Barcelona ja pot dir que té un pla oficial per reduir el nombre de terminals de creuers que hi haurà a la ciutat el 2030. Fins ara, a partir d'uns acords del 2018, estava previst que en fossin set. Finalment, després que aquest debat irrompés en diverses negociacions polítiques, mentre les xifres de creueristes no paraven de batre rècords a la capital catalana, s'ha modificat el full de ruta de la infraestructura: la idea és acabar la dècada amb cinc terminals disponibles per als vaixells que arriben, marxen o fan escala carregats de turistes.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del PSC, ha insuflat èpica reguladora a la decisió pactada aquest dijous. "Per primera vegada en la història es posa límit al creixement dels creuers a la ciutat", ha expressat el cap de files del consistori. Mentrestant, el president del Port, José Alberto Carbonell, destacava que les intervencions previstes, que també implicaran la reforma del Moll Adossat i novetats en la mobilitat de la zona, "confirmen l’aposta del Port de Barcelona per un desenvolupament sostenible de l’activitat de creuers L'acord, però, té diverses incògnites i elements d'interès afegits. A Nació n'analitzem les claus.
Reduir capacitat és reduir creueristes?
El primer element que cal tenir en compte és com canviarà l'activitat dels creuers al Port de Barcelona amb el nou pacte. Arribaran menys creueristes? És una de les preguntes més pertinents. El cert, però, és que això encara no se sap. El que es redueix és la capacitat màxima de totes les terminals. Segons s'havia contemplat al pacte del 2018, quan Ada Colau era alcaldessa de la ciutat, l'aforament màxim de passatgers que podrien haver-hi al port barceloní era de 36.000 persones, l'any 2030, sumant tots els punts on podrien arribar vaixells amb turistes. Amb el nou disseny, el topall màxim de viatgers que podria haver-hi és de 31.000 persones, l'any 2030, aproximadament. És a dir, mirant al futur, s'ha reduït l'expectativa de creixement de la capacitat total.
Ara bé, disminuir la capacitat no vol dir necessàriament reduir el nombre de turistes. Si bé ho facilita, caldrà veure com respon el sector, que actualment travessa un gran moment i exhaureix reserves ràpidament. El 2023 es va batre el rècord de creueristes (3,55 milions) arribats a Barcelona. El 2024 es va superar aquell registre novament (3,65 milions). La previsió és que aquest any passi el mateix, asseguren fonts coneixedores.
Però com de lluny està la capacitat màxima de la realitat operativa del Port és una incògnita que aquest diari ha intentat resoldre aquest matí, a la roda de premsa de l'acord, sense èxit. Els números, però, donen alguna pista. Els 3,65 milions de creueristes de l'any passat a Barcelona situen una mitjana de 10.000 passatgers al dia. Això, malgrat l'estacionalitat del sector, deixaria encara un gran marge entre l'operativa habitual portuària i la capacitat màxima de cara al 2030 (31.000 viatgers diaris). Dit d'una altra manera, el límit del creixement de turistes encara és lluny del màxim que pot assumir el Port al llarg de l'any.
Preguntat sobre la qüestió de quants creueristes es preveu que pugui haver-hi amb el nou disseny, Collboni ha esquivat possibles posicionaments comprometedors. "Volem ser molt prudents amb les xifres", ha dit, per treure's de sobre una pregunta que ara mateix no té resposta.
A la cerca de més creuers de port base
Durant la compareixença d'aquest dijous, Collboni també ha insistit que tenen un altre objectiu, amb aquest nou sistema de cinc terminals: avançar cap a la reducció dels trajectes que tenen Barcelona com a port de pas. L'alcalde socialista sosté que el públic d'aquests vaixells fa una visita intensiva a la ciutat que carrega especialment l'espai públic i aporta poc a la capital catalana. Per contra, la solució que desitgen és fer créixer la realitat dels "creuers de port base". Aquests són els que tenen el port barceloní com a punt de sortida i d'arribada d'un trajecte que passarà per diversos països entremig.
De fet, la idea de la nova terminal que emergeixi -quan les tres públiques actuals deixin d'operar- és "prioritzar" aquells creuers que siguin de port base o que impliquin vaixells petits, estableixen Ajuntament i Port. Amb aquest moviment es busca fidelitzar, els dies previs o els dies posteriors al trajecte marítim, els turistes a Barcelona. Especialment, es busca el públic nord-americà o asiàtic, un perfil que pel poder adquisitiu i l'estada que fa interessa especialment a l'administració local. Amb aquest declaració d'intencions, el govern municipal de Barcelona aprofundeix en aquesta voluntat.
Tanmateix, la realitat dels creuers al port barceloní ja indica que més del 80% dels creuers que operen a la capital catalana són de port base. Aquesta és una dada elevada, comparada amb la majoria d'infraestructures portuàries, assenyalen fonts del sector. En aquest sentit, el director del Port de Barcelona ha reconegut que "no podem ser Miami", on tots els creuers tenen origen i final a la seva costa. "Estem competint amb Civittavechia, estem competint amb Marsella", ha afegit José Alberto Carbonell, en relació a la necessitat de mantenir rutes també de pas. Així, fins on es podrà elevar aquest percentatge de creuers amb origen i final a Barcelona tampoc no queda resolt.
La nova terminal, el 2028
El que sí que té un rumb més clar, si bé després s'ha de complir, és el calendari de la futura infraestructura portuària. Segons els documents del pacte signat, a finals de 2026 ja començarà l'enderroc de l'actual terminal C, que s'encavalcarà amb la construcció d'un nou espai amb capacitat màxima per a 7.000 passatgers alhora. Dos anys més tard de l'inici de l'enderroc, a la segona meitat del 2028 es preveu que entri en funcionament la nova terminal, que serà de gestió pública i permetrà que hi atraquin diverses companyies privades.
Quan comenci a funcionar la nova terminal de creuers, s'enderrocaran l'A i la B. A més, també s'iniciarà la rehabiltiació del Moll Adossat i es farà la instal·lació OPS per a la connexió a la xarxa elèctrica de tots els vaixells. Tot plegat ha d'estar enllestit l'any 2030.
