Prioritzar els creuers de port base. És el nou objectiu establert per l'Ajuntament i el Port de Barcelona, segons es va comunicar en la roda de premsa de presentació del pla per reduir el nombre de terminals previstes, en ple debat sobre el model turístic. "Prioritzar els creuers de port base". Tant el verb com el complement del nom són especialment eloqüents per als entesos en turisme. "Prioritzar" comporta un compromís elàstic, exhibeix voluntat però deixa marge, i tampoc no implica necessàriament que hi hagi una reducció d'un altre tipus de creuers. I el concepte "port base" -el tecnicisme del sector per referir-se als trajectes que comencen i acaben a Barcelona- acota els interessos de l'administració, i assenyala el model turístic que es desitja a la ciutat. Experts, activistes i polítics expliquen què implica aquesta ambició, plantejada enmig de la reconversió de les terminals portuàries.
La idea de reivindicar els creuers de port base fa temps que es fa anar, tant des de la Generalitat com des de l'Ajuntament. Sorgeix de dos fronts diferents. D'una banda, parteix de la consideració que l'altre tipus de creuers -els de "trànsit" o "escala"- porten turistes per hores que saturen els principals llocs d'interès, tenen pressa i, per tant, practiquen una mena de model fast food de consum de la ciutat. El seu creuer ve d'un altre origen i se'n va a un altre destí, i Barcelona és una parada més. D'altra banda, se subratlla que els creueristes que surten i arriben a la capital catalana són més beneficiosos per al sector turístic de la capital catalana, fan més despesa i visiten amb més tranquil·litat el país, abans o després de passar uns dies fent una ruta pel Mediterrani. En molts casos, són visitants que venen d'altres continents i fan una estada generosa en el temps.
Xifres a debat: pes repartit entre el port base i els creuers de pas
Actualment, el nombre de creuers de port base i els de trànsit al port barceloní no queda explicat, amb les dades públiques de l'autoritat portuària. El que sí que es contempla a l'anuari del 2024 és el nombre de moviments de turistes que van passar per la capital catalana amb vaixell, i el tipus de trajecte que era. Però la manera de comptar els passatgers també té història. Les dades mostren que l'any passat es van registrar 1,03 milions de viatgers que van començar un creuer des de Barcelona, el que s'anomena "embarcaments". Les mateixes xifres apunten que va haver-hi 1,02 milions de passatgers que van acabar un creuer a Barcelona, el que s'anomena "desembarcaments". I després apareixen les persones que van arribar en creuer, van passar-hi unes hores i van marxar: són 1,61 milions de turistes, el que s'anomena "trànsit".
Fins ara, la manera de comptar creueristes fa que es conclogui que el 2024 pel port barceloní van passar-hi 3,65 milions de turistes, el rècord fins ara. Seguint aquest mètode, això significaria que els passatgers de port base van representar el 56% dels visitants marítims de la ciutat. El cas, però, és que aquesta metodologia té en compte el nombre de moviments de creueristes a Barcelona. Per això, quan es parla de 1,02 milions de creueristes embarcats i 1,03 milions de passatgers desembarcats se sumen, superant els 2 milions, però la realitat és que en molts casos són les mateixes persones que es compten dues vegades, abans i després del creuer de port base. En altres casos, són persones diferents, unes han baixat abans -a un altre port- o hi han pujat més endavant. Per això costa tancar un número de quantes persones reals formen part de les anades i vingudes. Un càlcul recent del Port i Turisme de Barcelona assegura que el nombre més correcte situaria en els 2,8 milions de creueristes les xifres del 2024. D'aquests, més de la meitat (1,61 milions) van passar-hi només unes hores a la ciutat.
Ambició amb matisos
Recentment, es va confirmar que la xifra final de terminals de creuers a Barcelona seria cinc, en comptes de set, com estava plantejat en el passat. L'anunci va tenir enganxada la proposta de "prioritzar els creuers de port base" a la nova terminal de gestió pública, i així es va fer constar al protocol signat entre l'Ajuntament i el Port. També ho van comentar l'alcalde Jaume Collboni i el president de l'autoritat portuària, José Alberto Carbonell, durant la compareixença. Ara bé, també es van establir matisos. "No podem ser Miami. És impossible que siguem Miami, que el 100% és port base. Estem al Mediterrani. Competim amb Civitavecchia [Roma] també, competim amb Marsella", va advertir Carbonell.
