Casa Beethoven, la partitura viva de La Rambla

Mentre La Rambla es transforma i perd part de la seva ànima, aquest establiment manté viva la seva essència com a referent cultural i musical de la ciutat

Publicat el 17 d’agost de 2025 a les 18:21

Hi ha melodies que esdevenen casa, d’altres que ens recorden a persones i algunes que ens transporten a indrets, records o vivències del passat. A Casa Beethoven, la botiga centenària de partitures de La Rambla de Barcelona, l’essència ressona a tota mena de música que ha acompanyat la vida de la botiga des de sempre, especialment la de Beethoven, sobretot l'Adagi de la Sonata Patetica, la Sonata Clar de lluna o el primer moviment de la seva cinquena simfonia. Aquestes peces que han acompanyat a generacions d’aficionats i músics, ressonen encara avui entre les seves parets i els prestatges plens de partitures. Fundada el 1880 en una època en què no hi havia cap altre mitjà per escoltar música a casa que no fos tocant-la, Casa Beethoven continua oberta al cor d’una ciutat que es transforma dia rere dia. 

“Venir aquí era com viatjar en el temps”, recorda en Jaume Doncos Pros, l’actual responsable de la botiga i el nebot de l’Antonieta, una de les figures claus del negoci. Nascut el 29 de març de 1961, Doncos va créixer entre papers de pentagrames i aromes de llibres antics. Des de petit, visitar la botiga era més que una rutina: era una litúrgia familiar i també cultural. Aleshores, Barcelona estava plena de botigues com aquesta, ens explica, però amb els anys, han anat desapareixent. Casa Beethoven, però, és de les poques que ha resistit. I no només resisteix, sinó que manté viva una manera d’entendre la música que desafia el pas del temps i, sobretot, de la digitalització.

 

  • Casa Beethoven

 

El petit gran univers musical de La Rambla

Amb els anys, Casa Beethoven ha anat ampliant el seu repertori sense perdre mai de vista la seva essència: les partitures. “N’hi tenim unes vint mil, més o menys”, explica en Jaume, mentre recorre amb la mirada els prestatges plens de carpetes classificades per instruments, estils i nivells. Hi ha música per a pianos, guitarres, violins, trompetes, baix elèctrics i pràcticament qualsevol altre tipus d’instrument que pugui entrar en una orquestra o en una banda de carrer. I els estils? Tots: des de la música clàssica fins al pop, passant pel jazz, el rock, el blues, bandes sonores, flamenc o folklore. La botiga és un arxiu viu que acull la música d’arreu del món i de totes les èpoques.

A Casa Beethoven s’hi troba música d’arreu del món i de totes les èpoques

Però més enllà de les partitures, Casa Beethoven s’ha anat adaptant als nous temps amb una evolució suau, com descriu el propietari, i fidel al seu caràcter. Ara també hi podem trobar llibres sobre música -biografies, assajos, històries dels gèneres i de compositors-, vinils, CDs i fins i tot alguns instruments. A més, els objectes de regal amb temàtica musical s’han guanyat un lloc a la botiga i al cor dels qui hi entren buscant un detall. Aquesta ampliació de l’oferta, especialment en els darrers anys, no ha estat una renúncia, sinó una resposta natural a la demanda que ha anat modelant el perfil dels visitants i dels clients que hi entren. 

 

  • Casa Beethoven

 

Montserrat Caballé, Josep Carreras o Núria Feliu, entre els clients habituals

El perfil de la clientela que travessa la porta de la botiga ha anat canviant amb el pas del temps. Si en temps passats la majoria de clients eren d’aquí, avui dia un bon percentatge són turistes que, caminant per La Rambla, s’aturen atrets per l’encant de la botiga i entren a treure el cap a veure què s’hi troben. Però el perfil de la clientela és tan ampli com la mateixa música que s’hi ven: “Hem tingut estudiants, professors, professionals i molts aficionats a la música”, diu en Jaume amb un somriure. Tots hi troben el seu espai, des dels qui busquen la seva primera partitura, fins als qui arriben amb una idea molt concreta o amb el cor obert a descobrir alguna joia inesperada.

