Les discriminacions lingüístiques formen part del dia a dia dels catalanoparlants i així ho demostren noves dades. Plataforma per la Llengua ha rebut més de 3.000 queixes per motius lingüístics durant el 2025, fet que suposa un rècord en el registre anual, segons ha avançat RAC1. La dada és prou clara: l'entitat lingüística ha rebut, de mitjana, un total de més de vuit denúncies al dia. La diferència respecte fa una dècada també és molt evident, ja que les denúncies s'han disparat més del 650%. Fa cinc anys, segons l'entitat, la xifra era la meitat de les rebudes al llarg del 2025.
Quins són els motius d'aquest creixement? Doncs l'entitat dona dos motius. El primer és que la ciutadania cada cop està més conscienciada i tolera menys els episodis de catalanofòbia. Així doncs, els catalanoparlants s'han acostumat a denunciar els fets amb més insistència que en anys anteriors. Ara bé, Plataforma per la Llengua també denuncia que les institucions no han fet els deures amb la llengua quan tocava i que ara és la ciutadania qui en pateix les conseqüències.
Les dades no són provisionals i es presentaran en un informe de cara a la primera meitat del 2026. En tot cas, el sector que acumula més denúncies per discriminacions lingüístiques és el de l'hostaleria i la restauració. De fet, al voltant d'una de cada quatre queixes en el sector privat provenen d'aquests espais. Habitualment, també a través de xarxes socials, són molts els catalanoparlants que denuncien que treballadors de l'hostaleria o la restauració s'han negat a atendre'ls per motius lingüístics. Plataforma per la Llengua lamenta que tant l'administració com els negocis no fomentin que la gent nouvinguda aprengui la llengua.
Per altra banda, en el sector públic és la sanitat qui rep més queixes. L'últim balanç de l'entitat, publicat a l'octubre amb dades de 2024, apuntava que quatre de deu denúncies de les administracions autonòmiques venien d'aquest sector. De fet, les administracions autonòmiques són les que generen més queixes al sector públic amb un 42% de les totals. Per altra banda, l'administració estatal acumula el 24,7% de les queixes i la local el 22,8%. Les queixes vinculades a l'administració de la Generalitat han augmentat un 415,4% en els últims cinc anys, mentre que les estatals ho han fet un 184,3%. L'augment més gran de queixes tenen a veure amb els serveis sanitaris, mentre que al sector privat l'hostaleria i la restauració concentren cada cop més denúncies.
Les dades del 2024
L'entitat ja va registrar durant el 2024 un total de 2.902 queixes lingüístiques, la qual cosa suposava un augment del 634,7% respecte a la xifra de fa vuit anys i fins i tot un 24,6% més que el 2023. el 67% de les queixes lingüístiques són al sector privat i un 33% al sector públic. Per territoris, Catalunya concentra el 92,2% de les queixes lingüístiques, mentre que al País Valencià constata que la majoria de les denúncies d'incompliments amb el català es produeixen al sector públic i a les Illes Balears hi ha certa fluctuació entre queixes a l'àmbit privat i públic.
L'àmbit material en què es produeixen més queixes a Catalunya és el de l'atenció oral. Cada any les queixes d'aquest àmbit són al voltant d'un terç del total, i el 2024 van suposar el 32,4%. El 2024, el segon àmbit en importància va ser el dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb el 21,7 %, i el tercer el dels webs i els serveis en línia, amb el 10,8 %. Any rere any, al voltant de dues terceres parts del total de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua fan referència a fets que suposen una violació de l'ordenament jurídic. El 2024, el 71,4 % de les queixes eren per fets il·legals.
