El cas de doble discriminació lingüística en un poliesportiu públic de Cerdanyola del Vallès acaba amb una solució descafeïnada. Cal recordar que tot plegat sorgeix arran de la denúncia d'un home perquè la monitora de natació de les filles no parlava català, i que posteriorment va acabar amb què la recepcionista directament no entenia la llengua.
En la resposta a la reclamació presentada pel pare, a la qual ha tingut accés Nació, el pavelló esportiu reconeix que el desconeixement de la llengua és una tendència generalitzada entre el personal. Per aquest motiu, asseguren que ja tenen preparat un programa de formació per reforçar el coneixement de la llengua que començarà a partir de gener. Per la seva banda, l'Ajuntament del municipi declina fer cap declaració a la consulta feta per aquest diari.
Si bé el denunciat va posar èmfasi a dir que no era una denúncia personal, el poliesportiu aclareix la situació de les dues treballadores implicades. En el cas de la monitora, expliquen que no es troba còmoda utilitzant el català perquè fa poc temps que està al sector, tot i que l'entén i el parla. De la recepcionista, matisa que és treballadora temporal i que fa poc temps que viu a Catalunya i "s'està esforçant per aprendre la llengua". No s'especifica si l'atenció continuarà sent en castellà, tot i res fa pensar el contrari.
Com vaig dir per aquí, divendres passat vaig presentar una queixa al PEM Guiera de Cerdanyola del Vallès pel desconeixement de la llengua catalana per part de dues treballadores del centre. Aquesta setmana he rebut la seva resposta, però no em satisfà. Explico per què. 🧵✨ (1/7)
— Seni (p) (@seniarcoprov) December 5, 2024
Així van ocórrer els fets
El cas al Poliesportiu Guiera el va denunciar un usuari a través d'X (antic Twitter) i en va oferir més detalls en declaracions a Nació. "Les meves files van dir-li a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català, i ella va respondre que no el parlava". En aquell moment, el pare de les nenes va demanar explicacions a la recepció del recinte, on es va trobar amb la mateixa sorpresa que les seves filles.
La recepcionista va demanar-li que se li dirigís en castellà perquè no entenia el català, i finalment va haver de presentar-se una companya. Aquesta, que sí que parlava el català, va restar importància als dos casos i va dir que "no passava res". "Em va sorprendre molt, perquè tota la documentació sempre l'envien en català", assegurava el denunciant en conversa amb aquest diari.
Dos antecedents de priorització del castellà
A la vegada, però, també explicava que en dos casos anteriors ja ha viscut com es prioritza el castellà. Un altre monitor ja va començar les classes en aquest idioma fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a passar-se al català quan se li va demanar. Una reunió d'aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l'excusa que "la gent no entén el català", però finalment es va canviar després d'una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà.
Cal tenir en compte que el fet que es tracti d'un edifici municipal fa que la discriminació lingüística sigui més rellevant. I és que tant la llei de política lingüística a Catalunya com el reglament d'usos lingüístics de Cerdanyola marquen que s'ha de garantir l'atenció en català als serveis públics.
El reglament municipal del municipi vallesà és molt clar: "L'Ajuntament ha d'emprar el català per a les seves tasques i relacions". Això, evidentment, inclou qualsevol servei municipal com, en aquest cas, un poliesportiu públic. El cas es va resoldre al poliesportiu amb "mala cara" de les recepcionistes, que van facilitar-li un full de reclamacions al denunciant, i que ha rebut la resposta explicada en aquestes línies.