El 7 de juliol del 1975, s’inaugurava el santuari de Torreciutat, a la diòcesi aragonesa de Barbastre, un projecte impulsat pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer. Ell no ho va poder veure. Havia mort a Roma, de forma sobtada, pocs dies abans, el 26 de juny. Cinquanta anys després, i només a tres del centenari que l’Obra celebrarà el 2028, l’Opus Dei viu un dels moments més importants de la seva història. El conflicte pel control del recinte entre els d’Escrivá de Balaguer i el bisbe de Barbastre, Ángel Pérez Pueyo, va obligar a intervenir la Santa Seu, que ara haurà de dir la seva.
Torreciutat és el símbol de l’Opus i està estretament lligat a la figura del seu fundador, fill de Barbastre. Té una enorme càrrega simbòlica. Va ser allí on, sent un nen, els pares van dur un Escrivá de Balaguer malalt per encomanar-lo a la Verge de Torreciutat, que es venerava des de l’època medieval. El nen es va curar i amb el temps el recinte va formar part central de l’imaginari de l’Obra, que el 1962 va aconseguir de la diòcesi de Barbastre la cessió del seu control per construir-hi un nou santuari.
Però, en els darrers anys, el bisbat ha exigit posar el dia l’estatus legal de Torreciutat, obrint-se així un llarg contenciós amanit de guerra informativa i especulacions. Un conflicte que va coincidir amb els anys finals del pontificat de Francesc, membre de la Companyia de Jesús, rival històric de l'organització d'Escrivá de Balaguer i decidit per la seva banda a retallar el rang de la prelatura.
Segons confirmen fonts de l’Opus a Nació, és imminent que es faci pública la decisió del comissari pontifici, Alejandro Arellano, sobre el control de Torreciutat. Segurament serà abans que conclogui juliol. El plet ve de lluny. Les darreres setmanes, han aparegut informacions sobre possibles acords. Infovaticana va informar que l’acord podria passar per un increment de l’aportació econòmica de l’Opus a la diòcesi de Barbastre. El bisbe podria designar el rector del recinte, però a partir d’una terna presentada per l’Opus, el que semblava un triomf pels seguidors d’Escrivá de Balaguer.
Uns dies després, el periodista Jesús Bastante, molt ben informat sobre el tema, explicava que Pérez Pueyo -un aragonès conegut pel seu caràcter dur- havia proposat a Roma que Torreciutat es convertís en un santuari internacional sota control directe de la Santa Seu. Totes les parts en conflicte esperen la decisió del Papa, que tindrà implicacions per un espai que és lloc de veneració i aporta importants beneficis econòmics.
El poder, en joc
Lleó XIV té damunt la taula un altre expedient sobre l’Opus i que afectarà el seu rang jurídic. Els darrers temps de Francesc foren una reculada per l’Obra, que a partir del motu proprio Ad Charisma tuendum (Per tutelar el carisma), va veure com el seu cap, el prelat, perdia el rang de bisbe i passava a dependre del Dicasteri del Clergat i no del dels Bisbes. Una rebaixa de la seva autoritat que segurament també ha influït en l’actuació del bisbe de Barbastre.
Francesc va reclamar a l’Opus que refés els seus estatuts per adaptar-se a la nova situació, que passava per subratllar la submissió de l’organització a l’estructura diocesana de l’Església. L’Obra va elaborar uns nous estatuts, però en aquest interval va morir Francesc. L’11 de juny, el cap de l’Opus, Fernando Ocáriz, va anunciar que s’havien lliurat els nous textos al Papa, que haurà de dir la darrera paraula.
Nervis a l'Obra
Hi ha nervis a l’Opus Dei. Després d’una era daurada en què va assaborir els guanys d’una prelatura conquerida amb esforç i la beatificació i canonització del fundador, i va ser una de les organitzacions del mainstream del catolicisme, el pontificat de Francesc va retallar la seva influència. Ara tots miren Lleó XIV. El Papa ha donat mostres de continuisme respecte de Francesc, però amb un estil propi i un nou llenguatge, així com la voluntat de recosir ferides obertes. Dins de la prelatura alguns s’aferren a això per esperar menys pressió des del Palau Apostòlic.
La preservació de la màxima cohesió de l’Església podria dur el pontífex a afluixar i fer alguna concessió als fills d’Escrivà? Tampoc sembla fàcil revertir la línia de Francesc per un Papa sorgit molt directament del pontificat de l’argentí, que no va nomenar cap cardenal de l’Obra en els seus dotze anys de pontificat. Sí que Lleó XIV va fer el gest de rebre molt aviat els caps de la prelatura. Però l’Opus, astut i desconfiat, no les té totes. Els pròxims mesos delimitiran el poder que resta en mans de l’Opus.
