"Per primer cop a la història, Barcelona posa límits als creuers". És una afirmació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del 17 de juliol, el dia que l’Ajuntament i el Port de la ciutat van signar un protocol per reduir les terminals de creuers de 7 a 5. Barcelona afronta aquesta reducció des d’una posició líder a Europa i sisena al món en moviments de passatgers, que no han parat de créixer fins als 3,6 milions del 2024, i que pugen un 15,7% en què portem d'any.
Per davant de Barcelona hi ha els ports del Carib i, just per darrere, Civitavecchia (Roma). El professor Daniel Imbert-Bouchard creu que Barcelona “no pot créixer indefinidament”, però calcula que els efectes de la reducció de terminals no es notaran de manera immediata.
El 2024, Barcelona es va situar com a sisè port de creuers del món amb 3.655.981 moviments de passatgers, segons dades del Port que segueixen l’estàndard internacional. Es tracta d’un creixement del 2,4% respecte de l’any anterior, per sota dels principals ports d’Europa.
Una quarantena de ciutats van rebre més de mig milió de passatgers, segons dades oficials de cada autoritat i de l'associació de ports creueristes mediterranis MedCruise, que situa també Barcelona –un dels seus ports associats– en primer lloc del rànquing amb 3,6 milions de passatgers, en la línia de les dades que proporciona el Port.
Imbert-Bouchard, professor del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, un centre adscrit a la UB, ha explicat a l'ACN que el fet que la ciutat tingui una "estratègia pròpia i natural" pel que fa al turisme que també està "orientada al Mediterrani" és un altre dels factors.
El fet d'estar "ben connectada" amb l'aeroport i també mitjançant altres xarxes de comunicació amb la resta de l'Estat i del continent són "un atractiu potent", així com la infraestructura que s'ha creat els últims anys al voltant dels creuers. A més, el doctor en Geografia i llicenciat en Turisme del CETT destaca que el port està molt més a prop de la ciutat que en el cas d'altres capitals, com ara Roma i Atenes.
Per la seva banda, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), Alfredo Serrano, destaca l'atractiu turístic de la capital catalana i la bona connectivitat aèria amb els Estats Units. "Es produeix una relació simbiòtica. Els creuers van començar a anar a Barcelona, això va millorar la connectivitat amb Nord-amèrica, la qual cosa ha fet que vinguessin més americans i les aerolínies a obrir més i més rutes", explica en declaracions a l'ACN. A més, Serrano pronostica que amb la futura ampliació de l'aeroport del Prat es podria repetir el fenomen amb l'Orient Mitjà.
Creixement inferior respecte d'altres ports
L'any passat, però, la infraestructura va registrar un ritme de creixement inferior respecte tant als cinc ports americans que té per davant, com del seu principal perseguidor a Europa: Civitavecchia, el port més proper a la ciutat de Roma. La instal·lació italiana ha estat la segona els últims anys, sumant 3,45 milions de passatgers l'any passat, a un ritme de creixement anual superior a Barcelona (4,3%). Alguns mitjans locals italians s'han fet ressò de l'anunci de reducció de terminals a la capital catalana i apunten que això pot col·locar Civitavecchia com a líder del sector a escala europea en el futur.
De fet, el director de CLIA apunta el port italià com el principal competidor de Barcelona. "Evidentment, Roma també és una ciutat amb enormes atractius turístics", recorda Serrano, tot i que -puntualitza- no té la mateixa connectivitat aèria amb Estats Units que Barcelona.
El ritme de creixement del port barceloní el 2024 també va ser inferior respecte a altres ports. Livorno (Itàlia), Heraklion (Grècia) o Warnemünde (Rostock, Alemanya) van registrar increments anuals de més del 25%, mentre que només una desena dels 40 ports principals van tenir menys passatgers que el 2023.