Al seu torn, Collboni va assegurar que la intenció d'augmentar el pes dels creuers de port base es dirigirà des de l'administració local, i no des del Port de Barcelona. En concret, va posar deures al nou comissionat de Turisme municipal, José Antonio Donaire. Serà l'Ajuntament qui marqui "quina política turística i de gestió turística" es fa "per promoure encara més el port base, que és una activitat més positiva, constructiva i que deixa un bon impacte a la ciutat", insistia Collboni.
Dies més tard, l'entitat Stop Creuers -que l'any passat es va arribar a reunir amb la direcció del Port- valorava l'acord i lamentava el relat que s'atorgava al turisme de port base. "Justament els avantatges que en destaquen en clau economicista (més pernotacions, més vols) són els que més agreugen els impactes socials i ambientals: més pernoctacions provoquen més tensió en el mercart de l'habitatge, i més vols (la majoria intercontinentals) suposen més contaminació de l'aire i més emissions de CO2", establia el comunicat de la plataforma pel decreixement turístic. A més, també s'insistia sobre l'ús dels recursos del país. "A tot això cal afegir un major consum de recursos bàsics (aigua, energia) i la generació de més residus, que s'han de gestionar i que es queden al territori", remataven. Per tot, remarquen que la solució és reduir el nombre de creuers i no centrar el debat a quin port del Mediterrani comencen, acaben o simplement hi passen els vaixells.
"Match" amb l'ampliació de l'aeroport
Per als acadèmics contactats per Nació, una de les conclusions afegides és que la idea de prioritzar el turisme de port base lliga de ple amb el relat d'un altre projecte que tenim a la vora: l'ampliació de l'aeroport del Prat proposada pel govern de Salvador Illa. Aquesta iniciativa porta afegida la defensa de l'augment dels vols de llarg radi, és a dir, els que venen de lluny. Sovint s'esmenta obertament la voluntat de millorar aquestes connexions com a mecanisme per atraure visitants de nord-americans o asiàtics, després d'haver detectat que els turistes d'aquestes zones fan unes despeses mitjanes superiors a les del viatger habitual, que no pateixen per la butxaca.
"Tot va lligat. Si et venen més sortides de creuers amb gent dels Estats Units o d'Àsia, necessites més vols que vinguin d'Estat Units, de Tòquio, de Shangai o de Seül. Es busca gent que segurament és la primera vegada que ve a Barcelona, o al Mediterrani, i vol aprofitar", exposa Albert Vancells, professor de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En la mateixa línia, l'expert entén la lògica de les administracions i el sector turístic. "Econòmicament, el port base interessa. Perquè aquest turista acaba deixant molts més diners que no pas un altre que es limita a fer una excursió en poques hores, i que fins i tot torna a l'hora de dinar al creuer", enraona. A més, assenyala que la idea dels visitants que agafen un vol, arriben a Barcelona, hi passen uns dies i després fan un creuer deixa un rastre ampli de diners. "Es paga a Aena, deixa diners a l'aeroport, deixa diners als hotels en què hi pugui estar, als restaurants, etcètera", clou Vancells.
Més crític és Claudio Milano, investigador de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzat en antropologia del turisme : "El que comunica Collboni amb aquesta proposta contribueix a l'elitització. I encara que diu que tenir més port base provocaria menys impacte negatiu, perquè els creuers d'escala tenen més impacte, el que fa és demonitzar la democratització de la ciutat, demonitzar el pobre". En un moment en què el turisme és el tercer problema més mencionat per part de la ciutadania barcelonina, Milano assenyala que totes dues propostes, tant els vaixells que només hi passen unes hores com els de port base, comporten problemàtiques i que la solució no passa per presentar una de les dues vies com la bona i l'altra com la dolenta.
El que no resol el debat del port base
"És el mateix que dir resoldrem el problema de la saturació amb turisme de qualitat, com diuen algunes administracions. El problema de la saturació és resol abordant el tema del 'habitatge, o el treball precari. No es resol amb menys turistes que gasten menys i amb més que gasten més", rebla l'investigador de la UB. En aquest sentit, apunta que els salaris dels treballadors del sector turístic són un 35% més baixos que els de la mitjana. Ho reconeix el darrer anuari de l'Observatori del Turisme de Barcelona, entitat que integra institucions com l'Ajuntament, la Cambra de Comerç de Barcelona o Turisme de Barcelona. El salari brut per càpita de la resta d'activitats és de 35.813 euros, mentre que els dels empleats del sector turístic -de mitjana- és de 26.515 euros. "Són gairebé 10.000 euros menys cada any", remata Milano.
