Franco va morir al llit, però el seu ideari persisteix en alguns entorns. Arran de la celebració del cinquantè aniversari de la mort del dictador, diversos estudis han analitzat l'avaluació que fa la societat del franquisme i el creixement de trets característics dels règims autoritaris.

El Centre d'Estudis Sociològics (CIS) va incorporar una pregunta en aquest sentit al seu darrer baròmetre: "Creu que els anys de dictadura franquista per a Espanya i els espanyols van ser molt bons, bons, dolents o molt dolents?". Un 25% del jovent espanyol valora l'etapa franquista com a positiva, una xifra que en els nois d'entre 18 i 24 anys augmenta fins al 35%, en contraposició a l'11% de les noies de la mateixa edat. Aquesta discordança per raó de gènere és la més gran de totes les franges d'edat.

Més enllà de la gent més jove, la valoració positiva del franquisme va en augment a mesura que es pregunta a persones més grans, amb la puntualització que els homes el titllen de "bo" i les dones el qualifiquen de "regular".

Per altra banda, des del prisma del nivell d'estudis, existeix una tendència que assenyala que les persones amb menors estudis són les que valoren de manera més positiva l'etapa franquista, de la mateixa manera que a major formació, més gran és la determinació per assegurar que els anys amb Franco al capdavant de l'Estat van ser "molt dolents". 

El franquisme no va ser igual a tot el territori, per això l'opinió i visió del franquisme varia segons la zona. Euskadi, Catalunya i Galícia són els territoris que valoren pitjor la dictadura. Un 77% dels catalans determinen que va ser dolent, però gairebé un 20% diu que va ser bo, molt bo o regular. A l'alta banda es troba l'Aragó, el qual més d'un 40% de la seva població no recorda amb especial amargor la dictadura. 

Tot i que hi hagi cert escepticisme a gran part de l'Estat sobre si l'etapa dictatorial espanyola va ser realment dolenta, avui dia hi ha un gran consens, com a mínim a Catalunya, sobre els aspectes positius de la democràcia. Tot i això, en el darrer quadern de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) del mes de novembre s'alerta que el suport a la democràcia es troba en el segon punt més baix des de la crisi econòmica del 2008. Tot i això, la caiguda de confiança en la democràcia no es tradueix en un augment del suport a règims autoritaris, sinó per la indiferència. 

Com s'ha pogut veure amb anterioritat, el jovent -i especialment els nois- són un col·lectiu que menysté la democràcia en comparació amb persones més grans, i no es tracta d'un simple cicle vital en el qual s'és més "revolucionari" per anar en contra de l'establert, sinó que es tracta d'un moviment generacional. Un 25% dels joves nascuts després de l'any 95 mostren desafecció per la democràcia, i des de l'ICPS assenyalen que està relacionat amb la manca de memòria d'un passat autoritari recent. 

Tot plegat es reflecteix, com a mínim, en la preferència per trets característics de l'autoritarisme, com és el suport a la força militar. L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) mostra en la darrera enquesta "Convivència i seguretat a Catalunya" que el jovent té més preferències militaristes que la de la resta de la població. Per exemple, un 76% dels joves menors de 25 anys consideren que la despesa militar és "insuficient" a Espanya. Mentre que sobre la destinació de recursos per tal de garantir la seguretat global, un 24% creu que ha d'anar exclusivament o de manera majoritària a la despesa militar en perjudici de la cooperació internacional. 

Una altra de les dades més significatives de l'estudi és la valoració del feminisme. Un 36% dels joves consideren que hi ha una desigualtat en detriment dels homes; un 27%, que la violència de gènere és un invent del feminisme i un 60% assegura que el feminisme perjudica les relacions entre persones de diferents gèneres.