El Cercle del Liceu ha acollit aquest vespre l’acte de lliurament de dos premis atorgats respectivament a l’expresident Artur Mas i al periodista Josep Martí Blanch. Mas ha rebut el guardó que atorga l’Institut Persona i Democràcia a una trajectòria de defensa de la democràcia, “les arrels cristianes de Catalunya i la defensa dels drets de la nació catalana”. Martí Blanch ha rebut el Carles Cardó de l'Associació Barcelona 2020, per la seva “promoció dels valors democràtics i del pensament crític en l’àmbit comunicatiu”.
Els premis són atorgats per l’Associació Ciutadana Barcelona 2020 i l’Institut Persona i Democràcia, que presideix i impulsa l’exconseller Germà Gordó. Tres trajectòries, les de l’expresident Artur Mas, Josep Martí Blanch i Germà Gordó, que es retroben i s’entrecreuen. Martí Blanch fou secretari de Comunicació del Govern entre el 2011 i el 2016, en el mandat de Mas, i Gordó fou conseller de Justícia de Mas.
Artur Mas ha afirmat que “no és habitual que un polític rebi un premi” i ha recorregut de nou al lèxic mariner quan ha dit que tant Martí Blanch com Germà Gordó van haver de “governar en una mar tempestuosa” i “tenir gent de vàlua en moments complicats és el que fa la diferència”. L’expresident ha assegurat que “la bona política és una necessitat i una urgència” i que es travessa una etapa de “confusió i desconcert, però que malgrat això, no hi ha res perdut”. Sense esmentar ningú, ha advertit contra els "mags" de la política que volen fer creure que problemes de fons es poden resoldre amb solucions fictícies.
Mas: "Fer el bé, no quedar bé"
Mas ha considerat la identitat un gran repte, però ha sostingut que el país ha acumulat dècades d’experiència en això “i ha aprovat amb nota”, recordant que fa 120 anys el país tenia tan sols dos milions d’habitants. Ha citat Churchill quan deia que quan els perills estan a prop és quan s'ha de ser conscient de les pròpies fortaleses, esmentant entre aquestes la capacitat de la solidaritat sense disposar d'un estat i la creativitat del país, referint-se a la Revolució Industrial que es va fer amb l'aigua de rius petits, quan Barcelona era "la Manchester del sud".
L'expresident ha reivindicat que la política ha de "fer el bé, no quedar bé, i no sempre es pot quedar bé quan es vol fer el bé". Mas ha afirmat que quan li va tocar governar va optar per fer el que considerava que calia fer: "No estem contents del que vam haver de fer, però sí que ho estic de tenir el coratge de prendre decisions difícils en moments complicats".
Artur Mas ha recordat la frase d'un dirigent francès que deia: "Tota persona que pren una decisió té en contra d’ella tots aquells que voldrien fer exactament el mateix, els envejosos; tots aquells que voldrien fer el contrari, els adversaris, però sobretot té en contra tota la gent molt sàvia que mai fa res".
Josep Martí Blanch ha agraït el premi, en un dia que és l’aniversari del seu pare, que fa cinc anys que falta i a qui troba molt a faltar. Ha explicat que ell volia ser com Chesterton, Josep Pla i Eugeni Xammar, però que la vida és una barreja del que es vol fer, el que es fa i el que toca fer. Ha qualificat l’acte de “vindicació del masisme”, ja que comparteix guardó amb l’expresident.
Martí ha esmentat el nom del premi, el del canonge Carles Cardó, que va actuar en una època tan difícil com els anys de la República i el franquisme, elogiant “el miracle de la convivència”, més necessari que mai. Ha defensat que la feina d’articulista requereix exhibir-se poc en la vida social i certa soledat perquè moltes propostes per trobar-te busquen tan sols un interès personal.
Roger Mestre, president de l’Institut Persona i Democràcia, ha recordat el document Arrels cristianes de Catalunya, elaborat fa 30 anys pels bisbes de la Tarraconense, referent de l’entitat, que pregona l’acció política com a servei als altres, amb una idea integradora de la identitat que pot ser molt útil per generar comunitat davant de reptes decisius com el que planteja la immigració. “Sense cohesió social no hi ha democràcia”, ha advertit.
Gordó: "Les retallades eren el que tocava"
Germà Gordó ha intervingut per explicar els referents ideològics de l'Associació Ciutadana Barcelona 2020 i la seva defensa del catalanisme, l'humanisme cristià, la persona i els valors de la democràcia davant els populismes de dreta i esquerra. Ha elogiat el Mas que "es va rostir durant el seu govern i que mai ha rebut un premi". Ha defensat les "retallades" perquè "era allò que tocava".
Era inevitable que el lliurament dels guardons traspués nostàlgia. Però el Cercle del Liceu sempre és un refugi per aquells que volen retrobar-se amb temps pretèrits. L’acte s’ha celebrat al Saló Montserrat Caballé del Cercle del Liceu. Una figura estimada a l’entitat, malgrat que va haver d’esperar anys per poder-ne ser sòcia. No va ser fins al 2001 que, després d’una dura batalla interna, el club va obrir les portes a l’hemisferi femení.
L’escriptor i aristòcrata José Luis de Vilallonga va titular un dels seus llibres de memòries La nostàlgia és un error. Potser sí que és un error, però és innegable també que té sovint un punt de dolçor, d’afany de retornar a passats de bon record. El mateix Vilallonga -que hagués pogut ser perfectament soci del Cercle del Liceu- se’n va fer un tip de publicar llibres de memòries, farcits de nostàlgia i, per cert, escrits amb gràcia. Una de les nostàlgies més resilients en la política catalana és la dels anys del pujolisme, un temps en què tot semblava més previsible i en què les contradiccions i la conflictivitat s’expressaven sense ensurts ni riscos.
