“Potser una mica estrany sí que em començo a sentir”, reconeix amb un somriure en Lluís Miró (1959, Martorell), qui va obrir la botiga d’escalèxtrics U32 Hobbies a Girona el 2003 i, encara avui, manté oberta amb uns 5.000 cotxes diferents. Aleshores, en obrir-la, d’aquestes botigues se’n trobaven moltes més, però avui dia és l’únic que queda en totes les comarques de Girona. “Els primers anys sempre costen, el 2006 i el 2007 van ser molt bons, però el 2008 va arribar la crisi i, aquest sector, en tractar-se d’oci, ho va patir molt”. De fet, de botigues dedicades únicament als escalèxtrics en queden només quatre en tot Catalunya; dues a Barcelona, una a Igualada i la d’en Lluís, al bell mig de Girona. Està ubicada entre el carrer Santa Clara i la Plaça 1 d’Octubre, en un local de pedra on, en entrar, topem amb una pista d’escalèxtric que s’ha de vorejar i amb vitrines a banda i banda plenes de cotxes de models diferents. 

Oficialment, en Lluís ja està jubilat, té l’activa, ens explica, i ens comenta com abans de regentar la botiga on ens acull i que porta per nom l’escala estàndard dels cotxes d’escalèxtric -1/32-, es dedicava al negoci familiar d’alimentació que, per circumstàncies, va haver d’abaixar la persiana. “No hauria pensat mai muntar un negoci d’escalèxtric, però com que m’agradava vendre i eren la meva afició, la dona em va animar i em va ajudar a buscar el local on, fins avui, aquí seguim”. La Cristina Trias, la parella d’en Lluís, l’ha seguit ajudant al llarg del temps i s’ocupa de la web, les xarxes i de publicar els productes a eBay. De fet, abans de muntar el negoci amb en Lluís ja l'entusiasmaven els escalèxtrics i tenia una col·lecció de cotxes que arribava pràcticament els mil. Davant la reacció de sorpresa, ens confessa que té companys que poden arribar a tenir fins a 7.000 cotxes diferents.

Els escalèxtrics, un producte d’èxit

El concepte de l’escalèxtric va néixer el 1952 a Anglaterra, quan Fred Francis, un enginyer britànic, va crear un sistema de cotxes en miniatura moguts per corrent elèctric a partir del seu anterior joc de cotxes anomenat Scalex -de fet, el nom Scalextric és una combinació de scalex i electric-. El primer Scalèxtric es va presentar al públic el 1957 a la British Toy Fair a Harrogate, Anglaterra. Va tenir molt d’èxit i, ràpidament, es va expandir arreu del món.

A l’estat espanyol, Scalèxtric va arribar a finals dels anys 60 de la mà de l’empresa Exin. Durant els anys 70 i 80, va ser un dels joguets més populars i va marcar la infància de moltes generacions. El 1992 Exin va tancar, però la marca va continuar gràcies a Tecnitoys que va mantenir la producció de Scalèxtric a Espanya durant els anys 90 i 2000. Amb el pas del temps, Scalextric es va anar modernitzant, creant circuits més complexos, cotxes amb més detalls i accessoris i sistemes digitals que permetien l’ús de diversos cotxes en una mateixa pista, entre altres millores. 

“Qui no ha tingut mai un escalèxtric?”

Malgrat l’aparició de videojocs i altres joguines que n’han intentat fer ombra, com els cotxes amb comandament a distància, res ha pogut per aquest producte que s’ha mantingut intacte i que pares i mares han transmès de generació en generació als fills. “Qui no ha tingut un escalèxtric de petit a casa?”, exclama en Lluís somrient, recordant com de petit també li'n van regalar un. Un record que comparteix amb molts dels seus clients, que tenen una edat similar a la seva també, sent aquesta una afició que han fet perdurar amb els anys fins avui. “Aquest ha estat i per a alguns segueix sent el regal estrella del tió o dels reis”, confessa el propietari, qui relata com per aquestes dates les vendes se segueixen duplicant.

