El papa Lleó XIV ha rebut aquest matí el prelat de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, i el seu número dos, el vicari auxiliar Mariano Fazio. Es tracta del primer encontre el nou pontífex i la cúpula de la prelatura, just en un moment crucial per l'organització creada el 1928 per Josemaría Escrivá de Balaguer. Precisament l'Opus està pendent de les decisions que adopti el nou Papa sobre la seva estructura, tal com els va demanar Francesc.
L'Obra ha informat que l'encontre ha estat "breu" i "carinyós", en "un ambient familiar de confiança" i ha conclòs amb una benedicció papal. En el transcurs de la trobada, Lleó XIV es va interessar per l'estat de la reforma dels estatuts de l'entitat, un tema pendent que l'Opus va aturar davant la mort de Francesc. El Papa "ha escoltat amb interès" les explicacions d'Ocàriz i Fazio.
De prelat a moderador?
Milloraran les relacions de l'Opus amb el papa? És molt aviat per dir-ho. Però hi ha un detall que pot ser indicatiu. En el comunicat del Vaticà informant de les audiències d'aquest dimecres, Fernando Ocáriz apareix com a "moderador" de l'Opus Dei. Un fet que, si més no, crida l'atenció i que recorda el que deia el motu proprio de Francesc del 2022 sobre l'Opus, on s'assenyalava que els eu cap era "un prelat en funcions de moderador". Des d'aleshores, Ocáriz apareixia com a "moderador general de l'Opus Dei" en le snotes de la Santa Seu.
Francesc va rebaixar el càrrec de prelat de l'Opus per treure-li rang episcopal i hi ha reticències dins del Palau Apostòlic a la forma jurídica de prelatura, concedida en el seu dia per Joan Pau II i que molts veuen com un tracte de favor. D'aquí la insistència en el rang de moderador, tot i que el comunicat de l'Opus es refereix a Ocáriz com a prelat. És tan sols una paraula, però que potser apunta a on hi ha el veritable punt de fricció.
L'actitud que adopti el Papa envers l'Opus Dei serà un indici sensible de la línia pastoral que adopti Robert Francis Prevost. També servirà a l'Opus per saber com seran les relacions amb el nou Vaticà que s'està configurant després del conclave. Els nous estatuts de l'Opus plantejaven una major vinculació dels seus membres amb les seves respectives diòcesis, la pèrdua de la condició d ebisbe per part del prelat i una major renovació de càrrecs, entre d'altres.
