La relació de Catalunya i Espanya i la immigració han estat els temes on més s’ha palpat la distància entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, que han protagonitzat un diàleg molt educat -però amb verí pel mig- a la seu de la Fundació Pau VI, a Madrid. L’extrema cordialitat de l’encontre i el tarannà d’Illa no han impedit que el cap dels bisbes -que recentment va demanar a Pedro Sánchez que convoqués eleccions- mostrés la duresa dels seus plantejaments.
Quan s’ha plantejat la relació entre identitat i solidaritat territorial, Illa ha fet una defensa de la posició de Catalunya i la seva aposta per la “solidaritat”: “En els acords que he fet amb altres forces polítiques, mai m’han demanat que posi en risc la solidaritat”. “Catalunya està feta de persones que venen d’altres llocs d’Espanya”. El president ha afirmat que la igualtat és un principi essencial del seu pensament i que “no s’ha de deixar enrere persones ni territoris” per avançar cap a la prosperitat compartida que sempre assenyala.
“Catalunya té una identitat que es reflecteix en una llengua, en una tradició jurídica i en una cultura, el que no em posa en contradicció amb cap exercici de solidaritat”, i s’ha mostrat dolgut que propostes que venen de Catalunya siguin vistes amb recel pel lloc d’on venen més que pel seu contingut, i ha reiterat que Catalunya no és insolidària.
Si, una mica abans, Illa havia citat la posició del papa Francesc davant el drama dels migrants, Argüello ha recordat el discurs que va fer Francesc en la seva primera audiència a Pedro Sánchez, quan li va recordar que un governant havia de gestionar el seu país, edificar la nació i reivindicar la pàtria. El cap dels bisbes espanyols ha manifestat que comparteix la visió de Josep Borrell sobre estat i nació: “Són els estats moderns els qui configuren una nació i li donen sobirania”.
En referència als sobiranismes perifèrics i les reivindicacions nacionals dels pobles sense estat, Luis Argüello ha citat l’altra escola jurídica en dret públic que sosté que “hi ha unes nacions culturals que asseguren tenir dret a ser un estat”. “Són dues visions legítimes, però jo comparteixo la de Josep Borrell, per parlar d’un company seu”, ha dit a Illa.
Quan s’ha plantejat el tema de la immigració, han tornat a aflorar les diferències. Argüello ha afirmat que l’Església defensa la dignitat de la vida humana, que vol dir defensar l’acollida “i el dret de les persones a romandre en el seu país”, però també el bé comú, que implica “regular els fluxos migratoris i que els qui venen s’integrin”. Una relació entre defensa de la dignitat i bé comú que poden ser a vegades contradictòries, però que l’Església vol aplegar.
Illa ha advertit contra el risc de posar en perill la convivència: “Acollir i integrar no només no posa en risc la nostra identitat sinó que l’enriqueix”. Pel president, és un món “presidit per les desigualtats” el que explica els fluxos migratoris. Ha posat la història de Catalunya com a exemple d’integració, esmentant el papa Francesc i el seu posicionament en favor dels qui fugen del seu país. Illa ha explicat que el camí de les deportacions de Trump “no són el camí”, amb agents federals detenint persones migrants que estan treballant. “Això al país més ric. Però en quin món vivim?”, ha exclamat Illa.
Una referència a Carles Puigdemont
Illa s’ha referit a la seva trobada amb Carles Puigdemont, sense esmentar-lo, quan ha dit: “Quin exemple puc donar als ciutadans de Catalunya si no soc capaç de dialogar amb un líder polític amb qui penso diferent i amb qui els acords seran difícils, però que representa la segona força política de Catalunya?”. Illa ha invocat a “no deshumanitzar l’altre, sinó reconèixer-lo, no expulsar ningú de la política”, recordant que quan va assumir la presidència, va reconèixer la tasca feta per tots els seus antecessors.
Argüello ha aprofitat per recordar una de les seves darreres polèmiques, quan va participar un acte de la fundació de Vox amb Santiago Abascal: “Fa unes setmanes vaig compartir espai amb Santiago Abascal i avui ho faig amb Salvador Illa, i no m’avergonyeixo de cap de les dues trobades”. El líder de l'Església espanyola ha ironitzat amb les crítiques rebudes per aquell acte dient que ara podran parlar "del roig dels anys setanta -per l'acte d'avui- i del fatxa del segle XXI". Unes paraules que equiparaven Illa amb el cap de Vox i quehan estat aplaudides per l'auditori però que no deuen haver fet cap gràcia al president de la Generalitat.