"M’he especialitzat amb la restauració i la reparació del cotxe antic, destacant així de la resta de botigues del sector"

Però si una cosa ha sabut fer molt bé en Lluís per destacar-se de la resta, realçant el seu servei, aquesta ha estat la seva especialitat: els cotxes antics. “M’he especialitzat amb un tret diferent de la resta de botigues que és amb el cotxe antic; a la reparació i a la restauració d’aquest, sense deixar de tocar els cotxes actuals”. Una feina que l'apassiona i que podem veure sense anar més lluny amb cotxes antics com un 600 o un 2CV fent un cop d’ull al voltant del taulell, l’espai on té lloc la conversa amb Nació. “D’aquesta manera, he pogut fer venir a gent de Barcelona que volen que arregli el seu cotxe o que els restauri perquè el nano hi pugui seguir jugant”, relata somrient i satisfet.

“Una botiga crea afició”

Malgrat la digitalització, en Lluís segueix venent la meitat dels productes des del local físic que té a Girona, on assegura que cada dia té lloc alguna venda o altra. “Només dos dies amb tots aquests anys he vingut aquí i no he fet res de calaix”. La resta, té lloc via eBay, una web especialitzada amb la compra i venda de productes tecnològics, on ha sabut trobar un forat per vendre el 50% restant que surt del negoci. “Una botiga crea afició”, afirma convençut, explicant-nos el greu que li sap quan veu que botigues com la seva abaixen la persiana perquè el negoci deixa de funcionar o no té successors que n’agafin les regnes.

Reculant amb el temps cinc anys enrere, el que per a la majoria va ser una crisi global com la pandèmia del coronavirus, al negoci li va anar com anell al dit: “Fa lleig dir-ho, però a nosaltres la pandèmia ens va anar de conya! Tothom estava tancat a casa i, al principi patia per veure què passaria, però va ser un no parar de rebre comandes i enviaments”. De fet, només via eBay ofereix un catàleg d’uns 5.000 productes que, sumats a la venda presencial, fa que el Lluís ocupi les jornades laborals senceres arreglant cotxes, despatxant, preparant comandes, fent fotografies per la web i les xarxes… “La feina és inacabable!”, exclama amb un sospir.

Des de pneumàtics fins a accessoris i lots complets d’escalèxtric

Més enllà dels cotxes d’escalèxtric que trobem arreu de la botiga, i que són el producte que més ven, en Lluís també disposa de tota mena d’accessoris i productes per aquells que els agrada competir. “De cotxes en tenim de diferents mides -sent la 1/32 l’estàndard o els 1/43 que són més petits per abaratir-ne el cost-, però també disposem des de les carcasses de cotxes fins a diferents tipus de rodes, muntures, xassís, llantes o diferents tipus de pneumàtics”. En iniciar el negoci, recorda, existien només 8 guies diferents, ara, en canvi, s'en poden trobar més de 50. “És per tornar-se boig!”.

De lots tampoc en falten. “En aquest moment tenim Scalextric, Carrera, Policar i Scaleauto, treballem amb aquestes 4 marques”, i afegeix que aquí, la que sempre havia venut més era Ninco, que amb diferència era la millor. I pels que volen ampliar el típic vuit que tots hem fet de petits per crear una pista més gran, també existeix l’opció de comprar maquetes. “Abans tenia dues lleixes plenes només de maquetes, que és un dels productes que gràcies a la pandèmia ha crescut de nou”.

Quant costa avui dia un escalèxtric?

