La Generalitat va rebre 755 queixes i 1.201 denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants l'any 2024, 44 i 680 menys que l'any 2023, quan se'n van rebre 799 i 1.881, respectivament. Així ho ha donat a conèixer el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en resposta a una pregunta parlamentària escrita de Junts publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) aquest dimarts. Per aquestes queixes i denúncies, la Generalitat va interposar 261 sancions l'any 2023. És a dir, es van sancionar un 9,7% de les queixes i denúncies rebudes, que van suposar una recaptació de 492.920 euros. Si ampliem la mirada, només un 7% de les denúncies per vulneració de drets lingüístics han acabat amb sanció entre 2012 i 2024. El balanç concret de sancions del 2024 encara no s'ha publicat.
Segons les dades compartides pel conseller, els departaments que van centralitzar més queixes van ser el de Política Lingüística -en va rebre 411 el 2023 i 334 el 2024- i el de Salut -amb 256 queixes el 2023 i 273 el 2024-. La resposta de Vila específica que, en el cas de Salut, van ser queixes per no haver rebut atenció en català als centres sanitaris, denúncia que també és habitual per part d'entitats com Plataforma per la Llengua. Fa uns dies, l'associació va portar als jutjats la negativa de la conselleria d'obrir un expedient a una metgessa per "discriminar una pacient per parlar en català".
En la seva primera compareixença a la comissió de Política Lingüística al Parlament al novembre, el conseller ja va incidir en la necessitat de "millorar" la gestió dels casos de discriminació lingüística cap als catalanoparlants en l'àmbit de la salut, que no són "infreqüents" i que suposen un repte "molt considerable".
Al seu entendre, és necessària una major formació, informació i revisió de les polítiques per avançar cap a un marc “més respectuós”. “Som conscients que un problema que ve de lluny no es resoldrà d’un dia per l’altre. Volem donar resposta a casos particulars i abordar els problemes estructurals per evitar que la situació es reprodueixi. Dins la qualitat del sistema hi ha també el respecte als drets lingüístics”, va assegurar Vila.
Queixes dirigides a la resta de conselleries
Quant a la resta de departaments, l’Agència Catalana del Consum (ACC), òrgan adscrit al Departament d’Empresa i Coneixement, va rebre un total de 36 queixes i 1.874 denúncies per raó de vulneració de drets lingüístics a consumidors l'any 2023, i 26 queixes i 1.193 denúncies el 2024. Per la seva banda, la conselleria de Recerca i Universitats va rebre 80 queixes l'any 2023 i 108 el 2024 per discriminacions lingüístiques a les universitats catalanes; la de Justícia, nou queixes el 2023 i tres el 2024, i l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació de la conselleria d'Igualtat i Feminismes va rebre el 2023 i el 2024 set i vuit denúncies, respectivament.
La conselleria d'Interior va rebre quatre queixes el 2023 i dues l'any 2024, i la de Presidència, tres el 2023 i nou el 2024. Pel que fa a les de Drets Socials i Educació, la Generalitat assegura que no van rebre cap queixa ni denúncia cap dels dos anys. En el cas del Departament d'Esports, de nova creació aquesta legislatura, les dades queden recollides al Departament de Presidència.
"Millorar el grau d'exigència"
La conselleria de Política Lingüística va ser una de les novetats -a instàncies d'ERC- del Govern d'Illa per revertir la mala situació del català. Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2023 publicada el mes de febrer va demostrar que el departament pilotat per Vila té feina a fer. Segons l'informe, el català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim 20 anys. El català, en tot cas, ha guanyat uns 117.000 parlants a causa del creixement demogràfic, bàsics en el substrat de l'enquesta.
“No hem estat gaire exigents col·lectivament als llargs dels darrers 40 anys i podríem millorar el grau d’exigència”, va lamentar el conseller en la presentació de l'enquesta en la comissió al Parlament, on va exposar que les línies de treball de la legislatura són incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com a llengua d’ús normal de les institucions, garantir els recursos humans i materials necessaris i incentivar el compromís amb la llengua.
