El batxillerat a Catalunya ja té nova forma, i s'aplicarà a partir del setembre del 2026 per als alumnes que comencin llavors l'educació post-obligatòria. Els canvis que s'han decidit implementar venen reclamats per una petició del govern espanyol, que va demanar a la Generalitat que s'adaptés a allò que contempla la LOMLOE, la llei espanyola d'educació, després de detectar incompliments al sistema català. La idea és que els títols siguin homologables per a totes les comunitats autònomes de l'Estat i que es permeti la mobilitat entre territoris. Això, a la pràctica, significa que a primer de batxillerat es fusionen les matèries de física i química per una banda, i també les de biologia i geologia i ciències ambientals, tal com s'havia previst. Ara, després de reunir-se amb diversos actors de la comunitat educativa durant mesos, s'ha refermat la proposta i s'ha decidit tirar-la endavant amb un any i mig de preparació entremig.
L'adaptació dissenyada pel Departament d'Educació i Formació Professional implicarà també la pèrdua de pes del Treball de Recerca. Actualment, aquest encàrrec té un 10% de valor en el segon curs, mentre que en el futur model aquest projecte de cada alumne tindrà el mateix valor que qualsevol assignatura. Això reduirà el pes d'aquest treball fins al 4 o 5%, depenent del cas.
Sigui com sigui, el fet més espinós d'aquesta decisió és que les assignatures que ara es donen per separat a primer de batxillerat com a matèries de modalitat, com poden ser física (3 hores) o química (3 hores), passaran a impartir-se de manera conjunta (4 hores). Això suposa una pèrdua d'hores estrictament parlant de física o química, per exemple, i s'ha hagut de plantejar l'aparició d'unes noves optatives que corrregeixin aquest dèficit. Per fer-ho, la conselleria ha anunciat que introduirà unes matèries optatives complementàries que es diran "Física+", "Química+", "Geologia+" i "Biologia+".
Ara bé, com són optatives, i per tant els centres no estan obligats a tenir-les com a disponibles ni els alumnes a escollir-les, la Generalitat ha hagut de fer un esforç en la conversa amb els instituts perquè les incloguin en el futur currículum. En aquest sentit, la conselleria ha transmès a les direccions dels centres que aquestes "optatives altament recomanades" per a integrar-les a l'oferta pedagògica.
Amb aquest format, el Departament d'Educació i Formació Professional sosté que l'impacte serà mínim i que no es perden hores de ciències. A més, es remarca que els canvis més rellevants en aquest sentit afecten primer de batxillerat, mentre que segon es manté pràcticament igual.
Sigui com sigui, col·lectius de docents -com la plataforma Ciències en Perill- s'han mostrat crítics amb aquesta redistribució de les matèries del batxillerat, especialment pel que fa a la fusió de dues matèries en una. Això els podria portar a rebutjar corregir examens de la selectivitat, asseguren. Des de la conselleria, però, matisen que les correccions de les proves d'accés a la universitat es cobreixen amb voluntaris i remarquen que qui no hi vulgui participar és lliure de no oferir-s'hi, ja que consideren que la demanda de professors per avaluar els exàmens està garantida.
Les literatures, salvades dels canvis
En el moment que va saltar la necessitat d'adaptar el currículum, el primer que va fer sonar les alarmes va ser la proposta de fer les assignatures de literatura catalana i castellana optatives, a la via d'humanitats i ciències socials. Aquest moviment va ser criticat amb duresa per diferents sectors socials, que veien un greuge especial cap a les llengües. Finalment, però, un acord polític entre la Generalitat i el govern espanyol va permetre fer un cop de timó i que es mantinguessin com a matèries de modalitat de segon de batxillerat. "D'aquesta manera, es reconeix la singularitat cultural i històrica d'aquestes matèries al currículum català", sostenen des de la conselleria.
