Barcelona ha viscut els darrers 15 anys un cicle de protestes generós. S’han viscut innombrables escenes de resistència a desnonaments, l’acampada del 15-M, la indignació de Can Vies, les mobilitzacions pel procés, la rauxa per la sentència de l'1-O o la resposta popular a l’empresonament de Pablo Hasél. En aquest mateix temps s’ha consolidat també un avenç tecnològic a la butxaca de tothom, els mòbils amb una càmera funcional. I, entremig de les dues realitats, ha perviscut també un fet comú: la tensió entre manifestants i agents de la policia, un estira-i-arronsa que sovint acaba en els jutjats, amb acusacions greus i conseqüències penals enrevessades. De vegades, però, un mòbil i un vídeo ho poden canviar tot. Ara, experts detallen a Nació què ha suposat aquest canvi, després de diversos exemples acumulats, els darrers anys.

Aquesta mateixa setmana es coneixia la sentència sobre el cas d’un jove que havia estat llançat a terra, detingut i acusat de delicte d’atemptat contra l’autoritat, a plena llum del dia, durant un desallotjament a l’Eixample. Els fets, llegint l’atestat policial, pintaven molt malament per al noi. Però de sobte unes imatges capgiren el cas. La defensa aporta un vídeo que demostrava que el jove no havia fet res, que ni tan sols estava al rovell de l’ou de la protesta, que no havia existit cap atemptat contra l’autoritat i que només aplaudia i cantava quan va ser assaltat per l’agent dels Mossos d’Esquadra. Malgrat la claredat del vídeo, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha convingut que aquells fets es castiguin amb una multa de només 500 euros per al mosso, i una compensació de 175 euros per al manifestant, va avançar Eldiario.es. 

En aquest cas, l’agent implicat argumenta que li va semblar notar un toc contra el seu cas i que ho va interpretar com una agressió, malgrat després es comprovés que no ho era. Els jutges, tant els del TSJC com els de l’Audiència Provincial de Barcelona, van ser indulgents amb el policia i van acceptar els seus arguments com a vàlids. A l’altra banda, el jove afectat i la mateixa fiscalia demanaven una condemna per detenció il·legal. La judicatura, però, ho ha deixat en una multa.

Una realitat repetida

No és l’únic cas com aquest. L’any 2019, a Horta, un altre mosso de la Brigada Mòbil (Brimo) va protagonitzar un placatge volador contra un jove manifestant que protestava en un acte de Ciutadans. A més, se’n va arrestar un altre també, acusant-lo d’haver intentat aturar la detenció inicial. Tot plegat els semblava surrealista als dos implicats, que ni es coneixien ni estaven participant de cap fet violent. Els demanaven fins a un any i nou mesos de presó. Però un vídeo va tornar a emergir, es va publicar a Twitter -ara X- i va comportar-ne l’absolució. El magistrat del jutjat penal número 13 de Barcelona se’n feia creus, de la diferència entre el relat policial i les imatges. 

I encara un altre cas més recent va ser més cruent. Fa dos anys es va conèixer el cas d’un noi que al 2020 caminava pel Raval quan va ser víctima d’una detenció violenta per part de diversos agents dels Mossos. També li van atribuir un delicte d’atemptat contra l’autoritat, però a les imatges gravades des d’un balcó per una veïna el que s’apreciava és com els agents de policia que intervenien colpejaven i vexaven el jove. Mentre que la judicatura va desestimar les acusacions que requeien sobre el jove, el vídeo va fer que la fiscalia hi entrés de manera proactiva al cas. Va demanar vuit anys i mig de presó per a cadascun dels quatre antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) implicats. 

La irrupció dels vídeos ciutadans als judicis, un canvi substancial

El que és clar és que l'existència dels mòbils ha permès obtenir més punts de vista sobre uns fets que abans eren més difícils d'esclarir. Això funciona en dues direccions: la societat civil té més dispositius a mà, però també els cossos policials han optimitzat els equipaments de gravació a peu de carrer, els darrers anys, i ho han convertit en peça clau per arribar als tribunals. La gran diferència amb el passat, però, és que ara els intents de fiscalització policial són molt més objectius. Si existeix un vídeo diàfan, aquesta prova pot decantar molt més les conclusions del jutge del que mai podria haver-ho fet la versió de l'acusat i les aportacions de diversos testimonis. 

