L’Església espanyola viu moments agitats. Després de mantenir una actitud indolent i un to volgudament baix davant els casos d’abusos sexuals, ara li ha esclatat l’escàndol a la cara. La denúncia d’una víctima contra el bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, ha sacsejat la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que aquest cop no ha pogut amagar-se. La víctima va escriure directament al Vaticà, a través d’una carta al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, que va considerar que el cas tenia base. És molt probable que aquesta setmana hi hagi notícies sobre aquest assumpte. Dilluns, l’executiva de la CEE es va reunir amb Lleó XIV, en una trobada prevista abans, però on es va tractar el tema. Aquest dilluns començarà la plenària dels bisbes.

La rellevància del cas Zornoza 

En aquest cas, l’acusació no és d’encobriment sinó que directament s’apunta a un bisbe que, a més, està en actiu a Cadis. Rafael Zornoza té 76 anys i els abusos els hauria comès sent director del seminari de Getafe, els anys 90. En el cas de la persona denunciant, els abusos es van produir durant set anys, amb l’actual prelat introduint-se a la seva habitació a les nits i entrant al llit i fer-li tocaments. En una diòcesi, Getafe, on en el passat ja s’havien denunciat diversos casos d’abusos i encobriments. Es considera que és imminent la renúncia o destitució de Zornoza. 

Sáiz Meneses, un català que fuig d’estudi

Segons va avançar El País, després de la carta a Roma es va iniciar el protocol previst, informant el responsable de la seu metropolitana amb autoritat sobre Cadis. És a dir, l’arquebisbe de Sevilla, el català Josep Àngel Sáiz Meneses. Aquest, però, no va assumir el cas sinó que el va transmetre a la nunciatura (ambaixada pontifícia) a Madrid, que vol dir que el cas passa al Tribunal de la Rota. És aquest el que ha obert la investigació. Sáiz Meneses és una figura de l’ala conservadora de l’episcopat i va ser persona de confiança del cardenal Carles, home fort de l’episcopat català els anys 90. 

Argüello i Cobo, dues tonalitats diferents

Al si de la CEE no hi ha una posició monolítica davant dels abusos. En el moment de la seva elecció com a president dels bisbes, el març del 2024, Luis Argüello ja va fer declaracions polèmiques rebaixant el pes dels escàndols dins de l’Església, assegurant que es tractava de pocs casos. En aquell moment, però, Argüello va fer el gest de sortir al carrer per saludar un grup de víctimes que denunciaven l’abandonament patit per la jerarquia.

Sembla que va ser José Cobo, cardenal arquebisbe de Madrid i vicepresident dels bisbes, qui hauria suggerit a Argüello fer un gest envers les víctimes d'abusos. Aquests dies, Cobo -exponent de l’ala més progressista de l’episcopat i que va ser ascendit per Francesc- ha estat dels primers a qualificar de “molt greu” el cas de Cadis.

Pendents dels senyals de Roma

L’audiència d’ahir a Roma entre Lleó XIV i la cúpula de la CEE donarà pistes sobre l’actitud del nou Papa davant dels escàndols. Les darreres setmanes, el pontífex ha mantingut diverses reunions amb associacions de víctimes d’abusos. Els vaticanòlegs han insistit en què Lleó XIV és home que es pren el seu temps abans de definir un posicionament. Però el cert és que, sent cardenal, coneixia perfectament el problema dels abusos com a cap del Dicasteri dels Bisbes. En tot cas, les campanes també toquen pel Papa, que ha de definir, i aviat, quina serà la seva línia davant la pederàstia.

El nunci, una incògnita 

S’espera que a inicis de desembre arribi finalment a Madrid el nou nunci del Papa, Piero Pioppo. És un diplomàtic clàssic, a qui es titlla de conservador, però en el cas dels nuncis, aquests estan a les ordres directes del Vaticà. Pioppo haurà de canalitzar les instruccions de Roma sobre l’Església espanyola. Això i alhora preparar el nomenament dels nous bisbes. Serà una figura clau en el mapa episcopal dels pròxims anys. Una de les primeres tasques, per cert, serà gestionar la successió de Juan José Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona en temps de descompte.