El sector del tabac pot canviar per sempre. El govern espanyol va aprovar a principis de setembre l'avantprojecte de llei antitabac que amplia els espais lliures de fum. Busca prohibir fumar en entorns exteriors: terrasses de bars, llocs on es facin espectacles públics, instal·lacions esportives, parcs infantils o estacions de transport. La mesura encara ha d'arribar al Congrés dels Diputats, i l'executiu de Sánchez haurà d'aconseguir prou vots per tirar-la endavant, però podria suposar un gir radical al sector, i els diferents actors afectats estan en alerta i han alçat la veu.
En resumeix la tesi el president del Gremi d'Estanquers de Catalunya, Jaume Ordeig. "L'Estat vol posar una normativa massa prohibitiva, que no regula, sinó que prohibeix". Cristina Martínez, cap de la Unitat de Control del Tabac de l'Institut Català d'Oncologia del Departament de Salut, explica la normativa des d'un punt de vista mèdic. "Més que per la malignitat, la prohibició busca desnormalitzar. Només el 25% de la població espanyola fuma, però trobem tabac arreu on socialitzem i això normalitza el consum del producte nociu".
Els establiments afectats s'hi oposen
Els sectors afectats per la normativa alerten que posaria en risc la seva supervivència i assenyalen el ministeri de Sanitat. "Si la mesura -que és absolutament irracional perquè no hi ha ni demanda ciutadana ni base científica- tirés endavant, és obvi que ens trobaríem amb greus conseqüències pel sector de la restauració", afirma Roger Pallarols president del Gremi de Restauració de Barcelona. Adrià Bonell, president de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn, ho porta al seu terreny, on vora el 30% dels clients són consumidors de tabac. "Un fumador anirà a un concert si no pot fumar?".
En la mateixa línia parla Ordeig. "En total hi ha 1.800 estancs a Catalunya, i molts d'ells són negocis familiars que depenen de la venda del tabac o de productes relacionats per sobreviure". Bonell explica que la situació actual als locals d'oci ja és dolenta de per si, i una regulació del tabac suposaria un altre contratemps. "Els sectors de la gastronomia i l'oci estan espantats per què ha baixat el consum i la despesa per persona, i el cost administratiu és cada cop més alt. Si en el moment de debilitat et claven una plantofada amb la prohibició del tabac a les terrasses, doncs a ase magre, ple de mosques".
Polèmica a les terrasses
El punt més polèmic del projecte de llei és la prohibició de fumar a les terrasses. Pallarols exposa el què per ell és el contrasentit de la mesura. "M'estàs dient que estarà prohibit que una persona asseguda en una cadira fumi i, en canvi, si s'aixeca i manté la mateixa conversa fumant, estarà permès?". Segons l'avantprojecte, els cossos policials s'haurien de fer responsables de sancionar a qui fumés en una terrassa, però Pallarols es queixa que ho hauran d'acabar fent els cambrers. "Si una persona fuma en un exterior, es pot produir una situació incòmoda atribuint-li a un cambrer una tasca que no li correspon i, probablement, la policia, té altres preocupacions més importants".
A més, Pallarols sosté que fumar a les terrasses no és nociu pels fumadors passius, "no hi ha ni demanda social, ni raó mèdica ni científica", però Cristina Martínez, cap de la Unitat de Control del Tabac de l'Institut Català d'Oncologia del Departament de Salut, el contradiu. "Fa quaranta anys que està constatat que les persones no fumadores que inhalen fum del tabac poden tenir malalties cardiovasculars i càncer", això sí, explica, que l'efecte en espais oberts "encara s'està estudiant".
El dilema dels vapejadors
A banda del tabac convencional, les mesures de l'avantprojecte de llei també s'apliquen a cigarretes electròniques, bosses de nicotines per a ús oral, productes amb base amb herbes i dispositius per al consum de productes escalfats. I aquí hi ha un dels principals punts d'indignació. "Ens sentíem còmodes amb els vapejadors i ens semblava una solució intermèdia", afirma Borrell. "A la gent li agrada fumar quan surt, però sabem que és molest, el vaper et treu del conflicte i al final no és tant dolent com el tabac", afegeix.
- Un jove vapeja en una terrassa de Barcelona
- Natàlia Pinyol
Martínez exposa els perills de la cigarreta electrònica, que defineix com una "porta d’entrada al tabaquisme, i addicció a la nicotina". En dades, "les persones joves que fumen cigarreta electrònica tenen entre tres i quatre vegades més possibilitats de passar a fumar cigarretes convencionals". Jaume Ordeig explica com han viscut el creixement dels vapejadors als estancs. "La primera línia de negoci és el tabac, però en els darrers anys el consum ha anat a la baixa i ha pujat el dels productes amb menor risc de nicotina". L'estanquer explica que els usuaris ho veuen com una opció menys nociva i que els permet conviure en espais interiors.
Unanimitat en el cas dels menors
El darrer punt notori de l'avantprojecte de llei és la prohibició del consum de tabac en menors. Fins ara no se'n permetia la venda, però el consum no estava regulat. Si s'aprovés la mesura, si un menor fos enxampat fumant o vapejant rebria una multa d'entre 100 i 600 euros, que haurien de pagar els tutors legals. Totes les fonts consultades per aquest reportatge estan d'acord amb la prohibició del consum de tabac dels menors. De fet, en els darrers mesos el consum dels vapejadors s'ha disparat entre aquest col·lectiu, Martínez explica el perquè. "Les cigarretes electròniques són més atractives per als joves, perquè tenen sabors dolços i afruitats, dispositius més macos, fàcils de guardar i difícils d’identificar pels pares". La doctora tanca explicant com s'ha de posar fi al tabac i a les alternatives. "Les eines com l’abordatge farmacològic i psicoconductual (medicines i teràpies substituïes de nicotina) són l’alternativa i l’eina per la secessió completa de l’addició a la nicotina".
