Que vuit entitats es posin d’acord per engegar una iniciativa conjunta pot semblar un miracle en aquests temps en què costa tan fer coses des de mirades diferents. Però això és el que han fet diverses associacions sensibles amb la llengua per culminar la campanya Mantenir el català, el Repte 21 dies (Institut d’Estudis Catalans, Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, Mantinc el català, No em canviïs la llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà). Aquest dimarts, han fet la seva valoració al pati de l’IEC.
La campanya s’ha fet des del 12 de maig a l’1 de juny. Es tractava de parlar sempre en la llengua pròpia sense claudicar davant de l’automatisme de passar-se al castellà. Laia Torres, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a sumar esforços per del català “una llengua normalitzada”. Tot seguit, han intervingut un nombrós nombre de membres de les entitats organitzadores i de voluntaris que han participat en la campanya.
"Actuar sense donar-nos la culpa"
“El problema no és la manca de voluntat dels parlants, sinó els entrebancs de tota mena per poder expressar-s’hi amb plena normalitat”, ha assegurat Mila Segarra, de l’Institut d’Estudis Catalans. Segarra ha convidat a “actuar, però sense donar-nos la culpa perquè el context sociopolític en el que estem dificulta que la llengua es transmeti amb naturalitat”, i ha demanat que no es pot fer recaure la responsabilitat de l’estat de la llengua únicament en els qui parlen.
Va ser Joan Brossa qui va expressar la voluntat de “viure plenament en català”. Ho va escriure precisament en un cartell fet per a la Plataforma per la Llengua a finals dels 90. Aquell desig continua sent avui un objectiu pendent, com han recordat els organitzadors. Campanyes com la del Repte 21 ho demostren, com també confirmen que depèn -no només, però en bona part- de la societat catalana.
Marta Reixach ha explicat la seva experiència en la campanya, tot i que ha assenyalat que ella sempre parla català: “Si ho fem, ens durem grates sorpreses. Com m’ha passat a mi avui mateix. He vingut amb un taxi conduït per una persona d’origen llatinoamericà, que al parlar-li jo en català ha començat a esforçar-se per fer-ho ell també. No ens pensem que els altres ens prendran per maleducats per parlar la nostra llengua”.
Una treballadora del sector sanitari ha dit la seva, que ha explicat que l’únic problema que ha tingut ha estat amb algun pacient que parlava anglès. Ha assegurat que ja hi ha molt de guanyat quan s’entra en una habitació d’hospital amb un somriure tot dient “bon dia!” i que els residents necessiten només tres mesos per familiaritzar-se amb la nostra llengua. L’actriu Carme Sansa, de No em canviïs la llengua, ha refermat la necessitat de fer servir el català sempre i tothora, i ha invocat a actuar amb consciència lingüística.
Enfront de cert pessimisme sobre el futur de la llengua, una primera conclusió de la campanya és que se n'han de fer més i que el Repte 21 s'ha de fer cada any. També s'ha constatat que es té una visió més positiva sobre el català així que els seus parlants es convencen que l'han de parlar. Tots els voluntaris que han intervingut, potser vigilats de ben a prop per l'esperit del Pompeu Fabra que, precisament a l'IEC, va curar la llengua, han sortit de la campanya més optimistes que fa 21 dies.
