El cas de doble discriminació lingüística en un poliesportiu públic de Cerdanyola del Vallès acaba amb un bon desenllaç per millorar l'atenció en català als serveis públics. Cal recordar que tot plegat sorgeix arran de la denúncia d'un home perquè la monitora de natació de les filles no parlava català, i que posteriorment va acabar amb què la recepcionista directament no entenia la llengua.
En la resposta a la reclamació presentada pel pare, a la qual ha tingut accés Nació, el pavelló esportiu reconeixia que el desconeixement de la llengua és una tendència generalitzada entre el personal. Per aquest motiu, asseguraven que ja tenen preparat un programa de formació per reforçar el coneixement de la llengua que començarà a partir de gener.
Ara, l'Ajuntament, que en el seu moment va preferir no fer declaracions a aquest diari, s'ha reunit amb el denunciant i amb Plataforma per la Llengua. Més enllà d'aquests cursos de català, a partir del febrer l'empresa que gestiona el poliesportiu exigirà el coneixement de la llengua en les noves contractacions. En paral·lel, l'entitat oferirà formacions al personal del pavelló, i el consistori s'ha compromès a traslladar aquestes mesures a altres espais públics i privats de la ciutat. "Queixar-se funciona", ha conclòs el denunciant.
1/ 🗣️ Avui hem fet un pas per millorar l'ús del català als serveis municipals! He participat en una reunió amb el regidor d'Esports, el cap de servei, la tècnica superior d'Esports de @Cerdanyola i el director del PEM Guiera. M'han acompanyat dues tècniques de @llenguacat
— Seni (p) (@seniarcoprov) December 19, 2024
(🧵Fil)
Així van ocórrer els fets
El cas al Poliesportiu Guiera el va denunciar un usuari a través d'X (antic Twitter) i en va oferir més detalls en declaracions a Nació. "Les meves files van dir-li a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català, i ella va respondre que no el parlava". En aquell moment, el pare de les nenes va demanar explicacions a la recepció del recinte, on es va trobar amb la mateixa sorpresa que les seves filles.
La recepcionista va demanar-li que se li dirigís en castellà perquè no entenia el català, i finalment va haver de presentar-se una companya. Aquesta, que sí que parlava el català, va restar importància als dos casos i va dir que "no passava res". "Em va sorprendre molt, perquè tota la documentació sempre l'envien en català", assegurava el denunciant en conversa amb aquest diari.
Dos antecedents de priorització del castellà
A la vegada, però, també explicava que en dos casos anteriors ja ha viscut com es prioritza el castellà. Un altre monitor ja va començar les classes en aquest idioma fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a passar-se al català quan se li va demanar. Una reunió d'aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l'excusa que "la gent no entén el català", però finalment es va canviar després d'una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà.
Cal tenir en compte que el fet que es tracti d'un edifici municipal fa que la discriminació lingüística sigui més rellevant. I és que tant la llei de política lingüística a Catalunya com el reglament d'usos lingüístics de Cerdanyola marquen que s'ha de garantir l'atenció en català als serveis públics.
El reglament municipal del municipi vallesà és molt clar: "L'Ajuntament ha d'emprar el català per a les seves tasques i relacions". Això, evidentment, inclou qualsevol servei municipal com, en aquest cas, un poliesportiu públic. El cas es va resoldre al poliesportiu amb "mala cara" de les recepcionistes, que van facilitar-li un full de reclamacions al denunciant, i que ha rebut la resposta explicada en aquestes línies.