El Govern ha proposat 27 emplaçaments perquè la població pugui veure l'eclipsi solar del 12 d'agost de l'any vinent de forma segura i, alhora, amb les millors condicions de visibilitat. Els punts estan repartits en 20 municipis del Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Ponent, i tindran en conjunt una capacitat per a 85.200 persones i uns 40.000 vehicles. La Generalitat preveu activar un dispositiu en el marc del pla territorial de protecció civil Procicat per fer seguiment de l'esdeveniment des del punt de vista de la seguretat, la mobilitat o riscos com el d'incendi. També treballa amb els municipis en les activitats de divulgació i prepara una campanya per a evitar danys a la vista i conscienciar de la necessitat d'usar protecció visual.

El Departament de Recerca i Universitats ha fixat tres criteris científics per escollir municipis on recomanaran desplaçar-se per seguir l'eclipsi: poblacions de com a mínim 3.000 habitants, on el fenomen en la seva totalitat duri com a mínim 55 segons i que en més del 60% de l'emplaçament es pugui encara veure el sol durant l'eclipsi, que succeirà a les 20.30 hores, pocs minuts abans de la posta. Es desaconsella anar a poblacions de menys de 3.000 habitants pel risc d'aglomeracions.

Els indrets se situen tots al sud del país, que és l'única zona on es podrà gaudir del fenomen al 100%. Al Tarragonès s'han seleccionat cinc municipis (Altafulla, Constantí, Salou, Tarragona i Torredembarra), al Baix Camp, tres (Cambrils, Montbrió del Camp i Reus); al Baix Ebre, tres més (l'Aldea, l'Ametlla de Mar i Camarles); al Montsià, també tres (Alcanar, Amposta i Santa Bàrbara); i a sis municipis més de diverses comarques: Segrià (Lleida), Garrigues (les Borges Blanques), Ribera d'Ebre (Móra la Nova), Terra Alta (Gandesa), l'Alt Camp (Valls) i el Baix Penedès (el Vendrell).

Comprovacions de visibilitat sobre el terreny

En total, s'habilitaran 334.404 metres quadrats dedicats a l'observació, i el càlcul de les 85.200 persones que, en conjunt, podran veure el fenomen des d'aquests punts s'ha fet deixant 4 m2 per a cadascú. Les autoritats podrien limitar l'accés als 27 emplaçaments per tal que no superin l'aforament màxim fixat.

Protecció Civil i Agents Rurals també han col·laborat en la determinació dels indrets que es recomanaran, avaluant in situ punts concrets d'observació segurs a cada municipi, identificant emplaçaments per a aparcaments, comprovant accessos de vies principals o bé detectant riscos com ara el d'incendis. També s'han tingut en compte les zones de difícil evacuació i els espais protegits, com les platges, on es desaconsella seguir l'esdeveniment per evitar danyar la flora i la fauna dels espais.

Els 27 llocs que s'han concretat, que encara no s'han fet públics, s'han validat per part de Protecció Civil en matèria de riscos, pel Servei Català de Trànsit pel que fa a la mobilitat –es preveu que l'AP-7 sigui un eix especialment transitat–, i per Mossos d'Esquadra per la seguretat. A més, Agents Rurals van comprovar sobre el terreny la visibilitat del sol a les 20.30 hores dels dies 11, 12 i 13 d'agost d'aquest any.

Programa de divulgació i coincidència amb els Perseids

El Govern està en contacte amb els municipis seleccionats per acabar de definir els espais i validar-ne la idoneïtat. En declaracions als mitjans de comunicació, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha explicat que els punts habilitats "acostumen a estar prop del municipi, no dins del nucli urbà". A més, ha concretat que estan preparant un programa d'activitats de divulgació científica per aquells dies amb els ens locals, i ha destacat que Catalunya té un teixit d'investigadors "molt important en el camp de l'astronomia". Es dona la circumstància que la mateixa nit és una de les més destacades dels Perseids, les anomenades Llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja de meteors que es pot veure cada agost a la nit.

D'altra banda, també ha expressat que volen que tot el país se senti partícip de l'esdeveniment, malgrat que a l'Alt Pirineu i Aran, l'àrea metropolitana de Barcelona, la Catalunya Central i comarques gironines no es podrà veure la totalitat de l'eclipsi, així com a la majoria de les comarques de Ponent. Per aquest motiu, es busca estendre la divulgació a tot el país i es treballa perquè els nens a les escoles arreu de Catalunya puguin "tenir informació" de l'eclipsi.

A més, segons Montserrat, el seu departament treballa amb Salut per la "protecció dels ulls", i en aquest sentit plantegen una campanya de conscienciació per evitar lesions a la vista derivades de la manca d'elements protectors o de remeis casolans.

Pel que fa al dia de l'eclipsi, Protecció Civil preveu un dispositiu dirigit des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), amb seu a Reus, en el marc del Procicat, on participaran diversos òrgans com ara Mossos d'Esquadra, Bombers, SEM, Agents Rurals, el Servei Català de Trànsit, el sistema de salut, operadores ferroviàries i de telecomunicacions o bé els ens locals.

Reivindicar la trajectòria científica de Catalunya

En la jornada 'Catalunya mira al cel', en què s'ha presentat l'estratègia del Govern davant l'eclipsi solar del 2026, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que serà una "oportunitat" per reivindicar la ciència, la tradició científica de Catalunya i fer divulgació. "És una ocasió per explicar, perquè els ciutadans puguem conèixer i aprendre", ha afirmat Illa, que també ha destacat la "importància econòmica" de l'esdeveniment i "estratègica de l'espai".

Finalment, la consellera de Recerca i Universitats ha insistit que l'eclipsi solar del 2026 és una "oportunitat" a nivell de país. "No és només un esdeveniment astronòmic, és una oportunitat de país, una d'aquelles ocasions que ens permeten connectar la ciència amb la cultura, el coneixement amb el territori i la divulgació amb les persones", ha indicat, tot destacant que l'organització d'aquest esdeveniment és una tasca "complexa" i "apassionant". En aquest sentit, ha destacat el paper de les associacions astronòmiques en la seva "generositat" a l'hora de col·laborar en l'organització.

En la jornada, celebrada al Liceu, han participat diferents figures de l'àmbit, com ara l’astrofísic i exdirector de l’Institut d’Estudis Espacials Catalunya, Ignasi Ribas; la subdirectora de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), Eva Villaver; l’exministre i astronauta, Pedro Duque, i la biòloga molecular i astronauta reserva de l’Agència Espacial Europea (ESA), Sara García Alonso.