A ple cor de Barcelona, a tocar de la Plaça Catalunya, una botiga petita però plena de caràcter manté viu un ofici que sembla d’una altra època: la venda de barrets. Es tracta de la Sombreria Mil, un negoci familiar amb arrels que s’enfonsen al segle XIX i que avui, gairebé 170 anys després, continua en mans de la mateixa nissaga, concretament d’en Jordi Creus Arnau (Barcelona, 1986), cinquè membre de la família de barreters.

Tot i que es va formar com a microbiòleg, la crisi del sector científic del 2010 el va portar a posar-se rere el taulell de la botiga que va obrir el pare del padrí del seu avi. "Quan et dediques al negoci que et ve de família, hi ha un punt d’inèrcia", confessa en Jordi, que ha heretat molt més que un cognom, sinó una vocació per un ofici que requereix una mirada moderna per adaptar-lo als temps actuals.

Però els orígens del negoci, no se situen a la localització actual. La Sombreria Mil va néixer el 1856 al carrer Hospital, quan Barcelona conservava pràcticament les muralles i l’Eixample estava per definir. Des d’aleshores, ha viscut canvis de nom, de locals i de segle, però ha mantingut intacte l’esperit: fer del barret una peça amb història.

Avui, la botiga combina tradició amb venda en línia i tallers especialitzats, on ensenyen a crear un barret al segon local que tenen al carrer Moles, a tocar de la ubicació de la barreteria, l’espai on el 1917 un avantpassat visionari va decidir traslladar-s’hi, anticipant-se a la centralitat del que es considera ara Barcelona.

Molt més que barrets

Entrar a la Sombreria Mil és com endinsar-se en un petit univers de textures, formes i estils. A banda i banda del local, els prestatges s’omplen de barrets, gorres, cinturons, bastons i paraigües de tota mena. N’hi ha de clàssics i de moderns, d’estiu i d’hivern, de feltre, llana, palla, cotó i fins i tot de fibres reciclades. "Qualsevol cosa que et posis al cap, la trobaràs aquí", resumeix en Jordi somrient, mentre assenyala i mira les prestatgeries plenes de barrets. "També tenim gorros, cinturons i paraigües... fins i tot d’aquests que són d’ombrel·la i paraigua alhora".

El lema de la Sombreria Mil és: "Tants caps, tants barrets", fent referència al fet que aquí se'n troben de molts tipus

Tot i aquesta varietat de producte, el cor del negoci continua sent el barret o, més ben dit, els barrets. "Només fent una ullada, ja se te’n van als 2.000 o 3.000 barrets", confessa mirant de nou les prestatgeries que ens envolten. "Si té ala sencera, és un barret; si té visera, és una gorra i si no tenen visera ni ala, parlem d’un gorro", matisa en Jordi sobre les diferències dels productes que trobem al negoci. Una lliçó ràpida que pot semblar senzilla, però que confon a molts que entren i desconeixen les diferències.

La majoria de barrets que venen provenen de proveïdors locals o europeus, però també en fabriquen alguns al seu propi taller, on el germà d’en Jordi, en Sergi, s’encarrega d’elaborar seguint una aposta clara pel quilòmetre zero. "Intentem que tot el material sigui d’aquí", explica en Jordi.

Aquesta aposta per la proximitat, ve acompanyada d’un repte creixent: la pujada de preus dels materials. “El feltre de pèl de conill, un dels més apreciats, pot arribar als 300 euros; el de panamà, una palla molt fina que requereix molta destresa, ha arribat aquest estiu als 1.200 euros, i n’hem venut un exemplar”.

Un fet, però, que no exclou que disposin d’opcions més assequibles. "Hi ha barrets de 30 o 40 euros que estan molt bé, però també tenim peces molt especials de col·lecció per a gent que sap el que busca". Així doncs, la Sombreria Mil no és només una botiga, sinó que ens trobem davant un petit museu viu del barret, on cada peça té una funció, una estació i una petita història.

El barret: estètica o funcionalitat?

Tot just entrar per les portes del negoci, en Jordi ens ha rebut amb una gorra. Sempre portes barrets o gorres? “Sí, jo soc cap pelat i m’he de protegir”, respon sense embuts. És salut, és identitat, és estètica i també, com diu ell, “un plus de personalitat”. “La gent es pensa que el barret és per fer bonic, però hi ha molta gent que ve perquè el necessita”.

A l’estiu té molts clients que li venen directes de la consulta del dermatòleg amb cremades al cap. “I a l’hivern, si no em poso res m’agafa mal de cap pel fred”, confessa el botiguer sobre la importància d’aquest complement per a moltes persones. Però tot i aquesta funció protectora, ell mateix admet que l’estètica guanya per poc: “Potser 60 - 40; 60 l’estètica i 40 la funcionalitat. No em poso qualsevol cosa, si fos un client, seria una mica perepunyetes”, confessa amb un somriure.

La gent es pensa que el barret és per fer bonic, però moltes persones venen perquè el necessiten

Per a molts existeix una connexió emocional amb el barret, una mena de fidelitat que neix de forma inconscient. “Quan m’acostumo a un barret, aquell ja és el meu, per això el netejo i en tinc cura”. Tant és així, que a la Sombreria Mil ofereixen també un servei de restauració. “L’altre dia ens va venir un panamà arrugat i estripat i el vam restaurar per uns 100 euros. Però clar, aquell barret en costava mil!

