Aquesta prova internacional, que es va fer durant el 2022 i va arribar a gairebé 700.000 alumnes de 15 anys, deixa un escenari desafiant a Catalunya. Trencant la dinàmica anterior, els estudiants catalans ja estan per darrere de la mitjana espanyola a totes les categories. A més, la pitjor nota es registra a les proves de lectura. La valoració mitjana en aquesta categoria és de 462 punts, mentre que l'any 2015 es va arribar als 500 punts. Aquesta dada empitjora un escenari que ja havia advertit un altre estudi recent, el PIRLS, que situava Catalunya a la cua de la comprensió lectora de tot l'Estat. En el darrer PISA, l'estadística sobre la lectura no va poder ser incorporada amb garanties perquè es van detectar anomalies en les proves a l'Estat i es va descartar incloure-les en els resultats definitius.
Evolució de les proves PISA
Variació de la nota mitjana en matemàtiques, ciències i comprensió lectora entre el 2012 i el 2022 a Catalunya, l'estat espanyol i l'OCDE
Si bé l'evolució general és a la baixa, les dades són més colpidores al territori català. En matemàtiques la nota mitjana es queda en 469, quatre punts per sota de l'estat espanyol i tres per sota de l'OCDE. En ciències, la millor categoria entre la població catalana, s'arriba als 477 punts. Ara bé, se segueix estant vuit punts per darrere tant del conjunt de les comunitats autònomes espanyoles com dels registres de tots els països de l'OCDE. En el terreny de la lectura, el forat es fa més gran. L'estat espanyol obté de mitjana una nota de 474 punts, dotze més que la comunitat catalana, i l'OCDE arriba als 476 punts, catorze per sobre dels registres catalans.
Els territoris que despunten a l'Estat i fora
Per territoris dins de l'Estat, de fet, de les 17 comunitats autònomes, únicament quatre tenen pitjors resultats en matemàtiques (Andalusia, les Canàries, Múrcia i Castella la Manxa) que Catalunya. Pel que fa a la comprensió lectora, només els alumnes andalusos queden per darrere dels catalans. I en l'àmbit de la ciència, el territori català és el quart per la cua. En el còmput global, les comunitats amb més bons resultats són Astúries, Cantàbria, Madrid i Castella i Lleó. A l'altra banda, si bé no són comunitats, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla registren els índex més baixos pel que fa a les qualificacions de les tres assignatures. Els països amb els registres més destacats de l'informe PISA són Singapur, la Xina, el Japó i Corea. Són els estats que dominen les tres categories examinades de manera àmplia, mentre que altres països com Finlàndia o els Països Baixos arrosseguen davallades destacades.
Més desigualtat a Catalunya
A banda, aquest mateix estudi aprofundeix en alguns aspectes que expliquen les desigualtats en matèria educativa. Així, l'informe -centrat en la carpeta matemàtica enguany- revela que el territori de l'estat espanyol on hi ha més desigualtat entre les notes mitjanes dels alumnes més pobres i els més benestants és Catalunya.
Si la mitjana de la puntuació obtinguda a matemàtiques és de 426 punts entre els alumnes amb uns recursos socials, econòmics i culturals més baixos, en la secció de població més acomodada la nota mitjana s'enfila fins als 521 punts. No hi ha cap altre territori de l'Estat que mostri una diferència tan gran a partir de l'estatus socioeconòmic. Una dada que, a més, es barreja amb què Catalunya és la comunitat amb més immigració -de primera i segona generació- entre l'alumnat que va fer la prova, assenyala l'estudi de PISA. Aquesta diversitat de contextos i cultures és molt present a les aules del país des de fa anys.
La Generalitat hi veu "sobrerepresentació" de la complexitat
Tanmateix, des de la Generalitat s'incideix en què els examens de l'informe internacional haurien implicat una "sobrerepresentació" d'estudiants migrants. Aquest apunt l'ha explicat el secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, que ha assegurat que a les proves PISA del 2022 hi havia un 24% d'alumnes catalans immigrants, quan només un 14,5% dels estudiants del país dels escolaritzats són nouvinguts. A la resta de l'Estat i l'OCDE els percentatges volten el 15%. Aquest front és un dels deures que la Generalitat vol tractar en el futur amb els responsables de la prova PISA perquè es corregeixi i s'arribi a tenir uns resultats amb "més precisió", ha dit Garcia Plata, en una compareixença. Ara bé, aquesta anàlisi del Govern obvia que l'informe PISA parla d'un 24% d'alumnes que van fer les proves amb "context migratori", un fet que barreja els migrants de primera i segona generació.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assenyalat que les dades són "dolentes", però ha indicat que es donen els elements per "revertir" la situació. "Comencem a veure un canvi de tendència", ha remarcat Plaja, que ha volgut mostrar tota la confiança en els docents per impulsar els canvis necessaris. També ha justificat les dades amb l'impacte que va tenir la pandèmia en els joves del país i en la manera com es van haver de resoldre els cursos.