Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants el primer un quart del segle XXI, passant de 6,2 milions a més de 8. Un de cada deu dels 20 milions de nous ciutadans de la Unió Europea resideixen a Catalunya i només quatre dels 27 països comunitaris registren creixements més elevats, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) recollides per l'ACN. Ara bé, el creixement no és simètric a tot el país. Les dades mostren que la població ha incrementat especialment al litoral i a les ciutats mitjanes, mentre que l'interior es continua buidant i les ciutats petites perden habitants. 

El salt demogràfic respon principalment a l’arribada de persones nouvingudes, que avui són un 25% dels catalans i que majoritàriament han poblat l’àrea metropolitana de Barcelona i les zones costaneres. La seva presència, però, no ha evitat l’envelliment poblacional -l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys- ni tampoc el despoblament als micropobles: prop de 200 han perdut habitants.

I és que gràcies a la població migrada i malgrat la davallada sostinguda de la natalitat, Catalunya ha guanyat gairebé un 30% d’habitants en 25 anys i les projeccions de l'Idescat apunten que la població seguirà creixent: augmentarà en 541.000 persones els pròxims 10 anys fins a arribar als 8,55 milions d'habitants, un 6,8% més que actualment. I això, malgrat que el creixement natural seguirà sent negatiu (-113.000 persones), és a dir, hi haurà més defuncions que naixements. De nou, seran els immigrants els que faran créixer la població, amb un saldo migratori estimat de 654.000 persones el decenni entrant.

Catalunya creix més de pressa que la resta de la UE

Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic molt per sobre de la UE, d’un 4,9%. El club comunitari ha saltat dels 430 als 450 milions en l'últim quart de segle, i en números rodons, un de cada deu nous habitants és resident a Catalunya. De fet, només quatre dels 27 països membres de la Unió Europea mostren un ritme de creixement poblacional més elevat que el català: Luxemburg (55,3%), Malta (47,2%), Xipre (43,3%) i Irlanda (41,4%).

Catalunya està per sobre de la pujada espanyola (20,3%) i també per sobre de tots els grans països de la Unió, com ara França (12,5%), Itàlia (3,6%) o Alemanya (1,6%). Hi ha una desena d'estats que fins i tot pateixen una pèrdua d'habitants, tots ells dels Balcans o bé de l'Europa de l'Est.

La població augmenta al litoral i a les àrees metropolitanes

De forma general, la població ha crescut sobretot a les comarques i municipis més metropolitans i costaners, amb algunes excepcions. En realitat, només hi ha tres comarques que hagin perdut habitants respecte a l’any 2000, la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%).

Els grans creixements són a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb el Barcelonès al capdavant, que ha guanyat més d’un quart de milió d’habitants i ara en compta 2,35 milions. El Vallès Occidental n’ha guanyat també 242.000, la qual cosa suposa un creixement percentual superior (d’un 34%) i la situa com la segona comarca més poblada amb més de 960.000 veïns.

Al seu torn, el Baix Llobregat experimenta un creixement també significatiu (+25%), de més de 170.000 persones, per un total de 848.000. I el Maresme i el Vallès Oriental guanyen encara més població -en termes relatius- amb un 37% i 38% més d’habitants, respectivament, amb 472.572 habitants avui al Maresme i 426.653, al Vallès Oriental.

En nombre d’habitants guanyats, després de les comarques ja esmentades, venen el Tarragonès, el Gironès, la Selva, el Baix Penedès, el Baix Camp i el Garraf. En aquest sentit, el Segrià és l’única comarca de fora de l’entorn costaner i metropolità que ha guanyat més de 50.000 habitants en aquest temps, un 32% més de població.

A més, el creixement de la població i la seva ubicació en municipis cada vegada més grans ha engreixat el llistat de localitats catalanes de més de 10.000 habitants. Fa 25 anys n’hi havia menys d’un centenar a tot Catalunya, i ara n’hi ha 38 més i la llista arriba als 132. De nou, la majoria són en comarques metropolitanes o costaneres.

Aquestes són les comarques que més n’han guanyat: set dels nous municipis de més de 10.000 habitants són del Maresme (Premià de Mar, Montgat, Alella i Argentona, entre altres); cinc, al Vallès Oriental (Lliçà d’Amunt, la Roca del Vallès o Bigues i Riells); quatre, al Baix Llobregat (Abrera, Vallirana, Corbera i Pallejà); i quatre més al Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Torroella de Montgrí).

Fora de l’àmbit metropolità i costaner destaquen alguns municipis que han doblat població, casos com Alcarràs, al Segrià, que passa de 4.700 a 10.500 veïns; Piera, a l’Anoia, de 8.500 a 17.800 habitants; o Masquefa, també a l’Anoia, de 4.500 a 10.100. A Catalunya, només hi ha un sol municipi de més de 10.000 habitants que hagi reculat en termes de població durant aquest període. És Badia del Vallès (Vallès Occidental), que en aquest temps ha perdut el 16% dels seus habitants i ha passat de 15.500 veïns a 13.000.

L'interior i els micropobles perden veïns

L’altra cara de la moneda són els municipis petits, de fins a 1.000 habitants, altrament anomenats micropobles, que simbolitzen el despoblament: són el 88% de tots els municipis catalans que han perdut població en 25 anys, és a dir 194 de 219. Aquesta xifra, els 194 micropobles que han perdut veïns, representen el 40% de tots els micropobles.

Joan Solà, alcalde de Riner (Solsonès) i president de l'Associació de Micropobles de Catalunya explica a l’ACN com la despoblació ha fet perdre a molts indrets serveis bàsics com l’escola municipal, l’assistència sanitària o el petit comerç. Una situació que “difícilment pot atreure noves famílies o fer que la població es vulgui quedar”. Per revertir-ho, proposa “tirar endavant de forma desacomplexada” iniciatives com el “multiservei” per garantir arreu “els serveis més bàsics”.