L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, gaudeix ara d'un parell de setmanes de vacances. La idea és que torni a la feina durant la segona meitat d'agost per preparar el nou curs polític. En el moment que aterri al seu despatx, però, hi trobarà les mateixes aspiracions i comandes que havien quedat estancades abans de fer una pausa estival. En aquest sentit, la idea és poder fer un anunci destacat abans de la Festa Major de la Mercè, encabida aquest any entre els dies 23 i 28 de setembre. Hi ha una carpeta de deures imminents que espera Collboni. A Nació la repassem. Hi inclou des de la connexió del tramvia per la Diagonal fins als nous interiors d'illa.

L'anàlisi del tauler polític municipal d'aquest mandat ve un advertiment enganxat: les previsions rellisquen. Hi ha acords que es donaven per fets i que a última hora s'han esvaït del tot, deixant un rastre de promeses i assumpcions esberlades arreu del consistori.

La primera mostra d'aquest terreny inhòspit per als vaticinis és la tantes vegades anunciada i finalment avortada ampliació del govern del PSC. Però els darrers mesos s'han precipitat nous exemples. Malgrat tenir la majoria garantida amb Junts, la distància amb aquesta força -i amb altres- ha fet que decaiguessin objectius que l'executiu de Collboni tenia a tocar, com la modificació de la reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit o la incorporació de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana. Dues desavinences d'última hora van trastocar dues carpetes que ara el govern municipal ha enterrat del tot. El canvi urbanístic que afecta les noves promocions i grans rehabilitacions s'ha guardat al calaix fins al pròxim mandat. I el reglament de les pistoles elèctriques tampoc té data. "No tornarem a encetar aquest meló [...] A dos anys de les eleccions, aquest és un debat que no tinc gens d'interès de tornar a obrir tret que canviessin molt les coses", deia el tinent d'alcaldia Albert Batlle recentment en una entrevista al diari Ara. 

La fase final del tramvia fins a Francesc Macià

Comptat i debatut, però, toca tornar a les paraules de Collboni. En aquest sentit, l'alcalde va assegurar en una entrevista a la televisió pública Betevé que portaria la votació sobre la unió final del tramvia per l'avinguda Diagonal, com a tard, al setembre. "En els tres propers mesos enviarem a la Comissió d'Urbanisme l'aprovació de connexió definitiva del tramvia des de Verdaguer fins a Francesc Macià", va dir l'alcalde. Era a finals de maig i feia referència als següents tres mesos hàbils, fet que fa descomptar l'agost i que, per tant, deixava el setembre com a topall temporal. 

L'estiu passat l'Ajuntament ja va presentar la seva proposta tècnica per acabar la connexió del tramvia, però hi ha una gran distància entre tenir un pla i tenir la voluntat d'executar-lo. Ara sembla que les màquines tornen a activar-se, i l'executiu assumeix que tindrà els vots favorables de BComú i ERC per arribar a la majoria necessària. Malgrat haver plantejat en algun moment que l'obra s'executés en dues fases i que aquest mandat només es plantegés una intervenció entre Verdaguer i Passeig de Gràcia, finalment Collboni va subratllar que la proposta que farà arribar al consistori serà "un únic projecte executiu" fins a Francesc Macià. La concreció, però, arribarà quan es presentin els documents oficials.

Les previsions municipals, sigui com sigui, és que quan les obres comencin durin uns tres anys i mig. Pel que al pressupost total, se superarien els 200 milions d'euros.

Els interiors d'illa, l'alternativa electoral a les superilles, pendents

El mateix cronòmetre accionat per l'alcalde és també el que assenyala un altre front: el dels interiors d'illa. Aquesta va ser la resposta que la candidatura del PSC va oferir durant tota la campanya electoral del 2023 quan se li preguntava si hi havia una alternativa al model d'eixos verds i superilles reivindicat per BComú. Collboni ho resumia així, llavors: "En aquest moment hi ha dues alternatives a la ciutat per guanyar verd, per pacificar, per tenir zones d'esbarjo. N'hi ha una que és la que s'ha plantejat a Consell de Cent, que no neguem que pugui tenir resultats positius a mitjà termini. Però senzillament creiem que escalar aquest model a tot l'Eixample no és viable. És econòmicament inassumible i pensem que la forma de fer-ho d'una forma més eficient, més ecològica i més natural és continuar recuperant interiors d'illa".

La idea llavors era plantejar 30 nous interiors d'illa a l'Eixample en vuit anys. És a dir, en dos mandats. Activar-los, però, porta més feina del que el govern socialista planejava inicialment. Així ho reconeixia el mateix Collboni al maig a Betevé. "És més lent del que havíem pensat des del punt de vista de la tramitació administrativa", explicava l'alcalde. Llavors explicava que després de dos anys al capdavant de l'Ajuntament, el primer anunci ja estava en caure. "Tot just ara anunciarem el primer interior d'illa que començarem a recuperar, que era un altre dels grans projectes", deia el 21 de maig. Ara aquesta és una de les carpetes prioritàries. 

Els darrers càlculs actualitzats per l'executiu municipal apuntaven que en aquest mandat executarien 10 interiors d'illa -deixant-ne una vintena més per a un eventual segon mandat- i que es miraria més enllà de l'Eixample. També es va donar la pista d'on arribarien algunes d'aquestes intervencions: l'illa Danubi (les Corts), al número 34 del carrer Estoril (Horta-Guinardó) i a l'illa Colorantes (Sant Andreu). Ara queda veure on arriben les primeres feines tangibles.

Més serrells: de l'ordenança de multes al carrer al nou pla fiscal

Més enllà d'aquestes dues línies d'actuació especialment simbòliques, hi ha altres preocupacions que ocuparan les primeres setmanes i mesos de l'Ajuntament, si tot va com està previst. Una d'aquestes té a veure amb l'ordenança de convivència i civisme, que és la normativa amb què es tramiten les multes al carrer. En aquest sentit, el govern Collboni planteja endurir el text municipal amb noves sancions més dures, en la línia de les quantitats que planteja la llei mordassa impulsada pel PP a l'Estat.

El cert és que l'executiu socialista ha acabat d'arrodonir els seus plans amb una pregunta específicament dirigida a la ciutadania en el darrer baròmetre municipal: a la demanda sobre com "millorar el civisme" la resposta més votada (33,5%) va ser "imposar sancions més dures a les conductes incíviques". Aquesta línia, malgrat tenir un enfocament punitivista que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat repensar, ara mateix és la que està més avançada. Aquest juliol es va aprovar inicialment el nou esborrany i la idea és rematar-ho els pròxims mesos. "Encara queda un marge de diàleg fins al mes de novembre, però confio que hi pugui haver una aprovació definitiva perquè ho necessitem", exposava Albert Batlle al diari Ara aquest juliol.

En el mateix període, però, s'activarà una altra carpeta de negociació que hauria d'estar avançada a l'octubre: les ordenances fiscals de l'any 2026. El govern Collboni ja té un encàrrec aprovat al plenari municipal i que s'hauria d'incorporar als nou pla d'impostos i taxes. Es tracta de l'augment del recàrrec de l'Ajuntament als turistes, que hauria de passar de 4 a 5 euros per persona i dia. L'acord entre PSC, BComú i ERC -a proposta republicana- marca un increment progressiu per als pròxims anys.