El Govern ha anunciat aquesta setmana que els cursos de català per a adults arribaran aquest 2025 a 116.745 inscripcions i 5.305 cursos. Són dades "positives" i un "rècord històric", com assenyala el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) en aquesta entreivsta amb Nació. De fet, es mostra convençut que les dades continuaran creixent i s'arribarà l'any vinent a les 140.000 inscripcions a mesura que es vagin fent les contractacions previstes de personal al Consorci per a la Normalització Lingüística. Fins ara, el Departament ha fet passar a jornada completa 131 persones que estaven a jornada parcial, i s'han creat 63 places noves. En paral·lel a l'enfortiment del Consorci, el conseller detalla que s'està treballant en un nou curs de català per a persones que no parlen llengües romàniques.

Més enllà d'això, Vila treu ferro a les males notes de català a la selectivitat tot i que admet que s'ha de millorar, confia que hi pugui haver pressupostos per reforçar, també, les polítiques lingüístiques, i celebra s'hagi pogut desvincular la llengua d'"altres debats". "Ara podem parlar de la situació real del català, no de ficcions", assegura.

Els cursos de català per a adults arribaran aquest 2025 a 116.745 inscripcions i 5.305 cursos. Són dades positives? Preveuen créixer més el 2026?
Són dades positives, un rècord històric. Ens permet aconseguir eixugar llistes d'espera en alguns llocs, com ara Manresa, i anem avançant camí. Avancem cap a l'objectiu de cobrir al màxim la demanda, i encara estem en procés d'increment de personal. Això, fins que al trimestre que ve, continuarà creixent i el balanç d'aquest any segur que serà més baix que el de l'any que ve. 

Ara com ara, el Consorci per a la Normalització Lingüística pot assumir tota la demanda de cursos de català? Tenen identificat algun lloc amb llistes d'espera que encara no s'hagin eixugat?
No tinc la dada concreta, però com que creixem en oferta i preveiem que creixerem més un cop hàgim dut a terme totes les contractacions, segur que l'any que ve podrem incrementar xifres anuals per arribar a les 140.000 inscripcions que vam dir que faríem.

Quantes persones preveuen contractar?
Teníem gent a jornada parcial de molts tipus. Això són 131 persones que estem passant a jornada completa. També tenim 63 places totalment noves.

"Creixem tant en cursos de català com en acreditacions de nivell"

Òmnium Cultural fa temps que diu que cal ampliar l'oferta i aportaven la xifra de 2,3 milions de persones que volen aprendre català. Li consta aquesta dada?
La dada de 2,3 milions prové de l'enquesta d'usos lingüístics de 2018. És la resposta a una pregunta que diu si vostè està interessat a aprendre o ampliar el seu coneixement de català. El resultat era molt elevat, però la formulació és aquesta. La pregunta es va tornar a fer el 2023 i, en comptes de 2,3 milions, van sortir 2 milions. Però és gent que està interessada ampliar coneixements, no pas gent que estigui fent cua o vulgui apuntar-se a un curs. La dada és molt bona, però confondre-la amb el fet que hi ha una cua de 2,3 milions de persones no seria correcte. Ningú ha dit que hi ha una llista d'espera de dos milions de persones, perquè això seria un disbarat.

Una de les mesures que han activat és fer cursos coordinats amb sindicats o entitats socials per arribar a col·lectius concrets i ampliar la capacitat del sistema. Quines entitats o sindicats ja estan fent aquests cursos?
De sindicats n'hi ha bastant i tenim més d'una vintena d'entitats. UGT, CCOO, Rosa Sensat, el Col·legi de Doctors... Ja estem treballant amb tots ells. N'hi ha més. L'any 2024 teníem 24 cursos conveniats, perquè ja exploràvem aquesta fórmula, però ara ja hem pujat com a mínim a 55 i continuarem pujant en cursos. És un procés que demana temps, perquè ho volem fer en condicions, però anem creixent. 

Les persones que fan cursos de català augmenten, però les dades de l'ús social no són del tot bones. Per què passa això?
Una cosa són les dades relatives i l'altra són les absolutes. El nombre absolut de persones que utilitzen el català ha crescut, però ha crescut menys que el creixement total de la població. No és que hi hagi persones que hagin deixat de parlar el català; de fet, hem guanyat 50.000 coneixedors del català cada any en l'últim quinquenni i 25.000 persones que utilitzen el català cada any també en els darrers cinc anys. Amb aquests 25.000 no arribem a cobrir el creixement de població, i per això hem de créixer de parlants com a mínim el que creixem de població. També convé diferenciar entre els cursos que comentàvem abans i les acreditacions de nivell. Quan fem els cursos, al final hi ha una prova i si la passes tens el títol corresponent i hem crescut molt en aquest àmbit. Però també hem crescut molt d'inscripcions en les acreditacions per lliure, i hem passat de les 14.000. Per tant, hem hagut de formar més correctors, avaluadors, més espais per fer proves. Creixem en cursos i en acreditacions.

"Treballem en un nou curs presencial per a persones que no coneixen les llengües romàniques"

Més enllà de cursos, hi ha alguna altra mesura concreta que s'hagi d'activar aviat per millorar la salut de la llengua?
Treballem per millorar els recursos didàctics en l'ensenyament per a adults. Els materials estan bé, però volem entrar en l'ensenyament i l'aprenentatge amb intel·ligència artificial i recursos audiovisuals. També treballem en un nou curs presencial de nivell A1 per a persones que no tenen coneixement de llengües romàniques i van més a poc a poc a l'hora d'aprendre català. Si parles castellà, portuguès, italià o francès és molt més fàcil aprendre català, i els nivells inicials poden anar més de pressa.

