L’Estadi Olímpic Lluís Companys acull aquest 18 de novembre el partit solidari entre la Catalunya i Palestina. Amb la inestimable col·laboració de l’entitat Act X Palestine, la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha organitzat aquest enfrontament que preveu acollir al voltant de 30.000 espectadors. Els beneficis aconseguits amb la venda d’entrades, que oscil·len entre els 5 i els 15 euros, es destinaran íntegrament a projectes humanitaris i a la reconstrucció de les instal·lacions esportives enderrocades a la Franja de Gaza durant el genocidi. 

El combinat palestí ve de jugar aquest darrer cap de setmana contra Euskadi, també en un partit solidari que va acabar amb un 3-0 favorable als euskeres. L'important, però, va passar a les graderies, on més de 50.000 aficionats van omplir San Mamés per reivindicar l’oficialitat de la selecció d’Euskadi i alçar la veu contra el genocidi que pateix el poble palestí. La FCF confia en viure un ambient similar al Lluís Companys, amb unes graderies plenes d’estelades i banderes de Palestina com a colofó de la jornada solidària amb el poble palestí i per reivindicar l’oficialitat de la selecció catalana. 

Esports

​FUTBOLÍTICA

L’origen de la selecció de Palestina, del projecte sionista al de l’OAP Ramon Usall

Premi al futbol popular

La convocatòria de la Selecció Catalana per l’enfrontament contra Palestina és un premi per al futbol català popular. La llista de Gerard López, seleccionador de Catalunya, inclou futbolistes d'equips de Primera Divisió i Segona Divisió, a més de premiar també a jugadors del Sabadell, Gimnàstic de Tarragona i Europa, de Primera Federació. Albertito Garcia, capità de la UE Sant Andreu que juga a Segona Federació, també ha estat premiat amb la convocatòria. 

“Una nació una selecció”

Josep Rull, president del Parlament, ha aprofitat l'acte de presentació del partit celebrat aquest dilluns sota el lema: “Una nació, una selecció”, per reivindicar l’oficialitat de la selecció catalana i mostrar solidaritat amb Palestina. Aquest objectiu d'una selecció catalana oficial perseguit, sense èxit, des de fa anys ens porta a imaginar com seria la Selecció de Catalunya si pogués comptar amb tots els seus efectius per disputar tornejos internacionals oficials. 

Com seria l'onze ideal de Catalunya?

Si ens posem a la pell del seleccionador català veurem que no tindria una tasca senzilla. Si partim del 4-3-3 canònic, amb un pivot i dos interiors, amb tots els jugadors convocables per Catalunya a disposició del tècnic, podríem veure un onze molt competitiu amb alguns dels millors jugadors del món en la seva posició:

La competència per entrar a l'onze és ferotge. Des de la porteria, on Joan Garcia i David Raya (dos dels millors porters del món) competirien per guanyar-se un lloc, una defensa de garanties amb molt color blaugrana i alternatives de nivell com Marc Cucurella o David López. Al mig del camp, joves de present i futur com Marc Casadó o Marc Bernal compartirien terreny amb jugadors internacionals com Dani Olmo o Aleix Garcia, a més d'Edu Expósito o Pol Lozano, futbolistes consagrats a Primera Divisió que estan fent una gran temporada amb el RCD Espanyol.

El gol també estaria assegurat. Lamine Yamal lideraria una davantera plegada d'alternatives. Des de Gerard Moreno, Javi Puado o Ferran Jutglà, fins a Xavi Simons. Internacional amb Països Baixos, Simons seria convocable amb la selecció catalana, ja que l'estrella del Tottenham va formar-se a les categories inferiors del Barça i, per tant, podria obtenir la nacionalitat catalana si ho desitges. La competència és tal, que en una possible convocatòria de la selecció catalana podrien quedar fora futbolistes de renom internacional com Marc Guiu (Chelsea FC), Pau Víctor (Sporting de Braga), Adama Traoré (Fulham FC) o Àlex Moreno (Girona FC). 

Són molts els catalans que reclamen poder veure jugar partits oficials a la seva selecció i s'imaginen a la quadribarrada competint en tornejos internacionals com el Mundial o l'Eurocopa. Els partits independentistes i entitats com Òmnium Cultural i l'ANC també defensen aquest projecte i apel·len a l'exemple de les seleccions d'Escòcia o Gal·les per defensar l'oficialitat de la selecció de futbol de Catalunya.