 

  • Casa Beethoven

 

Grans personalitats del món de la música de casa nostra han trepitjat Casa Beethoven

Casa Beethoven també ha vist passejar entre les seves parets grans rostres musicals coneguts i estimats per a tots els catalans. Grans figures de la música de casa nostra que s’han convertit en referents internacionals han estat clients habituals, com Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Núria Feliu, Marina Rossell, Lluís Llach, Mont Plans, Paco Ibáñez o Alicia de Larrocha. “Ha estat una relació d’afecte”, diu Doncos, remarcant la calidesa amb què aquestes personalitats han trepitjat el seu espai. 

Persistint als canvis de ritme de La Rambla

Estar al cor de La Rambla ha estat, durant dècades, un privilegi i una font inesgotable d’estímuls per a Casa Beethoven. “Ha estat una sort treballar i viure a La Rambla amb tota la diversitat que hi ha hagut”, confessa en Jaume, conscient que la ubicació ha estat clau en la història i l'encant de la botiga. Aquest emblemàtic passeig, que antigament respirava vida veïnal i una oferta comercial rica i diversa, ha anat perdent, de mica en mica, la seva essència. 

 

  • Casa Beethoven

“Amb la pèrdua de veïns i la unificació de la tipologia de negocis, La Rambla ha perdut tota la seva personalitat”, afirma Doncos, amb un to entre nostàlgic i resignat, al ser conscient de la pèrdua de molts comerços emblemàtics com el seu. “No ha passat ni passarà res, com la vida mateixa”, reflexiona. La globalització, diu, no perdona, i malgrat que reconeix com aquest és un canvi d’època inevitable, costa no veure-hi una pèrdua que lamenta i que afecta a tothom que viu a la ciutat. 

“La Rambla ha perdut tota la seva personalitat”

Referent a aquest nou escenari, la digitalització també ha irromput amb força i ha tingut un impacte directe en la venda dels productes de la botiga. “Evidentment, les noves tecnologies ens afecten directament en la facturació”, explica. “El pirateig de partitures per internet, les fotocòpies il·legals o la competència ferotge de les grans plataformes de distribució en línia fan molt de mal a un comerç com aquest, que aposta per la qualitat, la proximitat i el tracte personalitzat”. Malgrat tot, Casa Beethoven resisteix oferint un espai on la música i les partitures encara es poden tocar i palpar amb les mans.

El record musical de l’atemptat de La Rambla

Després de tants anys oberts al públic, anècdotes curioses tampoc els falten. Una de les més repetides és la fascinació que desperta la litografia de Beethoven que presideix penjada a la botiga. “Ens l’han volgut comprar moltes vegades”, confessa en Jaume, “però no l’hem venuda mai”. No hi ha cap altre objecte o article especial que de moment hagin hagut de vendre, puntualitza. D’altres records més amargs que tenen de dies concrets, és la música del Nocturn no.2 de Chopin, per exemple, que els ha quedat gravada en la memòria en ser la música que sonava el 17 d’agost del 2017, quan Younes Abouyaaqoub va envestir mortalment amb una furgoneta llogada catorze persones a La Rambla de Barcelona.

“Casa Beethoven és casa”

Malgrat els canvis que viu la Rambla i la música en paper, en Jaume manté l’esperança de futur amb la mateixa passió que ha guiat la botiga al llarg de les darreres dècades: “S’han superat situacions realment difícils i esperem continuar molts més temps”, afirma amb serenitat mostrant un desig honest de mantenir viu el record de moltes generacions de músics i aficionats. I és que per a ell, Casa Beethoven no és només un negoci, sinó que és casa seva, literalment i emocionalment. “És on he viscut i on visc. On he pogut conèixer moltes persones”, i conclou; “És casa meva”. 

 

  • Casa Beethoven

 

Preguntat finalment per la importància del negoci a la ciutat, considera que Casa Beethoven és un espai humil, però necessari dins el teixit cultural de Barcelona. “Casa Beethoven és senzillament un petit espai més de tot el món cultural de la ciutat on m'agradaria pensar que algun cop hem ajudat que es fes música”. Amb una litografia de Beethoven presidint el local i milers de partitures esperant ser tocades, la botiga no deixa de ser una metàfora de la capital catalana: resistent, diversa i plena d’històries. I potser petita, però amb un so que ressona molt més enllà de les seves quatre parets perquè, com diu en Jaume; “som només un petitíssim gra de sorra”, però, sense aquests, cap platja cultural arribaria a ser possible.