Hi ha la creença que, si fas una cosa durant 21 dies, es converteix en un hàbit que sortirà natural i sense forçar. Sota aquesta premissa, vuit entitats, entre les quals Plataforma per la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Òmnium Cultural, han presentat aquest dijous el 'Repte 21 dies' per mantenir el català "arreu i amb tothom". El tret de sortida del repte serà el 12 de maig i s'estendrà fins a l'1 de juny per consolidar l'hàbit de mantenir la llengua davant "l'automatisme" de canviar-la. "Només 21 dies ho poden canviar tot", ha assegurat l'actriu i presentadora Txe Arana, que ha conduït l'acte de presentació del repte amb experts i activistes davant les entitats convocants i assistents destacats com l'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa.
Amb experiències personals com les del Daniel Camilo Hernández i la Merlys Mosquera -catalanoparlants d'origen llatinoamericà-, i el sociolingüisme exposat per l'experta Maite Puigdevall, l'acte ha incidit molt en la importància de no canviar al castellà quan es pressuposa que l'interlocutor no entén el català."No volem viure aïllats de la societat i de tot el que comporta Catalunya i la seva riquesa cultural. És un tresor i me l'estimo molt", ha dit Merlys Mosquera, que ha après català ja d'adulta parlant amb gent al carrer i amb la seva família. Daniel Hernández, que des dels set anys viu a Catalunya i va aprendre el català a l'aula d'acollida de la seva escola a Vic, ha insistit en la necessitat de fer pedagogia i no pressuposar que una persona no nascuda a Catalunya no entén la llengua.
Conducta automatitzada
Segons Puigdevall, el canvi del català al castellà es dona per "mimesi" i una adaptació per "no tenir una dissonància cognitiva". "No hem d'assumir una posició subalterna i hem de fer-ho col·lectivament", ha assegurat la sociòloga. Els experts coincideixen que el fet de canviar de llengua respon a una conducta automatitzada que sovint respon a la por de no ser entesos. Per això, la periodista Àstrid Bierge ha instat a deixar de banda aquesta por i mantenir la llengua per "deixar de parlar la llengua que amenaça de manera frontal la supervivència" del català.
Davant la davallada de l'ús social del català que va evidenciar l'enquesta d'usos lingüístics, segons la qual el català només és la llengua habitual d'un terç de la ciutadania, les entitats han cridat a la responsabilitat dels catalanoparlants per mantenir la llengua i parlar-la amb tothom i arreu. L'activista Leli Camps ha incidit en el "fals paternalisme de ser educat" quan es pressuposa que l'interlocutor no coneix el català. "Davant d'aquest automatisme, si no ens aturem i prenem consciència mai ho podrem canviar", ha conclòs.
A més de Plataforma per la Llengua, l'IEC i Òmnium, el 'Repte 21 dies' és una iniciativa de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), SoftCatalà, Mantinc el català. No canviïs de llengua i Salut pel català.
