Piero Pioppo serà el nou nunci (ambaixador) de Lleó XIV a Madrid. Vida Nueva ho va avançar el juliol passat, però faltava el plàcet del govern espanyol per fer efectiu el nomenament. Com vam informar, van circular rumors d’un possible veto de l’executiu de Pedro Sánchez, aviat desmentits. Però el cert és que la designació del nunci s’ha allargat fins ara tot indica que per raons que tenen poc a veure amb les relacions entre Madrid i Roma. És més aviat el pont entre la Moncloa i la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) el que grinyola.
Les declaracions del president dels bisbes , Luis Argüello, reclamant eleccions anticipades després de l’esclat del cas Santos Cerdán, van causar irritació en el govern espanyol. Una de les tasques del nou nunci serà, precisament, tenir cura de les relacions entre l’episcopat espanyol i el Vaticà, i vigilar que les possibles friccions entre l’Església espanyola i la Moncloa no generin desajustos en la cordialitat diplomàtica entre Madrid i Roma.
També s’havia especulat en possibles reserves pel perfil més aviat conservador de Pioppo. És cert que aquest diplomàtic es va forjar al costat d’Angelo Sodano, poderós secretari d’estat del molt conservador Joan Pau II. Però ha actuat amb habilitat en totes les destinacions on ha estat enviat, de Xile a Corea del Sud. I va ser Francesc qui el va enviar a Indonèsia i hi connectés personalment quan el Papa va visitar l’Àsia.
Ara, Pioppo serà clau en la designació de nous bisbes espanyols i haurà de mostrar sagacitat per llimar tensions entre l’executiu de Sánchez i els bisbes espanyols, que històricament solen ser més papistes que el Papa. Alguns a la CEE poden haver pensat que amb la desaparició de Francesc, els vents bufarien més a favor seu i que Roma veuria amb bons ulls algunes declaracions bel·ligerants dels caps de l’Església espanyola.
Lleó XIV està sent molt prudent en els seus moviments, mentre totes les faccions vaticanes esperen cap a on es decanta el nou Papa. Però sembla que una cosa està clara: no hi haurà una clara ruptura doctrinal i, sobretot, Robert Prevost no vol polèmiques innecessàries. Les instruccions que Pioppo porta de Roma difícilment avalaran xocs molt ideològics d’Argüello i altres prelats. Bernardito Aúza, l’anterior nunci ara destinat a Brussel·les, no va fer bé la seva feina i Roma va acabar molest pel paper jugat a Madrid, on va donar aire als més hostils a Sánchez.
Pioppo és de matís conservador, però per damunt de tot sembla un diplomàtic llest, que no ha tingut problemes a la Indonèsia de majoria musulmana i difícil clima polític. Just el perfil que vol el Papa: persones que no afegeixin més maldecaps a un món que ja n’ha d’afrontar massa. Aviat es desvetllarà la incògnita, però aquest italià de la Ligúria ja sap què espera d’ell la seu petrina.
