Òscar Ordeig va fer una cosa quan va arribar al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que va sorprendre alguns treballadors de la casa. Va citar tots seus antecessors en el càrrec -des de David Mascort o Teresa Jordà, fins a Antoni Siurana o Joan Vallvé- per escoltar la veu de l'experiència, compartir punts de vista i algun consell, i exhibir una imatge de transversalitat i diàleg, que ha intentat preservar des que fa de conseller. Van acceptar la invitació tots menys un, Josep Miró, que no va poder anar-hi per motius personals. No ha estat l'única reunió que ha mantingut amb els exconsellers i manté "contacte directe" amb tots. "Valora molt l'experiència", apunta gent que treballa amb ell.
I la veu de l'experiència i els consells dels veterans segur que és ben rebut, perquè el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig (Vic, 1978) no ha tingut un primer tram de legislatura senzill. En un any i quatre mesos, ha hagut d'entomar tres crisis sanitàries, una negociació complexa amb els pagesos per evitar una nova tractorada, batallar amb la Comissió Europea per les restriccions al sector pesquer, i gestionar els últims compassos de la sequera. Aquesta setmana, amb Salvador Illa a Mèxic, ha recuperat el protagonisme, amb l'encàrrec de liderar la resposta a la pesta porcina africana. L'objectiu, confinar el brot a Collserola perquè no arribi a les granges. En joc hi ha més de 1.000 milions d'euros en exportacions i un sector, el porcí, clau a Catalunya i que trontolla. L'oposició mira d'acorralar-lo amb un vídeo del Parlament de fa unes setmanes, en què el conseller menystenia les advertències de Junts sobre la pesta porcina.
Això va passar fa un mes al Parlament. I retrata el conseller Ordeig.@Jean_Abella pic.twitter.com/dwYrmfUtOw
— Marc Portet i Bruguera (@portet_bruguera) December 6, 2025
Ordeig ho atribuïa a un intent de desviar l'atenció per la bona marxa de la vacunació de l'altra crisi que estava gestionant. Al Departament recorden especialment la dermatosi nodular contagiosa. "Va ser la primera crisi dura", recorden a la conselleria. La gestió de la crisi va ser bona o dolenta? Sempre depèn de qui parli. A Palau destaquen la bona resposta d'Ordeig, concretada amb vacunacions massives de bestiar en els radis afectats i ajudes econòmiques al sector, per garantir la sostenibilitat de les explotacions. Al Parlament, l'oposició i especialment Junts va retreure al conseller una resposta insuficient a l'emergència. De fet, els juntaires van arribar a demanar-ne la dimissió. Al sector, algunes crítiques pels retards en els pagaments de les indemnitzacions pels animals sacrificats, que no han estat pocs. L'entorn d'Ordeig, que destaca d'ell el seu caràcter "dialogant i empàtic", recorda que va trucar personalment els ramaders afectats.
La tercera crisi és la grip aviària, també aquests últims mesos, i que ha obligat a confinar diverses aus de granja en més de 200 municipis. Entre agost i novembre, Catalunya va registrar diversos casos de grip en aus silvestres i el Departament va haver d'activar diverses mesures restrictives i activar línies d'ajuda. A aquesta crisi s'hi suma, també, la negociació amb els pagesos de principis d'any, en què Agricultura va aconseguir frenar els talls de carretera a canvi de diverses mesures per reduir la burocràcia, reobrir el debat sobre l'acord amb el Mercosur, canvis en el pla de la sequera o més ajudes per adaptar-se al canvi climàtic. Ordeig també ha hagut de defensar el sector pesquer a la Comissió Europea, per intentar ampliar els dies de pesca, amb poc èxit. Agricultura expressava decepció fa uns dies pel pla de Brussel·les.
Ordeig, de formació economista i especialitzat en direcció d'empreses, va aterrar al Departament quan el país encara es trobava immers en la sequera i se sent còmode davant dels mitjans i en la rèplica parlamentària. Illa el tria per pilotar la conselleria d'Agricultura per la feina feta al "govern alternatiu" -Ordeig hi feia de secretari d'Indústria, Empresa, Comerç, Turisme i Agenda Digital-, on segons fonts socialistes va mostrar "capacitat de gestió i vocació de servei públic". Hi va jugar un paper també el fet que fos el portaveu del PSC a la comissió d'Agricultura i la seva vinculació territorial amb Lleida, un territori que, tradicionalment, ha nodrit la conselleria. A les crisis que li ha tocat gestionar si sumen les conseqüències d'un canvi climàtic que afecta especialment el sector agrícola i ramader, i d'una política aranzelària dels Estats Units que també ha calgut atendre.
Es fa fort a Lleida i fa el salt al Parlament
De petit volia ser jugador de bàsquet, com revelava ell mateix en una entrevista al digital La Ciutat de Lleida, i ha estat vinculat al món de l'esport. De fet, una de les feines que va fer abans d'entrar en política va ser de gerent del club de bàsquet Sedis, de la Seu d'Urgell. La família era de Vic, però ell s'ha forjat políticament a la Seu. Allà s'acosta al PSC. D'ell en diuen que està acostumat a estar a l'oposició. A la Seu se'n va fer un fart: comença a fer política com a regidor l'any 2007 i l'any 2011 es converteix en cap de l'oposició de l'alcalde Albert Batalla, de CDC. No aconseguirà mai arribar a l'alcaldia, tot i guanyar les eleccions el 2019, i marxa cap a Lleida, per convertir-se en el primer secretari del PSC a la demarcació. Deixa l'acta de regidor a la Seu l'any 2021, quan ja feia temps que havia fet el salt al Parlament.
Hi arriba l'any 2014 per substituir Àngel Ros. Era en ple procés i l'alcalde de Lleida va renunciar a l'escó per no trencar la disciplina de vot dels socialistes en la petició del traspàs de competències per poder organitzar referèndums. Ordeig ha estat crític amb l'independentisme, tal com es constata en entrevistes dels darrers anys. Eren èpoques dures per al PSC, que tocaria fons l'any 2015, amb 16 escons, i començaria a remuntar a poc a poc fins als actuals 42. Molt temps a l'oposició que l'ha fet, diu el seu entorn, aprendre a tenir-la en compte. Evidentment, a l'oposició consideren el contrari, i així li ho recorda als plens i, especialment, en la crítica a la gestió de les crisis, que a Agricultura no n'han estat poques. Si cal, podrà tornar a citar els exconsellers per escoltar la veu de l'experiència.
