La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha garantit que el nou model de finançament "inclourà i respetarà el principi d'ordinalitat". "Lluitem per això", ha assegurat en una entrevista a Els Matins de TV3. Catalunya és la tercera comunitat que més aporta al sistema però la desena que menys rep i en les negociacions es treballa perquè això es corregeixi. Res fa pensar que hi hagi d'haver ordinalitat plena, però sí que es corregeixi la situació actual. "Hem de quedar en una situació similar a la que tenim quan aportem", ha afirmat. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no va parlar d'ordinalitat i es va limitar a dir que la concreció del model "podria incloure" aquest principi.
No només Catalunya demana que es respecti aquest element. La presidenat de les Illes Balears, Marga Prohens, del PP, també ho ha demanat. I fins i tot el portaveu del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, va dir que seria "desitjable" garantir-lo. Els populars, de fet, havin defensat fa anys el principi d'ordinaliat i les singularitats de Catalunya en la reforma del finançament. El cert és que, ara, no tots els territoris governats pel PP tenen una posició comuna. Paradoxalment, les demandes de Catalunya sobre l'ordinalitat beneficiarien també la Comunitat de Madrid, de les que més aporta al sistema, però que ho distorsiona tot per l'efecte capitalitat. Hisenda treballa per corregir aquesta situació.
En tot cas, el nou model es guiarà pels principis de suficiència, amb més recursos per a les autonomies. El Govern acceptaria una aportació global de, com a mínim, entre 17.000 i 18.000 milions d'euros, lleugerament per sota dels 20.000 milions que havia dit en altres ocasions. Les parts implicades en la negociació apunten que, pel que fa a la xifra, hi ha un cert acord, i permetria a Catalunya rebre entre 3.800 i 5.000 milions d'euros anuals més. "Catalunya està infrafinançada", ha alertat Romero, com passa també amb altres territoris com les Illes Balears o el País Valencià.
El nou finançament també es basa en la corresponsabilitat fiscal. Romero ha defensat que l'Estat fixi algun tipus de terra perquè les comunitats no puguin baixar excessivament els impostos per fer competència deslleial, com passa en el cas de la Comunitat de Madrid. El compromís d'Hisenda és permetre que les autonomis puguin guanyar marge en la gestió i recaptació dels impostos, però la ministra no s'ha compromès amb el 100% de recaptació de l'IRPF pactat amb ERC. Romero ha admès que això no arribarà "demà" però que es treballa per aconseguir-ho.
La consllera no s'ha estalviat crítiques al PP per intentar boicotejar les converses i ha defensat que el nou sistema combini elements de multilateralitat amb bilateralitat. Així, tot allò que fa referència a les competències homogènies, que tenen les autonomies de règim comú -sanitat, educació...- es tractarà en òrgans multilaterals. Ara bé, allò que només té Catalunya -Mossos, presons, inspecció laboral...- es tractarà de manera bilateral. "Jo no he de dir res a les Canàries sobre el seu règim fiscal, però no vull que Extremadura em digui com he de gestionar la seguretat", ha assenyalat Romero.