Al maig es va presentar el Pacte Nacional per la Llengua. Hi ha hagut contactes amb Junts perquè s'hi sumin?
Tenim contactes amb tots els partits. La posició de Junts no ha canviat però espero que a mitjà termini això es pugui resoldre.

Un dels arguments era esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25%. Algun indici de quan arribarà?
Hi ha hagut tants anuncis que la sentència era imminent que prefereixo no fer elucubracions.

La CUP feia fa uns dies una proposta per protegir el català a les aules i vostè va dir això posava en risc la llengua. Per què?
Històricament, la legislació catalana no esmentava el castellà, però el TC va dir que el castellà era llengua d'ensenyament. El TSJC va dir que, com que la legislació catalana no esmenta el castellà, calia establir el 25% de castellà. Què vam fer amb el decret i la llei? Regulem els usos lingüístics i els posem en relació amb el projecte lingüístic i l'assoliment d'uns resultats de coneixement. Es crea una fórmula que permet regular adequadament els usos lingüístics i preservar que el català és la llengua vehicular normal d'ensenyament. El resultat va ser que el TSJC va dir que, amb la nova legislació, la sentència no tenia sentit, perquè ja s'havia regulat la qüestió, i va preguntar al TC si era constitucional aquesta legislació.

I ara s'espera la decisió del TC.
Si el TC ens diu que és constitucional, tema resolt. Derogar la llei i el decret que han convertit en obsoleta la sentència del 25% implica que tornaríem a la casella de sortida. Des d'aquest punt de vista, i fins que em convencin del contrari, penso que això és desregular els usos lingüístics és obrir la porta perquè els reguli algú altre. Això no és prudent. Dit això, segur que hi ha coses de la proposta de llei de la CUP que poden ser interessants i es poden analitzar. Soc partidari de treballar amb consens. Però en aquest punt concret, penso que no ens hem de precipitar a fer una cosa que crea més risc que no pas soluciona problemes.

ERC advertia que no negociarà els pressupostos si no hi ha avenços en el finançament. Com afectaria un escenari de no tenir pressupostos en el desplegament del Pacte per la Llengua o les polítiques de promoció del català?
Vull pensar que hi haurà pressupostos. Fa massa temps que no en tenim i això complica totes les polítiques, també les lingüístiques. Aquest any hem aconseguit alguns increments amb el pla de xoc, els suplements de crèdit... Però una administració sense pressupostos té molta més dificultat per fer qualsevol política. 

L'examen de llengua catalana de la selectivitat té la nota mitjana més baixa de totes les matèries, amb un 6,3, i és la més baixa també des de 2016. Per què passa això? 
Ens diuen els especialistes que la pandèmia encara té impacte i això ha afectat els coneixements i les competències de les generacions educades en aquest període. Els resultats en lectura i escriptura no són els desitjables, i per això el Govern ha encarregat un informe extern per veure quines són les vies per resoldre-ho. De fet, el coneixement de castellà també ha baixat, i ha baixat més. No és una cosa que afecti només la llengua catalana. I hi ha una altra qüestió: hi ha hagut modificacions en el sistema d'avaluacions. Tenint present que els canvis que hi ha entre el penúltim resultat i l'últim, no tinc clar que sigui rellevant aquesta diferència. Parlem d'una diferència molt petita, amb canvis d'avaluació... Jo veig més aviat manteniment que una altra cosa, però és evident que les dades no ens agraden i cal millorar-les.

"Hem aconseguit desvincular la llengua d'atres debatas i parlar de la situació, no de ficcions"

L'ampliació de l'aeroport del Prat suposaria passar de 55 milions de passatgers a 70 milions o 80 milions. Entre 15 i 25 milions més. Això ajuda la llengua?
L'ampliació del Prat intenta apostar per una economia sostenible i del coneixement. Si això incrementa la capacitat en aquest sentit, pel que fa a la potència econòmica de Catalunya, pot tenir repercussions que no serien les mateixes que vostè podria pensar amb aquests augments de viatgers. Hem de veure si som capaços d'aprofitar totes les conseqüències positives de tenir un aeroport que ens connecti amb els grans hubs internacionals. No conec les xifres que em donava ara, entenc que és un càlcul a llarg termini, però estem avançant cap a una economia del coneixement i això implica aquestes apostes.

El president apuntava que amb l'ampliació de l'aeroport Catalunya es convertirà en una mena de hub de vols intercontinentals, però això no està garantit i pot implicar una allau de turistes amb tot el que això implica, també per a la llengua.
La societat catalana està prenent consciència de regular adequadament el sector turístic, per exemple amb mesures com la de reduir els pisos turístics a Barcelona. No crec que ningú aposti perquè les xifres que comentava es converteixin estrictament en turisme. 

Parlant amb entitats de defensa del català, algunes diuen que és més fàcil fer coses pel català amb aquest Govern que no pas amb l'anterior. Vostè que ha estat als dos, creu que és així?
Hi ha un fet incontrovertible: ara hi ha una Conselleria de Política Lingüística que no havia existit mai, i que es deu a uns acords determinats. Això fa que el conseller tingui un accés més directe a altres companys del Govern, que tinguem una altra visibilitat, i permet tenir unes facilitats que jo abans no havia pogut tenir.

Què creu que explica que el PSC, des que ha arribat al Govern, se senti més alliberat en qüestions de llengua?
Col·lectivament, hem aconseguit desvincular la llengua d'altres debats. I parlar de la situació de la llengua real, no pas de la situació inventada per mitjans que no són a Catalunya. Com que ara parlem de la situació de la llengua i no pas de ficcions, això fa que tothom se senti més relaxat parlant de llengua. No sé si és molt compartit, però és raonablement fàcil parlar de política lingüística i això ens ajuda col·lectivament a tots.