"És evident que la generalització dels telèfons mòbils i que la gent enregistri les actuacions policials ha ajudat molt, tant a la denúncia de males praxis policials, com els maltractaments o les càrregues injustificades, com amb l'absolució de persones que eren innocents i se les assenyalava en un atestat de forma injusta. Als atestats policials s'introdueix literatura, s'assenyalen persones que són les responsables d'uns fets i s'exageren conductes delictives. Hi ha moltes ocasions en què un enregistrament desmenteix la versió policial", resol l'advocat penalista i criminòleg Xavier Muñoz. "Les imatges han canviat el panorama de la càrrega provatòria en els processos penals", afegeix de manera més tècnica Marta Vallverdú, advocada del Servei d'Atenció i Denúncia del Centre Irídia.

També Andreu Joan Martínez, professor de la Facultat de Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i expert en polítiques públiques de seguretat, considera que aquesta realitat ha modificat el curs habitual dels incidents entre policia i la ciutadania mobilitzada: "Permet lluitar contra la paraula dels agents de l'autoritat, quan segurament abans d'aquesta tecnologia era molt difícil de fer-ho, perquè requeria un element provatori molt elevat". Aquesta presumpció de veracitat dels funcionaris policials afecta els processos administratius (multes), però la versió dels agents té també un pes molt rellevant a la via penal.

La tensió amb les interpretacions de la judicatura

De fet, encara ara un vídeo no assegura l'èxit de les acusacions contra les forces de seguretat. L'exemple d'aquesta setmana, amb el posicionament del TSJC que considera que és difícil concloure que l'agent de policia practiqués una detenció arbitrària, ho confirma. L'advocat que ha portat aquest cas, Eduardo Cáliz, d'Alerta Solidària, lamenta les resistències judicials davant proves gràfiques: "Teníem una prova real i absolutament objectiva i al final han trobat la manera de donar-li la volta a la llei per evitar que hi hagi un policia condemnat d'una manera proporcional a la gravetat dels fets".

En aquest sentit, Cáliz adverteix de les conseqüències socials que es poden desprendre d'aquestes resolucions dels magistrats: "Si davant proves objectives com els vídeos el poder judicial busca protegir els cossos policials, ens trobarem una societat amb uns drets fonamentals de la ciutadania en perill. I això pot afectar qualsevol, ja sigui en una protesta pel català o a favor de l'escola pública".

Les actuacions policials es poden gravar sempre

Sigui com sigui, tots els experts consultats incideixen en la pertinència de gravar imatges davant fets controvertits i moments de tensió. "Qualsevol captació d'imatges que estigui en propietat de qualsevol persona, ja sigui un periodista o particulars, no té cap impediment", estableix Andreu Joan Martínez. Aquesta consideració compta, a més, amb un posicionament del Tribunal Constitucional (TC) sobre el tema. No hi ha cap límit per enregistrar cap actuació. Així, estaria prohibit que els Mossos pressionin la ciutadania perquè deixi de gravar o perquè esborri material audiovisual. "Però passa. És habitual. Des del nivell verbal, de dir que parin de gravar, fins a manotades per tirar a terra un mòbil o pressions per esborrar arxius", explica Marta Vallverdú, qui fa temps que acumula casos amb proves de mòbils entremig. Fa tres anys, la mateixa Guàrdia Urbana de Barcelona va haver d'obrir un procés intern de sanció a uns agents després que un vídeo demostrés que havia colpejat el telèfon d'un ciutadà que captava l'actuació policial.

El que sí que té límits és què se'n fa després, amb aquell arxiu. La llei mordassa estableix que no es pot compartir públicament allò que posi en perill la seguretat o la intimitat d'un agent, o que comprometi l'èxit d'un operatiu policial. Això, però, no és fàcil de resoldre i es deixa marge a la justícia perquè es posicioni. "En el moment que el legislador utilitza aquests conceptes ambigus, estan subjectes a interpretació. En aquests casos, sí o sí ha d'haver-hi un judici de ponderació, i llavors ja es veuria si predomina la interpretació àmplia dels conceptes o si és molt restrictiva", remata Martínez. Al seu torn, el consell de l'advocada del Centre Irídia és ser molt curós amb els vídeos que capten situacions greus, no editar-los de cap de les maneres, preservar-los al dispositiu d'origen i intentar posar-se en contacte amb la persona agreujada abans de fer-ne cap ús públic.