Un clima estrany està penetrant en el Palau Episcopal de Barcelona. Els qui han parlat amb els membres de la cúria diocesana han percebut, per primer cop en els darrers anys, un ambient de fi de mandat. Hi ha nervis en alguns dignataris. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella , ja pensa en el comiat. Als 79 anys, en fa quatre i mig que ha fet els 75 que l’obliga a posar el càrrec en mans del Papa. Roma li ha donat una llarga pròrroga.
Segons expliquen fonts diocesanes consultades per Nació, Omella ja ha triat on vol retirar-se. Serà a la residència de capellans vells de Saragossa, la ciutat on es va ordenar. La mare del cardenal encara viu. A Casp, amb 102 anys. La capital aragonesa és també on va veure governar qui seria un dels seus valedors, l’arquebisbe Elías Yanes, cap d’un sector relativament obert en l’Església espanyola, reticent al que representava el cardenal Rouco, però també vigilant davant de tot intent dels bisbes catalans per fer sentir una veu diferent dins del catolicisme ibèric. Així era Yanes, també murri i estratega, com Omella.
No se sap en quin moment es produirà el relleu. Fonts diocesanes apunten a abril o maig. El 21 d’abril el cardenal farà 80 anys. El 10 de juny, està prevista la inauguració de la torre més alta de la Sagrada Família. S’hi ha convidat Lleó XIV. Fins ara es donava per fet que Omella continuaria fins aleshores, però l’anunci del seu relleu, encara que fos abans, no impediria que el prelat de Cretes hi fos present, potser al costat del seu successor. Ara sí que ja circulen noms, tot i que sovint aquest tipus de ball pretén més cremar opcions que apuntar possibilitats. Aquests són alguns.
El partit aragonès
En els darrers anys han circulat noms de prelats aragonesos de la corda d’Omella -de línia suaument oberta- com a possibles relleus. José Antonio Satué va ser el més citat, però fa uns mesos va ser traslladat de Terol a bisbe de Màlaga. Ara circulen dos noms. Un és el titular de Barbastre, Ángel Javier Pérez Pueyo, qui ha mantingut un pols molt dur amb l’Opus Dei pel control de Torreciutat. Però té 70 anys i sembla una opció improbable.
L’altre és Florencio Roselló, 62 anys, arquebisbe de Pamplona. Va estudiar a Barcelona i parla català. Però el fet que el seu nom fos esbombat per Religión Confidencial, un mitjà molt conservador, va despertar dubtes. Hi ha qui apunta a un interès de l’Opus per allunyar-lo de Pamplona, on l’Obra té la seva universitat més preuada.
Francesc Conesa, ben vist a l’episcopat espanyol
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, apareix en algunes travesses. D’Elx, de 64 anys, té bones connexions al si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que el va enviar a Roma per participar en el Sínode. Se li reconeix haver pacificat el bisbat després del cas Novell. Tot i no ser-ne membre, té bones relacions amb l’Opus i imparteix classes a la Universitat de Navarra. Això pot crear-li recances, com també que no ha demostrat molta empatia amb la llengua. Sent vicari episcopal a Alacant, emprava normalment el castellà.
Javier Vilanova, d’auxiliar a arquebisbe?
És un dels dos bisbes auxiliars de Barcelona. Tarragoní de la Fatarella, de “només” 52 anys, és home d’espiritualitat conservadora, però ha tingut cura de la cúria durant les absències romanes d’Omella. No és habitual que un auxiliar passi a arquebisbe sense ser abans bisbe d’una altra diòcesi. Però Francesc va fer en pocs dies un auxiliar de Madrid, José Cobo, arquebisbe i cardenal. De Vilanova parlen bé també alguns progressistes que elogien la seva capacitat per entendre els problemes de govern. Per d’altres, encara està verd.
No circula encara amb força cap candidat de línia progressista o oberta que sigui català. Veus diocesanes ho justifiquen amb l’argument que “Barcelona ja no és una diòcesi tan progressista”. En tot cas, hi ha encara moltes incògnites i de ben segur que sorgiran més noms. El nou nunci (ambaixador papal), Piero Pioppo, de matís conservador, encara no ha aterrat a Madrid. Ho farà a inicis de desembre i jugarà un paper en el nomenament del nou arquebisbe. També s’ha de comptar amb la possible influència que pugui exercir el cap dels bisbes espanyols, Luis Argüello, ofès perquè va haver de renunciar a una visita a Vic enmig de protestes.
Es desconeix encara el segell que imprimirà el nou Papa en el nomenament de bisbes. Benet XVI va preguntar una vegada quantes universitats tenia Barcelona. Volia saber-ho abans de nomenar algú de perfil acadèmic. Francesc preferia els bisbes “amb olor a ovella”. Què farà Lleó XIV? El que és difícil és que Roma designi una fotocòpia del bisbe que ho deixa. Després del progressista i catalanista Narcís Jubany va venir el conservador Ricard Maria Carles. Aquest no va poder deixar el lloc a un conservador, i això que a Roma manaven persones d’aquesta línia. Va ser Lluís Martínez Sistach l’elegit, però tampoc va poder aconseguir que després d’ell vingués Joan-Enric Vives. Va ser Omella.
