Les vulneracions dels drets lingüístics cada vegada són més habituals en tots els àmbits, però sobretot en els de la restauració, de l'administració i de la sanitat. En són una mostra els casos recents de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, a qui van anul·lar una reserva en un establiment després d'adreçar-se en català al personal; de l'economista Ferran Piqué, que en una trucada als Mossos per sol·licitar assistència en un accident va demanar a un agent que li parlés en català i li va penjar el telèfon, i de la pacient de 100 anys de l'hospital Sagrat Cor de Barcelona, a qui van exigir que parlés en castellà per ser atesa. 

De fet, les denúncies i les queixes per discriminacions lingüístiques s'han disparat els últims dos anys, amb uns 3.000 expedients entre el 2023 i el 2024, si fa no fa la meitat de tots els que s'han registrat des del 2012, segons dades de l'Agència Catalana de Consum (ACC). El cas, però, és que aquestes xifres no reflecteixen del tot la realitat perquè la majoria dels catalanoparlants no són prou conscients dels seus drets lingüístics. Per això, Plataforma per la Llengua ha publicat la Guia Pràctica d'Autodefensa dels Drets Lingüístics amb l'objectiu de donar a conèixer tot el que es pot fer per defensar els drets lingüístics com a consumidor de manera efectiva. 

Les discriminacions lingüístiques: de la restauració a la sanitat

Abans de res, com bé apunta Plataforma per la Llengua, cal saber que un dret lingüístic és "el dret de tota persona i comunitat a conèixer, viure, preservar i desenvolupar la seva identitat cultural, incloent-hi la seva identitat lingüística, en un marc de convivència i diàleg intercultural". Així doncs, els habitants de Catalunya tenen "dret a fer servir el català en les relacions amb les administracions públiques", i de manera més limitada, també tenen "dret de parlar en català en les relacions de consum". Malgrat tot, en diversos àmbits es continuen vulnerant aquests drets lingüístics.

Per exemple, la restauració és el principal sector objecte de queixes i denúncies, amb gairebé la meitat: més de 600 l'any passat entre restaurants, bars i granges. I, en la mateixa línia, les queixes per discriminació lingüística en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que tenen lloc en les relacions amb l'administració pública: el 2024 van créixer un 17,7% al sistema de salut públic i un 10,6% a la sanitat privada. Amb tot, també cal tenir en compte que es consideren discriminacions lingüístiques, aclareix l'entitat, "les exigències als ciutadans d'expressar-se en una altra llengua diferent del català per accedir a un servei, la denegació o l'obstaculització d'aquest servei pel fet d'expressar-se en català o la negativa de tractar els usuaris catalanoparlants de la mateixa manera que els parlants d'altres llengües". 

El dret a ser atès en català

En principi, Catalunya garanteix els drets lingüístics dels ciutadans en les relacions amb les administracions. A més a més, però, hi ha tres lleis que ratifiquen aquests drets i, concretament, emparen el dret a ser atès en català: la llei 1/1998, de Política Lingüística; la llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, i la llei 18/2017, de Comerç, Serveis i Fires.

Aquestes lleis precisament estableixen unes obligacions destinades a totes les empreses en matèria de retolació, atenció als clients i els usuaris, oferta de serveis i documentació, i determinen que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, que han de tenir els rètols fixos almenys en català i que han de tenir els documents d'oferta de serveis almenys en català, entre d'altres. 

Gravar i demanar el full de reclamacions, entre les recomanacions

Així doncs, quan ens trobem que el cambrer ens atén abans en castellà que en català, que el repartidor ens exigeix les dades en castellà per lliurar-nos un paquet o que els de la companyia telefònica ens truquen i ens diuen "háblame en español, que no te entiendo", Plataforma recomana gravar la conversa de la situació de discriminació per tenir-ne proves. En aquest sentit, remarca que "enregistrar una conversa en què participem, tant en format vídeo com en àudio, és plenament legal i segur" i que, per tant, "es pot enregistrar qualsevol conversa en què intervinguem sense avisar la resta dels interlocutors". De fet, "la jurisprudència del Tribunal Suprem assegura que les gravacions de converses particulars fetes pels participants no vulneren el dret al secret de les comunicacions". Així mateix, afegeix l'entitat, "el que sí que cal fer és anar amb compte amb quina mena de difusió en fem" i "posar l'altaveu del mòbil i gravar la conversa amb un segon dispositiu per enregistrar les trucades telefòniques de manera segura i pràctica".

Una altra recomanació de Plataforma, a més d'enregistrar la conversa, és demanar que ens facilitin el full de reclamacions en els casos presencials. Tot i això, hi ha la possibilitat que l'establiment s'hi negui, encara que l'ACC doni per fet que sempre ens el facilitarà. En aquesta situació, cal "trucar a la policia local o als Mossos d'Esquadra perquè els agents es desplacin fins al lloc per denunciar la discriminació i deixar constància que l'establiment infringeix el codi de consum". 

La importància de denunciar i fer complir la llei

L'entitat insisteix que, perquè les empreses i els serveis de concessió pública es vegin empesos a prendre mesures de canvi i perquè els representants polítics entenguin que els drets lingüístics són drets de primera, cal denunciar sempre qualsevol discriminació lingüística. Queixar-se funciona, com hem vist amb el doble cas de discriminació lingüística en un poliesportiu públic de Cerdanyola del Vallès, que ha acabat amb un bon desenllaç per millorar l'atenció en català als serveis públics, ja que farà cursos de llengua als treballadors i exigirà el coneixement de català en les noves contractacions. 

Ara bé, aquestes queixes no s'han de reduir a fer una publicació o un tuit a les xarxes socials. És important que es presentin davant l'Agència Catalana de Consum, un tràmit de menys de cinc minuts que consisteix a omplir aquest formulari per denunciar el que ha passat. Com apuntava recentment Agustí Tola, membre de l'executiva de Plataforma i coordinador d'Empresa i Consum, en conversa amb Nació, "molts comerços i establiments incompleixen la normativa, però si ningú no ho denuncia, passen desapercebuts".

Finalment, Plataforma ofereix un servei de queixes i consultes, format per un equip d'especialistes en diferents àmbits, per informar els usuaris sobre els seus drets lingüístics i sobre com poden formular instàncies i comunicar les queixes o les consultes a les empreses i les administracions pertinents. Tot i això, cal posar el focus en l'administració perquè "no té cap mena de sentit que tinguem unes lleis que no es facin complir, qui n'ha de vetllar són les mateixes institucions", concloïa Tola.