Citant el sociòleg Michael Sandel, de Harvard, Salvador Illa ha assenyalat la desaparició d’un “espai públic compartit”, fenomen accentuat per unes xarxes socials que han fragmentat més les societats. Ha coincidit amb Argüello en què la polarització és una “estratègia” i ha assegurat que “hi ha corrents organitzades que la busquen i volen afectar les institucions”.
Un conservador hàbil
L’encontre -moderat pel director general de la fundació, Jesús Avezuela- s’ha celebrat en el marc de la celebració del centenari de José María Martín Patino, un dels sacerdots més influents de l’Església espanyol durant el tardofranquisme i la Transició. Martín Patino va ser secretari del cardenal Tarancón, líder dels bisbes espanyols els anys 70. Figures de l'Església amb qui un jove Argüello va sintonitzar en aquells anys. Però això queda enrere. Ara, Argüello representa la majoria conservadora de l'episcopat, on també hi ha un nucli ultra a la dreta seva i sense la seva habilitat.
Tots dos interlocutors han parlat del diàleg i dels seus límits. Illa ha assenyalat que dialogar amb algú que pensa diferent “ja implica que es reconeix a l’altre i enriqueix, fa replantejar coses”, negant que la predisposició a dialogar impliqui “feblesa”. “No és així, el més còmode és tancar-se en un mateix”. Argüello ha afirmat que es viu en una època en què el diàleg està sotmès a les emocions i a l’impacte de les xarxes, i ha reclamat “no demonitzar aquell amb qui es vol dialogar”.
El cap dels bisbes ha afirmat que cal atrevir-se a dir en què s’està en desacord i en què s’està d’acord. Ha sostingut que “hi ha polarització perquè es nega les polaritats antropològiques bàsiques. Som cos i esperit, el cos no és un objecte, per això som varó i dona, després hi ha les orientacions de cadascú. Hi ha també polaritats entre els fins i els mitjans: un bon fi no justifica uns mitjans immorals, i actualment els fins justifiquen tots els mitjans”.
Argüello a Illa: "El sistema xinès contra la covid és millor?"
L’arquebisbe de Valladolid s’ha referit al fet que alguns dirigents demonitzats hagin accedit al poder per mètodes democràtics ha fet que molta gent dubti de la mateixa democràcia i hi ha el risc que algú pensi en el “tiranicidi”. El prelat ha considerat que sembla que les democràcies necessiten d'un "relativisme moral" que acaba fent que l'estat es presenta com una font de moralitat quan "l'estat no és Déu". A partir d'aquí, ha afirmat que les religions són "fonts d'una autoritat que les democràcies no es poden donar a elles mateixes".
Sobre l'actitud de sectors creixents que es mostren escèptics sobre el funcionament de la democràcia, ha preguntat recordant les controvèrsies durant la pandèmia: "Què funciona millor, el nostre sistema o el sistema xinès?”. Però ha afegit que "la Xina ha hagut de tornar a obrir escoles confucianes, tancades amb Mao". Ha citat el cas d'Albània, que ha designat un robot per gestionar les contractacions. "Cal debatre sobre la democràcia en temps de IA". Argüello s'ha referit també a les teocràcies islàmiques, "algunes amb publicitat duta per equips de futbol", ha dit en referència al Barça. Illa, que és de l'Espanyol, no ha dit res.
Illa, esmentant Donald Trump, ha afirmat que les democràcies generen dubtes, però que “l’alternativa és terrible”, explicant que pot ser elegit un governant que acabi generant un profund malestar però que els nord-americans, per exemple, podran donar el seu criteri a les eleccions de l’any vinent. Ha defensat la gestió feta durant el covid, que va demostrar que no hi havia una alternativa autoritària que fos millor.
El president de la Generalitat ha recordat que es va discutir molt durant la pandèmia quins models eren millors i si era preferible que un dirigent no hagués de donar explicacions als seus parlaments. "Però al final va ser en societats obertes i plurals van aparèixer les vacunes. Es pot discutir si es podien fer les coses millor, però pitjor segur que no".
