L'Ajuntament de Barcelona dona senyals del projecte per transformar l'entorn de la Fira, a la falda de Montjuïc, a tocar de la plaça d'Espanya. Fa tres anys i mig, es va anunciar que al lloc on ara hi ha pavellons i espais pendents de repensar irromprien 500 pisos públics, a més de nous equipaments, com un CAP i un poliesportiu. Es va presentar popularment com una mena de nou barri entre el Poble-sec i la Font de la Guatlla. Llavors, les previsions del govern municipal -llavors de BComú i PSC- situaven l'inici d'obres a mitjans de 2024 i apuntaven al 2029 com a moment de finalització, l'any del centenari de l'Exposició Internacional. Ara, per contra, el calendari s'ha allargat. El pla és començar les obres l'any 2029 i acabar-les el 2033. A canvi, en els treballs de revisió i concreció de com es pot actuar a la zona s'ha aconseguit incloure una cinquantena d'habitatges públics més al projecte, ha detallat des de l'executiu socialista.

A més del mig miler de pisos públics previstos a la zona, ara s'han anunciat 48 pisos dotacionals que es podran construir en un sòl qualificat d'equipaments. Són habitatges que es destinen a col·lectius concrets amb dificultats per accedir a l'habitatge o amb necessitats especials, com pot ser el jovent o la gent gran.

Així, la novetat anunciada pel consistori comporta un nou pas tècnic i administratiu i mou noves peces en un d'aquells processos urbanístics feixucs que entretenen l'administració i impacienten els més ansiosos de veure els canvis a peu de carrer. Segons ha detallat l'arquitecta en cap de l'Ajuntament, Maria Buhigas, aquestes transformacions impliquen "molt de detall, molta feina, molta redacció". "Tot i que correm, el paper té el seu tempo", ha plantejat. En aquesta ocasió, si bé ja hi havia altres zona de la Fira més avançades pel que fa a la seva remodelació, el que s'ha presentat és el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de la part residencial. Això inclou tant l'aparició de nous equipaments de salut i esportius com la incorporació de 6.800 metres quadrats d'espais verds, apunten des de l'Ajuntament.

D'aquesta manera, el govern municipal ha rebutjat que hi hagi hagut cap element concret que hagi retardat el projecte, sinó que el calendari administratiu i la coordinació dels canvis necessaris als equipaments de la zona -també el trasllat del centre d'emergències CECOR, cap al 2028- expliquen les noves previsions. Durant els darrers anys s'ha fet una feina de "col·locar cada peça al seu lloc" i "buscar també què es podia guanyar pel camí", ha reivindicat la tinent d'alcaldia Laia Bonet. En aquest sentit, s'ha destacat l'anunci dels 48 nous pisos dotacionals previstos. 

A banda, la proposta presentada aquest dijous ordena l'aparició de tres illes diferenciades que quedaran al costat de l'actual plaça de l'Univers. Hi haurà un nou espai central, amb unes dimensions similars a les de l'altres places del Poble-sec, i es preveuen també l'ampliació del pati de l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer o la construcció d'un nou CAP. De la mateixa manera, al Pavelló 2 està contemplar construir-hi un nou espai poliesportiu. Tota l'operació, entre habitatges, equipaments i zones verdes, té un cost previst de 90 milions d'euros.

Defensa de l'activitat econòmica de la Fira i l'habitatge

El tinent d'alcaldia Jordi Valls ha fet èmfasi també en què la conversió de la Fira de Barcelona a l'entorn de Montjuïc és possible perquè en el passat es va decidir ampliar el projecte dels recintes de congressos a un segon espai, a l'Hospitalet de Llobregat. I ha demanat ampliar el focus d'anàlisi de la crisi residencial. "Quan parlem d'habitatge parlem també d'un altre element que ens preocupa: és l'estructura salarial d'aquesta ciutat. I l'estructura salarial d'aquesta ciutat ha de millorar, i millora a través de la diversificació econòmica, i la Fira és un instrument de diversificació econòmica. L'habitatge el solucionarem posant més habitatge, posant regulació, però també intentant millorar l'estructura salarial d'aquesta ciutat. I ho fem quan estem parlant de l'ecosistema d'innovació o estem parlant de l'ecosistema de recerca", ha expresat el responsable econòmic del govern Collboni.