"També ens porten barrets antics del pare o de l’avi per fer-los una posada a punt”, i la seva feina consisteix a deixar-los pràcticament nous. En Jordi descriu l’ús del barret com una extensió de la personalitat. “Sí que hi ha un perfil de persona que li agrada portar barret, però no és només això, és algú que ha fet un pas més, que se sent bé amb si mateix”. Ens explica com el primer dia que en portes, tens la sensació que tothom et mira, però que això es deu a la sorpresa de la gent en veure com et queda bé. “Et sents exposat, però després, quan el barret forma part de tu, no pots sortir de casa sense ell”.

Farà qüestió de dies, recorda una anècdota que va tenir lloc a la botiga. “Va venir un noi molt ben vestit i venia a comprar un barret per demanar-li matrimoni a la seva parella”. En Jordi recorda com aquest portava un vestit blanc impecable i li va dir: “Et falta el barret!”. Es va endur un panamà i amb aquest complement, va acabar de posar la cirereta al pastís. Altres anècdotes que recorda, són les visites d’alguns personatges coneguts que ha tingut a la botiga, com l’actor José Corbacho o farà qüestió de dies, l’humorista Peyu.

Als catalans ens agraden els barrets i les gorres?

Pel que fa a tendències, el barreter observa certs moviments: “El barret de feltre havia pujat, però ara està una mica a la baixa. En canvi, el panamà va clarament a l’alça, és fresc i lleuger per aquesta època de l’any. A l’hivern, la gorra es manté molt forta. Encara estem una mica enrere si ens comparem amb Anglaterra, per exemple, però aquí es va recuperant una mica l’afició pel barret”, confessa content. I no només per l’estètica, sinó també per la comoditat i la protecció. “El barret és ideal per a dies de pluja. Si no és un xàfec fort, no cal ni paraigua. A l’hivern amb el barret ja faig, no em calen paraigües ni impermeables”.

Preguntat per com es treballa amb família, reconeix que això té els seus pros i els seus contres. “Bàsicament, hi ha el tema de les emocions al mig i tot és més carnal”. Quan hi ha coses bones es gaudeixen més, diu, i quan van mal dades, com el temps que van estar tancats a casa per la pandèmia, es pateix més. En aquests moments, la seva mare segueix sent la propietària del negoci, i va ser ella, la Núria, qui li va ensenyar l’ofici i el mestratge per seguir portant-ne les regnes. “Cada generació li ha tocat lluitar per alguna cosa; la mare va ampliar la botiga i a mi m’ha tocat la part digital; la web, la venda en línia i els tallers que estem potenciant”.

El nostre objectiu no és només vendre barrets, volem expandir la cultura del barret i ser una entitat cultural de Barcelona

Algunes de les seves peces han arribat al Museu Dalí, en muntatges del Teatre Nacional de Catalunya o en produccions fins i tot internacionals. I és que més enllà d’un simple complement de moda, el barret amaga un món sencer de detalls, personalitats i història. A la botiga, l’assessorament és clau: cada barret es tria en funció de la fisonomia, l’estil i fins i tot de l’actitud de la persona. “Com més ample sigui l'espatlla, més ampla pot ser l'ala del barret”. No hi ha dos caps iguals, ni dues maneres d’entendre aquest objecte. En Jordi ho sap, i per això, a més de vendre, orienta, recomana, i fins i tot restaura els barrets en el petit taller a la vista que té al fons de l’expositor. La gorra moderna, estreta i urbana és ara el seu producte estrella.

El futur del negoci: comerç emblemàtic i cultura en perill

Avui en dia, ser un comerç emblemàtic al cor de Barcelona no és fàcil. “Formem part de l’associació d’emblemàtics i es fan coses, però si no ens ajuda l’Ajuntament, és molt difícil tirar endavant”. Els supermercats 24 hores i les botigues de souvenirs van guanyant terreny, i això empobreix el paisatge comercial de la ciutat. “Només al nostre carrer ja hi ha dos supermercats 24h quan, temps enrere, estava ple de botigues amb ànima i comerç de veritat”.

Malgrat les dificultats, el barreter mira el futur amb una combinació d’orgull i responsabilitat. Sense fills -de moment-, desitja que en un futur puguin ser aquests qui adoptin el seu llegat. Sap que cada generació ha deixat la seva empremta: el seu avi amb una gestió fidel, la seva mare amb una modernització valenta i pionera, i ara ell, afrontant l’era digital. “És complicat, però el nostre objectiu no és només vendre barrets, volem expandir la cultura del barret i ser una entitat cultural de Barcelona”.

Amb tallers, divulgació i voluntat, la Sombreria Mill no només vol sobreviure, sinó que pretén mantenir-se com a una part viva del patrimoni de la ciutat. Perquè, com diu en Jordi, “existeix molta ignorància i un barret pot semblar car, però si sabessis la feina que hi ha al darrere…”. I potser és això, al final, el que fa que quan entres en aquesta botiga emblemàtica del carrer Fontanella, no només et provis un barret, sinó que et posis, per un moment, dins una petita part de la història de Barcelona.