27.000 persones han assistit al Catalunya-Palestina, la xifra més alta en un partit de la selecció des de 2015. Ara bé, el partit s'emmarca en una acció solidària que, atès el context de guerra a Gaza, ha engrescat part de la societat que estava desencantada amb la selecció. De fet, la bona notícia d'avui contrasta amb la pobra situació actual. L'oficialitat de les seleccions catalanes està desada al calaix -malgrat que hi ha una referència a la seva internacionalització al pacte de Govern entre el PSC i Esquerra-, els jugadors de més nivell triomfen amb l'espanyola i no pressionen per fer-la oficial, i fins i tot una nova televisió en català -la 2Cat- aposta pel combinat estatal. Tot plegat ha fet que en els darrers anys l'interès hagi caigut en picat, mentre a Euskadi continua generant passió i omplint estadis.
El Lluís Companys superarà avui la mitja entrada, però el partit s'emmarca en una circumstància especial. Els duels dels darrers anys no tenien cap càrrega simbòlica ni ideològica més enllà d'una selecció catalana vinguda a menys. Avui és tot el contrari. De fet, per a molts el futbol és secundari i el primordial és fer un exercici de solidaritat amb Palestina. El partit és una forma d'expressar el suport al poble palestí i condemnar les accions d'Israel. Una causa per la qual la societat catalana ja va sortir als carrers per la detenció dels membres de la Flotilla i amb l'acord de pau. A més, les vagues estudiantils d'enguany giren entorn de la situació a Gaza.
Pèrdua d'interès
Passant a les xifres, l'interès per la selecció catalana ha caigut en picat en l'última dècada. La d'avui serà la xifra d'assistència més alta a un partit de la selecció des del 2015, quan 51.000 persones van presenciar al Camp Nou la derrota contra Euskadi. Des de llavors, en cap dels cinc partits que s'han disputat s'ha passat dels 13.000 espectadors. Els rivals han anat a la baixa -Tunísia, Veneçuela, Jamaica, Panamà i Costa Rica- i els estadis també -Montilivi (Girona), Nova Creu Alta (Sabadell) i Johan Cruyff (Barça Atlètic)-. L'auge de la selecció catalana queda lluny. Va ser a principis de segle (2002) quan es va arribar a omplir el Camp Nou -96.000 espectadors- en el partit contra Brasil-. La selecció brasilera va tornar a visitar el Camp Nou el 2004, i l'argentina ho va fer en tres ocasions -2004, 2008 i 2009-. L'últim partit entre catalans i argentins va acabar amb victòria catalana i Johan Cruyff a la banqueta. L'holandès va ser el seleccionador català entre 2009 i 2013. Abans del procés, que va centrar esforços en l'estat propi, el sobiranisme pressionava per l'oficialitat, que es creia possible en el marc espanyol.
L'oficialitat de les seleccions catalanes
Aquells partits de principi de segle servien per demanar l'oficialitat de les seleccions catalanes. Esquerra encara el va incloure en el pacte de govern signat amb el PSC el 2024, però l'executiu ha passat de puntetes per la carpeta. L'acord apostava per "continuar treballant pel màxim reconeixement de l'esport català a tots els nivells", i en concret, buscava "promoure la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions". Remetien, però, al marc estatal i a la col·laboració amb les federacions. Portat a la pràctica, ERC i el PSC es comprometien a constituir una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l'Esport, que promogués les seleccions esportives catalanes. Un any i mig més tard, l'oficina no existeix. Berni Álvarez, conseller d'Esports, va ser franc. "Hi estem treballant, ja tenim la ubicació adequada, i hem posat una partida pressupostària per als següents pressupostos que espero que s'aprovi". Aquest dimarts el PSC ha evitat fer-se la foto amb altres partits i la pancarta "Una nació, una selecció".
El contrast amb Euskadi
Tot plegat, s'agreuja quan es compara la situació a Catalunya amb la que viu el País Basc, un territori també amb forta presència sobiranista i unes aspiracions similars a les catalanes. Ells van ser els primers a organitzar un partit contra Palestina -Catalunya va organitzar el seu arran de la presència dels palestins a l'Estat- i no van tenir problemes ni per omplir un estadi de 50.000 persones -San Mamés- ni per comptar amb un entrenador de Primera Divisió -Jagoba Arrasate, tècnic del Mallorca- ni per formar una convocatòria plagada de jugadors de la màxima categoria. El mateix Arrasate va posicionar-se a favor de crear una selecció pròpia. "Euskadi vol una selecció que la representi, ara és el moment dels polítics". El partit entre palestins i bascs es va disputar el passat dissabte, amb victòria basca i múltiples gests de solidaritat.
Una selecció espanyola amb estrelles catalanes
A Catalunya, l'única figura vinculada al món del futbol que s'ha posicionat a favor del partit entre Catalunya i Palestina és Pep Guardiola. "Sempre hi ha un motiu per manifestar-se, en aquest cas és un partit de futbol. És simbòlic, però val més que els palestins puguin pensar que durant un temps som allà i que l'estadi faci goig", va dir a RAC1. A banda de Guardiola, en la darrera dècada cap referent del futbol català s'ha posat obertament a favor de la selecció. Puyol i Xavi, malgrat que van jugar puntualment amb Catalunya sempre van prioritzar el combinat espanyol. Tan sols Piqué, que també va ser un fix a la selecció de l'Estat, va posicionar-se a favor de l'autodeterminació de Catalunya.
El mal moment de la selecció catalana contrasta amb el període triomfal que travessa l'espanyola. Després d'una dècada de crisi, l'arribada de Luis de la Fuente i la fornada de jugadors culers -Cubarsí, Pedri, Ferran o Lamine Yamal- van tornar a fer campió d'Europa el combinat estatal. Precisament el millor jugador d'aquell torneig va ser un català, Lamine Yamal, que malgrat les estires-arronsa constants amb la Federació Espanyola de Futbol, ni es planteja anar amb la catalana. Al partit d'avui només hi va convocat un jugador del Barça, Marc Bernal. De Primera Divisió n'hi ha set: Fortuño, Terrats i Antoniu Roca (Espanyol), Tenas i Altimira (Vilareal), Joel Roca (Girona) i Sergio Gómez (Reial Societat). La resta de la llista la formen jugadors de Segona Divisió, Primera Federació i Segona Federació.
Una televisió catalana que aposta per Espanya
L'auge de la selecció espanyola ha arribat fins a la televisió en català. La 2 Catalunya, impulsada fruit d'un acord entre els socialistes i Junts, emet en directe els dos partits de la selecció espanyola de futbol d'aquest mes de novembre i les dues transmissions són en català. El president d'RTVE, José Pablo López, va explicar que l'emissió d'esports en català serà "un dels grans eixos" del nou canal. Aquesta tarda, TV3 emetrà el partit entre Catalunya i Palestina. Un element més per tornar a posar en el focus la selecció catalana, a l'espera de resoldre el dilema de si el partit contra Palestina serà una anècdota o pot reanimar el debat de l'oficialitat de les seleccions.
