Descobertes unes pintures amagades durant 27 anys a la capella Gitana de la presó de la Model

L'artista Helios Gómez les va pintar el 1950 durant una de les seves estades a la presó, però el 1998 es va repintar la cel·la al·legant motius d'higiene

Publicat el 31 de juliol de 2025 a les 17:53
Actualitzat el 31 de juliol de 2025 a les 17:57

A la llum després de 27 anys en l'ostracisme. Han finalitzat els treballs de descoberta de les pintures murals fetes per l'artista Helios Gómez a la capella Gitana, a l'interior de la presó Model de Barcelona. Les obres van ser pintades el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta a la presó. Tot al·legant motius d'higiene, el 1998 es va repintar la cel·la i es van tapar les pintures murals, en alguns llocs amb fins a 15 capes.

Avui ha finalitzat la segona fase del procés de conservació i restauració per redescobrir i consolidar les pintures, que reten homenatge als presos i la seva patrona, la Verge de la Mercè. La capella Gitana és el nom amb el qual es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l'antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d'oratori.

L'actuació de descoberta ha durat sis mesos i s'ha hagut de fer servir nanotecnologia perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides. Hi han participat dues restauradores, que han tingut el suport de dues professionals més. Els treballs han estat especialment complexos en l'estrat que estava en contacte directe amb la pintura original, ja que presentava una composició química molt similar.

Bé cultural d'interès nacional

En el descobriment de les obres, Gabriel Gómez, fill de l'artista, ha reivindicat que les pintures murals parlen de "lluita social" i reivindiquen l'ètnia gitana. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que es tracta d'un "espai de memòria i dignitat" i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat que treballaran per declarar les obres bé cultural d'interès nacional.

Restarà pendent la tercera fase, la de restauració i conservació, per a la presentació i estabilització definitiva de les obres. La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha apuntat que les obres podrien estar obertes al públic a finals del 2026 o principis del 2027, però ha remarcat que també dependrà del que el consistori plantegi per al conjunt de l'equipament.