Pel que fa al 2025, la infraestructura catalana està creixent de manera molt més destacable que l'any passat, amb un 15,7% més de moviments de passatgers de creuers durant els primers sis mesos de l'any, i ja en suma 1,7 milions. Aquestes xifres, però, segons el Port, "no reflecteixen la xifra real de creueristes que arriben a la ciutat", que la situen en 1.002.077 visitants en el mateix període, un 12,96% anual més. Aquesta última dada surt d'un nou sistema de càlcul del Port de Barcelona amb Turisme de Barcelona, que "homogeneïtza" els registres, segons van explicar el mes de juny.
Pot millorar la massificació de Barcelona o el barri de Ciutat Vella?
El professor Imbert-Bouchard opina que Barcelona "no pot créixer indefinidament" en aquest sector, però calcula que els efectes de l'acord Ajuntament-Port no es notaran de manera immediata. I, de fet, creu que no necessàriament portarà a una reducció de passatgers, ja que "pot ser efectiva" però també pot portar "creuers més grans a la llarga, que tindran més capacitat" i així pot ser que es compensi la reducció del nombre d'embarcacions.
Això no obstant, valora de manera positiva que es vulgui apostar per ser port base, ja que pot ser que hi hagi "una certa millora quant a la possible massificació" donada pel desembarcament de molts creueristes en poc temps que transiten sobretot per Ciutat Vella. A més, en l'àmbit econòmic, "hi ha un retorn més positiu" al fet que els turistes s'hi quedin més dies. L'expert del CETT estima en 230 euros la despesa dels qui surten o arriben a Barcelona, i en 70 euros dels qui estan en trànsit –un màxim de 12 hores–.
Així, segons ell, "el consistori el que busca és aplicar un model de fiscalitat més elevat per aquell tipus de creuer que sigui d'escala, que no pas de port base". També, creu, la intervenció de l'administració municipal busca un impacte positiu "mediambiental", que vindrà acompanyat de les navilieres que estan "apostant per les energies renovables". Segons ell, hi ha una feina de pedagogia cap a les operadores perquè "entenguin que el model d'escala no és el més sostenible".
L’acord entre el Port i l’Ajuntament preveu enderrocar tres terminals i construir-ne una de nova amb capacitat per atendre 7.000 passatgers a la vegada. Es calcula que la mesura disminuirà un 16% la capacitat màxima de la infraestructura dedicada a creuers, passant de 37.000 a 31.000 passatgers màxims al dia.
Durant la presentació de l'acord, el president del Port, José Alberto Carbonell, va posar en valor que la nova terminal donarà prioritat "a creuers que siguin de port base i vaixells petits" perquè un dels principals objectius de la nova estratègia és apostar "per la qualitat en lloc de la quantitat". El 2024, gairebé la meitat dels passatgers a Barcelona (44%) van ser en trànsit –és a dir, fent escala, però no començant ni acabant el viatge a la ciutat– mentre que la resta van engegar o posar punt final al seu viatge a la capital catalana com a port base. El pes d'una opció i l'altra roman estable els últims 20 anys.
Entitats dubten de les previsions
La plataforma Stop Creuers ha criticat l'acord entre l'Ajuntament i el Port, ja que creuen que no reduirà el nombre de creueristes a la ciutat i seguirà tenint un impacte econòmic i ecològic negatiu per a la capital catalana. A més, l'entitat diu que prioritzar els vaixells de post base és prioritzar els avantatges econòmics, però creuen que són els que més agreugen els impactes socials i ambientals, ja que més pernoctacions provoquen més tensió en el mercat de l'habitatge, i més vols suposen més contaminació de l'aire i més emissions de CO₂.
El director de la patronal ha insistit a oferir la col·laboració del sector amb les autoritats perquè els indiquin per on han de transcórrer els fluxos de creueristes quan visiten la ciutat. D'altra banda, Serrano reivindica les mesures que des del punt de vista ambiental impulsen les navilieres com per exemple dotar de plantes potabilitzadores d'aigua als vaixells fins al punt de ser autosuficients o l'electrificació dels molls, entre d'altres.