En obrir la botiga el 2003, un escalèxtric costava 29,95 €. En 20 anys, explica que els preus s’havien enfilat 10 € i s’havien situat als 39,95 €, un augment raonable amb aquest temps. “Amb els darrers 4 anys, amb el tema de la guerra i tot això, el preu ha pujat fins als 57,95 €”. Un augment notable, tenint en compte com han passat a encarir-se dels 10 € en 20 anys a 17 € amb només els últims 4 anys. I els cotxes, quins preus tenen? “El més econòmic uns 50 € i el més car que tinc -el Ford GT 40 color llimona, llimona- costa uns 3.000 €”. En Lluís ens el mostra per eBay perquè diu que no el guarda a la botiga i que el que fa especial aquest cotxe és el color, el fet de ser original d’Exin i que estigui fabricat amb butilat, un material que s’utilitzava abans, a diferència dels actuals, que tots són fets de plàstic. Però si un fet ha mantingut sempre el negoci dempeus, aquest ha estat la competició, un fet que provoca la compra habitual per part dels aficionats.

La competició, l’univers dels aficionats

En endinsar-se al negoci dels escalèxtrics, en Lluís desconeixia per complet el món de la competició. “En muntar la botiga, vaig agafar un noi que m’ajudava, que sí que hi entenia, fèiem un bon tàndem perquè a mi m’agradava més col·leccionisme i a ell, les competicions”. De fet, existeixen clubs que es dediquen únicament a això, com el Banyoles Slot, el Club Slot Maçanet o el de RPM Slot Salt -que és de ral·li-, i que estan equiparats amb pistes i circuits perquè els participants hi vagin a jugar amb els seus cotxes. “Cada cursa té el seu reglament i existeixen diferents categories en funció dels tipus de vehicle que s’utilitzen”. Així doncs, trobem la categoria GT, l’hipercar o la dels clàssics, entre moltes altres.

"Per competir els concursants estan obligats a extreure l’iman dels cotxes per poder tenir ells el control dels vehicles"

En Lluís no competeix per falta de temps, però la gran majoria dels seus clients sí, aprofiten els divendres al vespre o els caps de setmana per trobar-se amb els amics i la resta d’aficionats. “Aquest món enganxa”, exclama somrient, i afegeix com la gràcia de les curses és quan als cotxes se’ls treu l’iman que els manté subjectes a la pista, un fet obligatori perquè així és cada participant qui en té realment el control. “On estan les discussions? Amb les assistències! Si es tarda molt, el que està corrent es posa nerviós”. Els participants acostumen a ser d’un perfil adult, de fet, costa engrescar a gent jove, explica.

El futur dels escalèxtrics

Preguntat pel futur d’aquest joc, el propietari d’U32 Hobbies es mostra pensatiu, i relata com des dels clubs ja s’està treballant perquè els joves creïn afició. “Les pantalles foten molt de mal”, exclama, i ho compara amb l’afició pels trens. Considera que aquests veuran la seva fi una mica abans. La seva tasca precisament també promou a mantenir viu aquest hobby, però la falta en el relleu generacional fa que el Lluís desconegui quin serà el futur del seu local. “He donat veus per traspassar el negoci, però és difícil de trobar, s’han d’ajuntar diversos astres, però, el més important, és que t’agradi”. El propietari diu que si el dia de demà tanca o es traspassa la botiga, li agradaria ser recordat com una persona que ha assessorat bé els seus clients, oferint-los un bon tracte i ajudant-los amb tot el que ha estat a les seves mans. Amb això, diu, ja se sentirà satisfet.

En recollir, en Carles, el fotògraf gironí que ens acompanya, li etziba: “Ets de les poques botigues emblemàtiques que queden aquí a Girona de tota la vida!”. I el Lluís respon: “Ho sé, i em sabrà molt de greu si hem de tancar, perquè obrir una botiga de nou com aquesta serà molt difícil, però, no ho sé, potser trobarem algun valent que s’hi vulgui engrescar”. I la darrera pregunta; amb qui t’agradaria fer una cursa si poguessis escollir un jugador amb qui compartir pista? “Amb el president Carles Puigdemont! No crearé adeptes, però sí, mira, amb ell, la faríem aquí a Girona. Malgrat ser de Martorell ja em sento gironí”.