Les protestes per Gaza a Barcelona ja fa temps que, progressivament, han anat polint les manies a l'hora d'exhibir la indignació dels participants. Arran de la detenció dels membres de la Flotilla, les protestes es van convertir en multitudinàries. Poc després, mentre la comunitat internacional evitava aplicar accions contundents contra l'estat d'Israel, i mentre l'ONU ja feia setmanes que qualificava els fets de genocidi, es presentava un acord de pau signat per Hamàs i pel govern israelià. Ara, milers de persones han tornat a sortir a Barcelona a impugnar la paraula "pau" d'aquell acord, a reclamar sancions contra el govern de Benjamin Netanyahu, a demanar que el poble palestí pugui recuperar tot el que se li ha massacrat. I s'ha fet amb una marxa des de l'estació de Sants fins al consolat d'Israel, amb 15.000 persones segons la Guàrdia Urbana i amb alguns focus d'aldarulls. També amb ruixades de gas pebre i càrregues policials en diferents moments de la mobilització.

L'enrenou al carrer ha recordat, per moments, al caos que envolcallava algunes de les grans mobilitzacions que la capital catalana ha vist durant l'última dècada. La protesta feia conviure dos ritmes en un mateix carrer. A una banda del carrer Tarragona, on ha començat la mobilització, podia haver-hi un riu de manifestants protagonitzant un caminar tranquil, revestit de càntics contra la permissivitat europea davant el genocidi del poble palestí. I a l'altra banda del carrer, en el costat muntanya, podia veure's com s'apedregava un restaurant Burger King -una de les empreses assenyalades com a còmplice de l'estat israelià- i com se situaven al centre de la calçada contenidors en flames a mode de barricada, senyal inequívoc del nervi de la jornada.

Amb la manifestació allunyant-se del punt inicial, els punts de tensió s'han fet menys explícits i recurrents. El cert, però, és que quan hi havia algun moment de tensió amb els antiavalots dels Mossos d'Esquadra, a més de les habituals càrregues amb la porra, avui es desvetllava una nova normalitat: ruixar els manifestants amb gas pebre. Això, que ja s'havia fet de manera puntual durant les protestes després de l'assalt a la Flotilla, s'ha acabat de convertir en una pràctica intensiva. 

De fet, abans fins i tot que la manifestació central comencés, a les sis de la tarda, els Mossos ja havien donat pistes d'aquest nou tarannà. Faltaven alguns minuts per a les cinc de la tarda quan una cinquantena de persones havien segut a terra, a la sortida de l'Hotel Barceló Sants per evitar que hi poguessin sortir els jugadors de l'equip israelià de bàsquet Hapoel Jerusalem i fer camí cap a Manresa. Quan no portaven ni cinc minuts de protesta passiva, i quan ja havien dit per un megàfon que es deixarien enretirar un a un, els antiavalots han optat per una fórmula inèdita: sense mediar cap estratègia alternativa, des d'un dels extrems de la sentada han començat a ruixar amb gas pebre els participants de l'acció. Els manifestants han hagut de marxar corrents, amb les irritacions corresponents a ulls, boca i cara, mentre els sanitaris voluntaris els atenien amb el que podien. Amb Almax barrejat amb aigua, amb sèrum fisiològic, fins i tot amb llet.

Un final enrevessat al consolat

Hores més tard, la protesta marxaria de Sants i enfilaria cap al consolat d'Israel, que estava blindat amb una senefa infinita de tanques, amb furgonetes dels antiavalots i amb agents a peu de carrer. Era el punt final del recorregut d'una manifestació convocada tant pels sindicats majoritaris -CCOO i UGT- com pels alternatius -CGT, IAC, Intersindical, Solidaritat Obrera i Co-Bas-, quan habitualment es mobilitzen per separat. Les marxes s’han convocat conjuntament entre les organitzacions sindicals i les plataformes Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya. Els milers de manifestants han insistit que l'alto el foc no és suficient i que el pacte de pau no implica cap redempció cap a un poble palestí massacrat. També es reclama el retorn del territori ocupat a la ciutadania de franja de Gaza.

Quan ja eren més de les vuit del vespre, l'entorn del consolat israelià ja deixava clar que la indignació encara tenia corda. Alguns manifestants especialment arrauxats posaven a prova la policia, mentre que els agents saltaven amb facilitat. Si uns disparaven gas pebre, els altres reculaven i responien amb llançaments de pirotècnia contra l'edifici diplomàtic israelià i contra la línia policial dels Mossos. Entremig, s'encabalcaven les corredisses i les persecucions amb les furgonetes dels antiavalots. També tornarien els contenidors en flames, ara a la Gran Via de Carles III. Fonts oficials de la policia catalana han acabat confirmant una quinzena de detinguts, cap a les onze de la nit. 

Mentre s'aclareixen els detalls d'una jornada convulsa a Barcelona, queda l'evidència que milers de persones han tornat a intentar sacsejar, aquesta vegada amb més contundència, la tranquil·litat quotidiana d'una ciutat a 3.000 quilòmetres de Gaza. I ho fa fet recordant que hi ha uns responsables polítics que o bé l'han liderat o bé han convalidat el genocidi, amb les seves accions. "No hi haurà pau per als criminals", resumia una pancarta amb les cares de Netanyahu i Donald Trump.