En quina llengua parlen els catalanoparlants quan una persona amb qui no tenen gaire confiança se'ls adreça en castellà? Quantes denúncies i queixes per vulneració de drets lingüístics als establiments comercials hi ha hagut els últims anys? Els treballadors públics haurien d'acreditar un nivell suficient de català per poder fer la seva feina? Plataforma per la Llengua prova de respondre a totes aquestes preguntes i més a partir de 50 dades de tots els territoris del domini històric del català a l'última edició de l'InformeCAT, un document que cada any mostra una panoràmica de la salut del català.
L'InformeCAT 2025 presenta dades rigoroses de diversos àmbits —sociodemografia, cultura i mitjans de comunicació, empresa i serveis, educació i cohesió social, justícia, oficialitat i reconeixement i internet i noves tecnologies— que aspiren a oferir una visió acurada de la realitat de la llengua. La més destacada, però, és que el 82,4% de les persones que viuen a Catalunya opinen que el català és bastant o molt important per al progrés professional. Malgrat tot, l'informe revela que hi ha certa incongruència entre l'opinió generalitzada i els fets: una gran majoria veu important el català per créixer professionalment, però l'ús social de la llengua continua sota mínims. Per acabar d'entendre aquesta paradoxa i la radiografia de la situació actual del català, analitzem les 10 dades més significatives de l'última publicació InformeCAT.
1. Els catalanoparlants renuncien a la llengua "per evitar problemes"
Avui dia mantenir el català és tot un repte. Precisament per això el col·lectiu Mantinc el Català, juntament amb altres entitats, va dur a terme del 12 de maig a l'1 de juny la iniciativa Repte 21 dies, que consistia a parlar sempre en la llengua pròpia sense claudicar davant l'automatisme de passar-se al castellà. La intenció és repetir la campanya cada any perquè, malgrat que hi va haver grates sorpreses, encara hi ha catalanoparlants que giren la llengua, tant inconscientment com conscientment. De fet, l'InformeCAT recull que, segons l'Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, un 50,5% dels catalanoparlants alguna vegada han hagut de renunciar a la seva llengua "per evitar problemes".
Així doncs, no és pas estrany que el 50,9% dels catalanoparlants estiguin més còmodes quan estan envoltats de gent que parla català i que el 75% se sentin més còmodes quan tenen la possibilitat de parlar la seva llengua. Amb tot, les situacions de minorització sovint promouen aquesta mena de percepcions: com que els catalanoparlants tenen més dificultats per fer servir la seva llengua amb normalitat, aprecien més els espais lingüísticament segurs, conclou l'InformeCAT.
2. El castellà, la llengua més imposada
Concretament, aquestes dificultats per parlar en català estan relacionades amb la imposició d'altres llengües. En aquest cas, l'enquesta Òmnibus, a encàrrec de Plataforma per la Llengua i elaborada per l'empresa d'estadística GESOP, recull que el 48,8% dels catalanoparlants consideren que a Catalunya la llengua que està més imposada és el castellà; el 36,1%, el català, i el 8,6%, cap de les dues llengües. Així mateix, els més joves i les persones amb un nivell més alt d'estudis són les que creuen més que el castellà és la llengua imposada. Segons l'InformeCAT, ho afirmen el 57,6% dels qui tenen entre 16 i 29 anys i el 53,8% dels qui tenen un nivell d'estudis elevat. Amb tot, conclou, la repressió històrica contra el català i la discriminació legal que encara existeixen han generat uns hàbits diglòssics que es reprodueixen més enllà de les ideologies lingüístiques conscients.
3. Només el 6,5% de les denúncies per vulneració acaben en sanció
D'altra banda, tampoc no és pas casualitat que gran part dels catalanoparlants renunciïn a la seva llengua per evitar problemes si tenim en compte la gran quantitat de casos de discriminació lingüística que hi ha hagut els últims anys. Com a mostra, les dades de l'Agència Catalana de Consum (ACC) indiquen que les denúncies i les queixes per vulneració dels drets lingüístics s'han disparat els últims anys, amb uns 3.000 expedients entre el 2023 i el 2024, aproximadament la meitat de tots els que s'han registrat des del 2012.
Ara bé, com assenyala l'InformeCAT, entre el 2012 i el 2024, només el 6,3% —341 de 5.504— d'aquestes denúncies, tramitades per l'ACC i el Departament de Política Lingüística, han acabat en sanció. Si ho desglossem, el 29,9% de les sancions van ser per no incloure el català en la informació fixa, i el 25,5%, per no incloure'l en les invitacions a comprar. En qualsevol cas, Catalunya disposa de tres lleis que emparen el dret a ser atès en català, la llei 1/1998, de Política Lingüística; la llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, i la llei 18/2017, de Comerç, Serveis i Fires.
4. La majoria de catalanoparlants han de parlar en castellà al metge
Malauradament, els casos de discriminació lingüística no només tenen lloc en el sector privat, sinó també en el públic. A més a més, la gran majoria dels casos de discriminació en l'administració autonòmica passen en el sistema sanitari. En particular, entre el 2019 i el 2023, el 91,7% dels casos autonòmics van ser en la prestació de serveis de salut. En la mateixa línia, les dades de l'enquesta Òmnibus assenyalen que set de cada deu catalanoparlants —el 69,9%— han hagut de parlar alguna vegada en castellà al metge.
