, a menys de dos mesos d'iniciar la temporada escolar, unes 3.000 persones han hagut d'afrontar canvis sobre on impartiran classes. Fins ara, s'ha assenyalat que hi ha "indicis" de sospita sobre una persona concreta que hauria provocat el caos de manera "deliberada", i no per error. Així, el foc encara és viu. Però no és l'únic que ha hagut d'afrontar el Departament d'Educació i Formació Professional des que es va iniciar el mandat. De fet, a l'espera de la resolució d'aquest cas, la cartera educativa emergeix com una de les més sensibles del Govern liderat per Salvador Illa el darrer any. Ara, amenaça de convertir-se en la baula feble de l'executiu socialista, en una legislatura encara altres preocupacions -com el finançament singular o les disfuncions a la DGAIA- tenen les responsabilitats més repartides.

D'entrada, encara està pendent d'aclarir-se què va fer que 800 places de docents que haurien d'anar destinades a funcionaris acabessin ocupades per interins, en l'adjudicació anunciada pel Govern la setmana passada. Aquest va ser l'origen d'una polèmica que va portar Educació a assumir la incidència, fer hores extra durant el cap de setmana i preparar una solució que ha arribat a darrera hora de la tarda d'aquest dilluns. Divendres passat, quan començaven vacances, els equips directius dels centres públics ja haurien d'haver tingut tancades les llistes dels mestres i professors per al curs vinent. 

A les llistes definitives, hi ha fins a 2.898 canvis de destinació. Això suposa una afectació sobre el 5% dels 57.000 docents que van inscriure's al procés per saber on treballarien a partir del setembre.

Dubtes i protestes encara vives

La mateixa consellera Niubó oferirà en les pròximes hores nous detalls sobre el cas, al Parlament. La setmana passada ja va advertir que si es confirma que la incidència té a veure amb l'acció intencionada d'una única persona, aquest treballador seria acomiadat. Ara bé, el que encara es desconeix és quin objectiu buscaria el responsable de l'acció, en cas de ser un moviment deliberat. Tampoc no s'ha aclarit si hi haurà cap pla de compensació, en el cas que entre els gairebé 3.000 docents que tindran noves destinacions -ara que ja s'ha fet l'atorgament definitiu de places- hi hagi persones que ja haguessin fet alguna mena de despesa vinculada al centre que els havia tocat inicialment. El sindicat educatiu majoritari, USTEC, posa com a exemple les reserves econòmiques de pisos de lloguer que ara podrien quedar sense utilitat, en cas que s'assigni un municipi diferent a un docent que ja havia fet el pas de buscar llar a la primera destinació.

El que s'ha refermat, de moment, és que no es retardarà l'inici del curs escolar, previst per al 8 de setembre. La conselleria considera que les problemàtiques en l'adjudicació, que són culpa del departament, no poden afectar les famílies. Mentrestant, els sindicats continuen pressionant per aconseguir-ho. Mentre la màxima responsable política parli, de fet, actors com la USTEC o la Intersindical ja han convocat una mobilització de protesta davant del Parlament.

El Sindicat de Professors de Secundària (Aspepc-SPS) -el segon amb més suports entre els docents- ha enviat aquest mateix dilluns una carta dirigida a Esther Niubó en què li reclama l'ajornament de l'inici de curs, a més de la derogació del decret de plantilles i l'oferiment de dades personals -si és que es confirma la teoria inicial-del responsable del fiasco en les adjudicacions per tramitar una denúncia penal per prevaricació. "Estem davant una negligència majúscula, tot i que no estic convençut que la seva reacció sigui proporcionada", escriu Ignasi Fernández, secretari general del sindicat. En el mateix sentit, lamenta que el futur de milers de professionals quedi a discreció d'un sol treballador del Departament d'Educació i Formació Professional: "El botó nuclear està en mans d'una sola persona?". 

Altres polèmiques recents

Mentre la conselleria es prepara per resoldre aquest enrenou, el mandat ja acumula un nou element de tensió per al Govern. A finals de l'any passat va saltar la novetat en la configuració del batxillerat, i es va saber que la proposta incloïa fer optatives les assignatures de literatura catalana i literatura castellana, a la via d'humanitats i ciències socials. Això, que va aixecar polseguera, es va convertir en un foc a apagar. Finalment, l'executiu del PSC i el govern del PSOE-Sumar es van posar d'acord per mantenir-les com a matèries de modalitat i reconèixer "la singularitat cultural i històrica" d'aquestes assignatures al currículum català.

Igualment, però, per adaptar-se a la LOMLOE, la Generalitat ha presentat ja el nou pla per al batxillerat, que reestructura sobretot el coneixement en ciències. Malgrat la conselleria ha subratllat que a la pràctica no es perdran hores de les matèries de física i química, col·lectius com la plataforma Ciències en Perill sostenen que això és un risc. Sigui com sigui, la idea és que s'apliqui a partir del setembre de 2026.

Tot plegat, a més, rebla una de les primeres polèmiques que va haver de capejar el Govern d'Illa, l'any passat. A finals d'agost de l'estiu passat, es va saber que més de 31.000 aspirants a estudiar Formació Professional (FP) s'havien quedat sense plaça enlloc, malgrat tenir fins a 10 peticions per cada alumne. La consellera va demanar disculpes i es va comprometre a resoldre-ho de cara als pròxims cursos. 

Alhora, tots els focus estan posats també en l'evolució de dues carpetes especialment sensibles al voltant de la cartera educativa. D'una banda, s'espera que en algun moment millorin els resultats acadèmics de l'alumnat català en àrees com matemàtiques o comprensió lectora, després que el 2023 es coneguessin els resultats de l'informe PISA que evidenciaven un descens del nivell dels estudiants del país. D'altra banda, en el front social -des de l'ús dels mòbils fins a la reducció de la segregació- encara s'està pendent d'aclarir si els canvis aplicats funcionen. I, de fons, es manté de moment el dubte sobre com serà la relació amb els sindicats de docents, un espai que els darrers anys ha castigat els consellers que més s'han allunyat de les reivindicacions del sector.

El cost polític, pendent de l'oposició

En la relació amb l'oposició, caldrà veure quin perfil marquen les formacions polítiques al Parlament pròximament. La primera prova de foc serà al Parlament aquest dimarts. De moment, Junts es va apressar a demanar "mesures dràstiques" pel "desgavell" amb les places, en el moment que es va conèixer la problemàtica. La diputada juntaire Anna Erra va remarcar que el cas era "molt greu" i que calia aclarir quines conseqüències tindria per al curs vinent.

Al seu torn, ERC també ha anat marcat perfil crític, tot recordant que els socialistes van ser contundents amb el Govern anterior. El portaveu de la formació, Isaac Albert, ha parafrasejat unes declaracions de Salvador Illa, quan els republicans governaven i van haver d'assumir una incidència amb un procediment d'oposicions a treballador públic. "Un executiu que no sap organitzar el procediment d'adjudicacions potser no és el més indicat per governar el país", ha reblat el representant d'ERC aquest dilluns. 

La resta de formacions, des del PP a la CUP, han alçat la veu per reclamar cessaments dels responsables del caos de les adjudicacions. El to, i les derivades que això pugui tenir en el futur del mandat, s'anirà aclarint els pròxims dies. De moment, Educació fa suar l'executiu de Salvador Illa cada certs mesos.