L’Església espanyola està agitada. La majoria conservadora dels bisbes, liderada pel president de la Conferència Episcopal (CEE), Luis Argüello, ha intentat arrossegar tots els prelats a una estratègia de confrontació amb el govern de Pedro Sánchez. Les seves declaracions reclamant eleccions anticipades a l’escalf de l’esclat de corrupció que afecta l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán -que aquest dilluns va entrar en presó provisional- han generat controvèrsia. Argüello no afluixa i ahir es va despenjar amb unes declaracions que estenien la crítica a la corrupció a aspectes “antopològics”, posant en el mateix sac “la separació entre sexe i gènere, i entre amor, sexe i reproducció”.
Juga fort. I ho fa aprofitant un moment de cert interinatge. Francesc, el Papa amb qui l’episcopat espanyol mai va connectar del tot, ja no hi és i el seu successor, Lleó XIV, està sent apamat fins i tot en els detalls més petits. Totes les faccions del catolicisme volen endur-se el pontífex cap al seu terreny abans que el Papa acabi de definir clarament la seva línia pastoral. Per si de cas, l’estratègia per presentar Francis Robert Prevost com un home més conservador que Francesc està sent intensa. I no cedirà fins que se sàpiga qui és el nunci (ambaixador) del Vaticà a Madrid, càrrec avui vacant.
Qui serà el nou nunci?
Hi ha expectació sobre el perfil que pot tenir el nou nunci pontifici. El paper que tenen els nuncis és considerable en la preparació dels nomenaments episcopals de cada país. Fins ara ho era a madrid el filipí Bernardito Auza, de qui s’ha dit que no havia fet bé la feina i no havia promogut el tipus de bisbes que volia Francesc. Auza hauria estat un aliat dels sectors conservadors de l’Església. Una de les darreres decisions de Francesc va ser designar-lo nunci davant de la UE. The Pillar, un mitjà nord-americà considerat proper als sectors conservadors del catolicisme, especula aquests dies amb la designació d’un nunci similar a Auza.
The Pillar fins i tot dona el nom d’Edgar Peña, un diplomàtic veneçolà que actualment és el substitut de la secretaria d’Estat, el número 3 de la Santa Seu, com a possible nunci. Una possibilitat improbable, ja que no se sol passar de la posició elevada de Peña a una nunciatura, sinó més aviat a l’inrevés. The Pillar -com també Infovaticana- animen el rumor que Lleó XIV podria auspiciar bisbes més conservadors.
El nou nunci definirà moltes coses. Es veurà aleshores si Argüello trepitja terreny segur i té avals a Roma o si, com ha passat sovint, l’ala dura dels bisbes va a la seva sense encomanar-se al vicari de Crist. De moment, el cap dels bisbes espanyols intenta ocupar tot l’espai possible. Després de la reunió de la permanent de la CEE, va fer sortir el secretari general dels bisbes, César García Magán, per fer costat a la petició d’eleccions anticipades. En les mateixes declaracions, García Magán fins i tot va esmentar a “l’equilibrada funció del rei”, alhora que el felicitava per l’aniversari per 11 anys de regnat.
Tarragona versus Montserrat
Però el cert és que ni Argüello ni el seu segon van poder parlar en nom de tota la CEE, ja que la situació política no va ser tractada pels bisbes. Argüello és el president, però sense un pronunciament oficial del plenari episcopal, en temes de rellevància només pot expressar-se com a arquebisbe de Valladolid. La situació creada per Argüello i el seu alineament amb l’estratègia d’assetjament a Sánchez va topar amb la veu de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui va explicitar que discrepava de la posició del de Valladolid.
Planellas va dir: “No compartim aquestes declaracions”. No només això. El prelat va dir que posicionar-se al costat de posicions partidistes “aniria en contra de la línia pastoral del Concili Vaticà II”. Les paraules de Planellas, arquebisbe de perfil catalanista, es van produir amb pocs dies de diferència de la rebuda als reis espanyols a Montserrat, que van causar estupor en àmbits del catalanisme per ser considerada molt cortesana. En certa manera, la posició de Planellas -actual president dels bisbes de la Tarraconense- situa la seu tarragonina en una línia de lideratge i contraposada a Argüello.
La posició d’Omella i Cobo
L’arribada d’un nou nunci definirà també com queden els cardenals Juan José Omella (Barcelona) i José Cobo (Madrid). Cobo té 59 anys i és el gran exponent de la línia progressista. Per això mateix, es tracta d'un objectiu a abatre dels nuclis més reaccionaris. Omella, de 79 anys, sembla més de sortida. Es mantindrà la seva ascendència a Roma? De moment, això sembla. El Papa acaba de designar el bisbe de Terol, José Antonio Satué, molt proper a Omella, com a bisbe de Màlaga, diòcesi de gran rellevància.
Màlaga és un ascens, sens dubte. Malgrat que des de l’ala dura de l’Església alguns assenyalin que el fet d’anar a Màlaga el descarta com a successor a Barcelona, tal com, potser, hauria volgut Omella. Però una cosa és tenir entrada al Palau Apostòlic del Vaticà i una altra estar en condicions de designar a la pràctica un successor. En tot cas, tot indica que Omella tornarà a sobreviure a tots els pronòstics.
