Del 6 al 30 de novembre es produeix al cel un fenomen especial que es pot veure sense necessitat d'instruments especialitzats: la pluja d'estels dels Leònids. Aquesta rep el nom de la constel·lació del Lleó perquè és d'on sorgeix la pluja d'estels, però el seu origen està relacionat amb el cometa Tempel-Tuttle, que al seu pas deixa fragments de la seva cua que queden flotant a l'espai.
Per poder observar aquest fenomen el moment ideal per a mirar el cel és aquest dilluns a la nit, ja que és la nit del 17 al 18 de novembre quan més estels Leònids cauen i es veuen al cel. Els experts preveuen que la millor hora serà durant les primeres hores de la nit del dia 17 de novembre, ja que la lluna quedarà per sota de l’horitzó fins ben entrada la matinada i, per tant, il·luminarà molt poc el cel, cosa que permet una millor visibilitat.
ATENCIÓ✨Pluja d’estels Leònids
— Parc Astronòmic Prades (@parcastroprades) November 15, 2025
Quan? Màxim 17 de novembre
On? Busquem un cel fosc 🌌
Com? Sense 🔭 a ull nu
Quants meteors? 10/15 l’hora
A l’oest català tenim 3 grans Destinacions STARLIGHT 👇🏽
🌌 @pnaiguestortes Pirineu
🌌 @parcastronomic Montsec
🌌 @parcastroprades Prades pic.twitter.com/gzxHTqonSh
Es podran veure entre 10 i 15 meteors per hora sense necessitat de telescopi, només a ull nu. De fet, només serà necessari buscar un bon lloc des d'on es pugui observar el cel fosc, sense molta contaminació lumínica. Al país hi ha tres opcions que recomanen des del Parc Astronòmic de Prades: el Parc Nacional Aigüestortes Estany de Sant Maurici, el Parc Astronòmic del Montsec a la Serra del Montsec i el mateix Parc Astronòmic de Prades.
El temps no acompanyarà molt aquest dilluns a la nit al litoral barceloní pels núvols que hi haurà, però a l’interior, a Ponent, als Pirineus i a les comarques tarragonines el cel estarà més buit i deixarà veure la pluja de Leònids amb claredat.
Què són els Leònids?
La coneguda pluja d’estels Leònids és, en realitat, les restes de la cua del cometa Tempel-Tuttle en passar a prop de la Terra. Aquest cometa, d’uns dos quilòmetres de diàmetre i amb una òrbita que completa aproximadament cada 33 anys al voltant del Sol, va alliberant fragments diminuts de gel i pols que queden flotant a l’espai.
Quan la Terra en el seu moviment anual es troba amb aquestes restes, penetren l’atmosfera i es converteixen en traços lluminosos que cauen a molta velocitat i es cremen per la fricció amb l'aire, donant lloc a l’espectacle lumínic que observem des del planeta.
