La nostra galàxia és un gran misteri i no deixa de sorprendre'ns, motiu pel qual sempre hi ha nous estudis i investigacions científiques sobre els cossos espacials que l'habiten. Un d'aquests últims revela un nou descobriment dins la Via Làctia, en concret, el d'un planeta errant que viatja sense estar lligat a cap estrella, com solen estar-hi la resta de planetes com el nostre. 

Un grup d’investigadors d’arreu del món, encapçalat per l’astrònom Subo Dong, de la Universitat de Pequín, ha aconseguit identificar-ne un i determinar-ne característiques clau com la massa i la seva proximitat a la Terra. En l'estudi, també han participat l'Institut d'Astronomia i Ciències Espacials de Corea (Corea del Sud) i la Universitat de Varsòvia (Polònia).

La recerca, que s’ha publicat a la revista Science, no només és important pel descobriment fet, sinó també per les tècniques utilitzades per fer-ho, que consisteixen en observacions fetes des de la superfície terrestre i des de l’espai que han ajudat a entendre el comportament d'aquests tipus de planetes en l'espai.

Què són els planetes errants?

Aquests tipus de planetes, també coneguts com a planetes flotants, no giren al voltant de cap estrella i es desplacen lliurement per l’espai interestel·lar, a diferència dels planetes del sistema solar, que estan lligats a una estrella, el Sol. Com no tenen cap estrella, no reben llum ni calor, fet que els converteix en mons foscos i freds. Són difícils de detectar, no per la seva grandària, que pot variar, sinó perquè no emeten llum pròpia.

La majoria de científics consideren que molts planetes errants es formen inicialment dins d’un sistema planetari, però en són expulsats a causa de fortes interaccions gravitatòries amb altres planetes o estrelles properes. Per identificar-los, els astrònoms utilitzen sobretot la tècnica de la microlent gravitacional, que permet detectar la seva presència quan la seva gravetat altera breument la llum d’una estrella llunyana. 

El descobriment de l'estudi

El planeta recentment detectat va ser identificat gràcies a aquest tipus d'observació, però amb una novetat incorporada. Per primera vegada, els científics van poder registrar el fenomen tant des de la Terra com des de l’espai, gràcies a l'observació feta amb els telescopis terrestres com els del projecte OGLE i la xarxa coreana especialitzada en microlents; i les observacions del satèl·lit europeu Gaia, que orbita a una distància molt superior a la de la Lluna.

Aquest doble punt d’observació va permetre calcular amb precisió que el planeta té una massa semblant a la de Saturn, aproximadament una cinquena part de la de Júpiter, i que es troba a uns 10 anys llum del nostre sistema solar, una distància relativament curta en termes astronòmics. Els investigadors de l'estudi conclouen que aquest planeta errant es va formar dins d’un sistema planetari convencional i que, més endavant, va ser expulsat per interaccions gravitatòries violentes. El seu descobriment ajuda a entendre els comportaments i origen d'aquest tipus de mons i suposa un avanç en l'observació de microlent gravitacional.