Arran d'això, el Departament de Salut va posar en marxa el 2024 la primera edició del programa Prescriu-te en català, que consistia a oferir cursos de llengua catalana adreçats als professionals de la salut. Malgrat tot, només una tercera part dels sanitaris que es van apuntar als cursos els van acabar i menys d'una quarta part els van aprovar. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua insisteix que les places continuen sent "clarament insuficients" i el col·lectiu Metges pel Català treballa per afavorir l'ús de la llengua en l'àmbit de la salut.
5. El 79,2% de les resolucions jurídiques no es notifiquen en català
A banda de l'àmbit sanitari, l'àmbit jurídic també presenta dificultats amb el català. Malgrat que s'han fet passes per afavorir-ne l'ús en aquest sector, com ara l'aprovació de la llei orgànica del dret de defensa, una norma que reconeix per primera vegada el dret de parlar en català als tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat espanyol, encara hi ha molta feina per fer. De fet, tot i l'avenç per als drets lingüístics que suposa la nova llei orgànica, no consagra la plena igualtat entre llengües, afirma l'Informe CAT. I, d'acord amb les dades dels Serveis Lingüístics de l'Àmbit Jurídic. Indicadors 2023, l'incompliment del dret d'opció lingüística quan se sol·licita rebre les resolucions judicials en català és majoritari: el 79,2% del total de resolucions que s'haurien d'haver notificat en català no s'hi han notificat. En xifres absolutes, 307.691 intervinents van demanar rebre les resolucions en català i només es va atendre la petició en 75.010 casos.
6. Cap expedient sancionador en dos anys per no fer classes en català
L'àmbit educatiu tampoc no es queda pas enrere. A finals del 2024, el Departament d'Educació afirmava que no li constava que s'hagués iniciat cap expedient sancionador a cap professor per no fer les classes en català durant els tres anys anteriors. Aquesta dada indica que les vulneracions en l'obligació d'impartir les assignatures en català no són sancionades i que, per tant, la immersió lingüística no es pot aplicar de manera generalitzada, segons s'explica a l'InformeCAT.
Amb tot, afegeix, el fet que la vulneració de l'obligació de fer les classes en català no hagi generat cap sanció suposa deixar desprotegits els drets lingüístics i evidencia una greu deixadesa de funcions per part dels successius departaments d'ensenyament, amb conseqüències greus per a la llengua. Així doncs, no sorprèn que, igual que l'any passat, l'assignatura de llengua i literatura catalana hagi estat la que ha obtingut una nota mitjana més baixa, amb un 6,3, entre els més de 32.000 estudiants que s'han examinat de les matèries obligatòries de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya el 2025.
7. Més de 60 noves normes discriminen el català al món empresarial
Al món empresarial també cal millorar l'ús del català, tal com es constata al Pacte Nacional per la Llengua. El 2024 les institucions generals de l'Estat espanyol i les de la Unió Europea van aprovar 218 normes que privilegiaven el castellà i relegaven el català als territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol o a les institucions que els governaven. I d'entre aquestes disposicions, 61 incloïen clàusules que discriminaven la llengua catalana al món de l'empresa i de l'intercanvi comercial, segons es desprèn de l'InformeCAT. Malgrat tot, un 82,4% dels residents a Catalunya consideren que el català és bastant o molt important per poder progressar professionalment. Ara bé, tot i aquesta realitat, encara queda molt de camí per recórrer en la normalització del català en l'àmbit laboral, conclou l'informe.
8. Entendre el català com a requisit per treballar a Catalunya
Així mateix, el 65% de la població considera que entendre el català hauria de ser un requisit per a les persones nascudes fora per poder treballar a Catalunya. En canvi, només el 10% creu que no s'hauria de demanar comprendre el català. Tot i això, un 35% de la població nascuda fora de Catalunya creu que les oportunitats que tenen per aprendre català són insuficients, cosa que demostra que hi ha una falta d'oferta formativa de català per als nouvinguts. És a dir, hi ha un interès elevat a aprendre la llengua, però també hi ha la percepció que les oportunitats per aprendre-la són insuficients, remarca l'InformeCAT. Amb tot, en són una mostra els col·lapses ja habituals que hi ha cada vegada que el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) obre les inscripcions per als cursos de català, malgrat que ja es treballa per anar ampliant el nombre de places.
9. L'ús de la llengua, quart motiu de discriminació
Després de les dades anteriors, malgrat que és una dada preocupant, potser no crida l'atenció que parlar en català va ser el 2023 el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona, segons l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, que es va publicar el setembre del 2024 i que situava les discriminacions lingüístiques només darrere de les racistes i xenòfobes, les discriminacions per motiu de salut i les LGTBIfòbiques. A més a més, segons l'Enquesta Longitudinal del Panel Ciutadà de Catalunya, del CEO, la llengua era el motiu de discriminació més habitual el 2024 a Catalunya en conjunt, amb el 42% dels casos.
10. El 62,4% de la població considera que el català està en perill
Per tot plegat, l'InformeCAT conclou que el 62,4% de la població catalana considera que la llengua i la cultura catalanes estan en perill i que, per tant, cal prendre mesures decidides per protegir-les. De fet, afegeix, el 64,1% de la població catalanoparlant creu que el català és una llengua que podria desaparèixer en un futur no gaire llunyà. Per provar de capgirar la situació, recentment s'ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, amb un pressupost inicial de 255 milions d'euros i amb el gran objectiu d'arribar als 600.000 nous parlants d'aquí el 2030, és a dir, 100.000 nous parlants cada any. En aquest sentit, sindicats com La Intersindical han deixat clar que vigilaran que s'apliqui el pacte i, fins i tot, entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han advertit que s'encarregaran de fiscalitzar-lo.
